La Nit de la Recerca 2009

Divendres passat --25 de setembre 2009-- vaig fer cap a Girona, una de les més de 150 ciutats europees on se celebrava la Nit de la Recerca. Abans d'arribar a la Casa de Cultura --poc més de les cinc de la tarda-- ja vaig veure molta gent concentrada a la vorera. Era l'inici d'aquella festa científica que va durar fins a les nou tocades. L'estrella del vespre era Dani Jiménez Albiac (a la foto, vestit de color negre), físic dedicat a la divulgació de la ciència i molt conegut del públic general per les seves col·laboracions a TV3. En veure com el seguia la mainada, des de la vorera davant la Casa de Cultura, on ell i uns químics de la Universitat de Girona havien fet alguns experiments, fins al pati on hi havia la fira de la ciència, vaig pensar que era com un flautista d'Hamelin. I si la quitxalla d'Hamelin se sentia atreta per la música del flautista, la que hi havia divendres a la Casa de Cultura de Girona quedava fascinada per aquella "màgia" que no té altre misteri que les lleis de la física i de la química.

Comença la festa. D'esquerra a dreta: Sílvia Simon, coordinadora de la C4D;
Anna Pagans, alcaldessa de Girona; altres autoritats i Dani Jiménez.

Dani Jiménez fa dos tipus d'experiments: uns de molts senzills, amb objectes de la vida quotidiana, que tothom té al seu abast; i uns altres que són espectaculars perquè es fan amb estris o aparells que no són a l'abast de tothom. Alguna vegada li he sentit dir que l'experiment científic de divulgació ha de basar-se en un triangle en què els vèrtex són la tensió, l'humor i la participació. És una mica el que fan els prestidigitadors. Al cap i a la fi, en Dani és un prestidigitador que explica el truc darrere els jocs de màgia que presenta. I això no treu interès a l'espectacle.

La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació digital de la Universitat de Girona, dirigida per Sílvia Simon, professora i investigadora de la Universitat de Girona, va coordinar la Nit de la Recerca, en la qual, a més d'experiments-espectacle com els que van oferir Dani Jiménez i alguns investigadors d'aquella universitat, el públic assistent podia fer els seus propis experiments guiats per joves investigadors i investigadores que explicaven la seva recerca en una quinzena d'estands al voltant del pati de la Casa de Cultura. La fira de ciència no es limitava exclusivament a la recerca en les anomenades ciències experimentals o de la tècnica. El terme 'recerca' hi estava aplicat en el seu sentit més ampli. Hi havia representants del món de la lingüística i d'altres àmbits de les anomenades 'lletres'. El públic, grans i petits, s'ho van passar molt bé, i van poder comprovar que la ciència i la recerca, a més de ser útils a la societat, poden ser també divertides.


Com els focs artificials de festa major, que acaben amb una apoteosi pirotècnica, la festa de la recerca va acabar amb una actuació apoteòsica de Dani Jiménez, que havia guardat per al finals els experiments més espectaculars: l'aigua que no mulla, la visualització d'una dissolució fluorescent i el ball d'unes flames de gas seguint el ritme de la música.

L'aigua que no mulla en realitat no és aigua, però ningú no ho diria. S'hi pot ficar dins qualsevol cosa, fins i tot un ordinador o un mòbil, com va fer Dani a Girona (el noi del públic que li va deixar el mòbil perquè el submergís dins d'aquell aquari ple fins dalt, no sé si les tenia totes). És Novec 1230, un líquid que es fa servir en l'extinció d'incendis en llocs on l'aigua podria fer gairebé tant de mal com el foc sobre alguns objectes com ara llibres de col·lecció, components electrònics, pintures o bitllets de banc.


Les flames ballant al so de la música:



Fotos: M. Piqueras (25.09.2009)