El dia G

Si el 12 de febrer, aniversari del naixement de Charles Darwin, vaig anomenar-lo el dia D, avui hauria de ser el dia G, per Galileu (Galileo Galilei, 1564-1642), que va néixer un 15 de febrer. Trobo que a aquest científic italià se li està fent un greuge, en comparació a Darwin. Si enguany se celebra l'Any Darwin i no pas el de l'Evolució, per què celebrem l'Any de l'Astronomia i no pas l'Any Galileu? Potser perquè en el cas de Darwin hi ha dos fets a celebrar: els 200 anys del seu naixement i 150 de la publicació de L'origen de les espècies?

En el cas de Galileu, enguany fa 400 anys que aquest científic italià va començar a utilitzar el telescopi per observar els astres. Galileu havia conegut el telescopi a través dels Països Baixos, on s'ha cregut durant molt de temps que s'havia inventat el telescopi (ara se sap que l'inventor va ser l'òptic gironí Joan Roget). Galileu se'n va construir un, i fins i tot ha passat per ser-ne l'inventor. Aquest aparell li va obrir de bat a bat les portes de l'Univers i li va mostrar allò que mai abans havien observat els humans: el perfil de les muntanyes i cràters de la Lluna, les fases de Venus, els satèl·lits de Júpiter, grups d'estrelles com les Plèiades (a ull nu se'n poden comptar de cinc a onze, però ell va poder comptar-ne moltes més que només mostrava el telescopi).

A partir de les seves observacions, Galileu va corroborar la idea heliocèntrica de Copèrnic (1473-1543), cosa que va causar-li un enfrontament amb l'església, i va ser jutjat per la Inquisició. Per evitar de morir en la foguera, va haver d'abjurar i acceptar que estava equivocat i que eren falses les seves afirmacions que el Sol era el centre del món i no es movia, mentre que la Terra no n'era el centre i sí que es movia. Van haver de passar més de 350 anys fins que el cap de l'església catòlica, el Papa Joan Pau II, rehabilités en un acte públic celebrat el 1992 la figura de Galileu i reconegués l'error dels teòlegs que van condemnar-lo i humiliar-lo, obligant-lo a abjurar de la seva idea heliocèntrica.

Galileu va tenir un paper destacat en la recuperació del treball experimental com a base del coneixement científic. Va descobrir les quatre "llunes"principals de Júpiter, que es coneixen com a satèl·lits galineans, i el principi d'inèrcia, i va provar experimentalment que la velocitat de caiguda dels cossos és la mateixa per a tots, independentment de la seva massa o densitat. A més, va inventar aparells i tècniques per als seus estudis, com ara el plànol inclinat per estudiar el moviment dels cossos, o la balança hidrostàtica, per mesurar-ne la densitat.

Hi ha un aspecte de Galileu que m'agrada destacar: el seu llibre Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món, publicat el 1632, es considera la primera obra de divulgació científica de la història. Fins aleshores, els tractats i altres obres científiques s'escrivien en llatí, que era la llengua de comunicació de la ciència, com avui dia ho és l'anglès. Aquest llibre, en canvi, està escrit en toscà, possiblement perquè pogués arribar a més gent L'obra presenta tres personatges que, al llarga de quatre jornades, conversen sobre els dos sistemes oposats de la concepció del món: el clàssic ptolemaic, i el revolucionari copernicà que mostra un Sol estàtic al voltant del qual es mourien els altres astres.

Com escriu Xavier Duran en el seu article "La divulgació científica: el com i el perquè", "a Galileu li convenia que les seves idees fossin llegides per moltes persones, ja que essent polèmiques i anant contra el saber oficial, calia que estiguessin a l'abast de molta gent, que es difonguessin i es discutissin. Només així es podia favorir un clima de debat que compensés la persecució oficial de les seves tesis."

Quan celebrem l'Any de l'Astronòmia, recordem que estem celebrant l'Any Galileu. Em sembla que únicament a Itàlia l'anomenen així.

Il·lustracions:
Retrat de Galileu, per Justus Sustermans, 1636 (Wikimedia Commons).
Fases de la Lluna, dibuix de Galileu, 1616 (Wikimedia Commons).