El Dia D

Tot i que les celebracions sobre Darwin s'aniran succeïnt al llarg de l'any, aquesta setmana, especialment el dia que ja és a punt d'acabar, és quan es concentren la major part d'activitats dedicades a Darwin. Potser hi haurà qui es pregunti si tant de rebombori està jujstificat. Al cap i a la fi celebrar el treball de Darwin és com celebrar una derrota. Una derrota que ja va iniciar-se amb Copèrnic, quan va desmuntar la idea prevalent que la Terra era el centre de l'Univers. Si Copèrnic va posar el nostre planeta en el lloc que li corresponia, Darwin va fer el mateix amb l'espécie humana, que deixa de ser l'espècie elegida per a la qual tot havia estat creat.

De tota manera, en el llibre L'origen de les espècies, Darwin no fa referència als orígens de l'espècie humana (ni de cap atra determinada). Tanmateix, com ell escriu en la seva autobiografia, perquè no el poguessin acusar d'amagar les seves idees, hi va afegir que gràcies a a aquella obra "es faria una mica de llum sobre l'origen de l'home i la seva història". Va ser en la seva maduresa quan va escriure un llibre dedicat als origens dels humans i la seva relació amb alteres animals: L'origen de l'home. La selecció natural i la sexual (1971). Ho va fer en veure que les seves idees sobre l'evolució de les espècies era acceptades per molts naturalistes.

Acabo el dia D incloent aquí una il·lustració que es un homenatge que el dibuixant naturalista Carles Puche va fer a Darwin ja fa uns mesos. Va ser la nadala que Puche va enviar el 2008 (però jo tinc en lloc preferent la simpàtica cotxa del 2007), en la qual reprodueix les diferents espècies de pinsans que Darwin va veure a les illes Galápagos: