Llegeixo a Vilaweb i a la premsa impresa del dia que la Marató de l'Espectacle, que se celebra aquest cap de setmana al Teatre Lliure, s'acomiada per sempre amb l'edició d'enguany. Una de les causes --em fa l'efecte que la principal-- és la manca de suport de les institucions.
Em sap greu que desaparegui aquest Festival que és com un aparador de les arts escèniques. En dues nits, més de 200 artistes o grups d'artistes ofereixen un tast del seu espectacle, amb actuacions que breus, d'una durada màxima de deu minuts. Algun any hi he anat i m'hi quedat unes quantes hores passant d'un espai a un altre. Dansa, música, cançó, teatre, circ i qualsevol mena d'espectacle imaginable hi tenen cabuda. Entre els que hi he vist, n'hi havia de tot, per al meu gust. Però el fet que siguin actuacions breus fa que, si una no t'agrada, pensis que després d'uns minuts en començarà una altra. La llàstima és quan alguna actuació t'entusiasma, perquè els deu minuts sembla que s'acabin de seguida.
Sempre que m'assabento que acaba alguna activitat cultural i normalment per causes alienes als organitzadors, penso que al final ha de passar alguna cosa que eviti aquest final. Malauradament, no crec que mai em pugui guanyar la vida coma pitonissa: mai no he encerto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada