Era una nit esquerpa, que no convidava massa a sortir de casa. Tanmateix, el programa i el lloc eren una temptació. I em passa com a Oscar Wilde; també puc resistir-ho gairebé tot excepte la temptació. Preparada amb un bon xal per abrigar-me si la nit era freda, vaig fer cap a l'Institut a les deu del vespre. Malgrat el vent i el rellent de la nit, no me'n vaig penedir. Amics i coneguts emergien en els poemes o n'eren els autors o recitadors. Em va agradar molt que haguessin tingut en compte Alfred Giner-Sorolla, aquell farmacòleg vinarocenc i gran poeta i humanista, i que en recitessin alguns poemes. I no sabria dir si em va agradar igual o més que David Jou recités el seu "Homenatge a Joan Oró", un altre amic desaparegut pocs mesos abans que morís Alfred Giner-Sorolla. I vaig gaudir amb els poemes d'Assumpció Forcada, que l'autora recita amb una veu melodiosa. I vaig descobrir altres poetes que s'han inspirat en la ciència.
En realitat, ciència i poesia no són tan llunyanes. Com escriu Joan Duran en el pròleg del recull de poemes de Simbiopoesi, poesi ve del grec i vol dir crear. La ciència, malgrat el que pensa molta gent, té molt de creació, en el sentit de fer o compondre una obra, una cosa, una idea que abans no existia. Les persones que han excel·lit en ciència han estat generalment grans creadores. I el mateix mot grec que dóna nom a la poesia el trobem en termes científics: hematopoesi, eritropoesi, leucopoesi, coleopoesi, biopoesi, ecopoesi, autopoesi...
Giner-Sorolla era molt creatiu fins i tot en les dedicatòries dels seus llibres. En aquest llibre de poemes, la seva dedicatòria comença a la contracoberta i acaba a la portada:
3 comentaris:
Benvolguda Mercè, moltes gràcies per publicar un comentari com aquest al teu bloc. M'hagués agradat saludar-te en persona, aquella nit.
Celebro molt que l'acte t'agradés i que hagis volgut reflexionar sobre Giner Sorolla. Personalment, creia necessari dedicar-li, a través dels seus textos, un senzill homenatge.
Fins ben aviat,
Joan Duran
Et felicito per aquest post i aquesta reflexió tan interessant sobre poesia i ciència.
Gràcies pels vostres comentaris. Crec que s'han de fomentar activitats com aquesta. La ciència ha d'entendre's també com a part de la cultura. Malauradament, el concepte de les dues cultures (científica i humanística) encara existeix. És més, per a moltes persones només és cultura la segona.
Publica un comentari a l'entrada