França reconeix les llengües "regionals"

Me n'assabento a través de Vilaweb. Dijous, l'Assemblea Nacional francesa va votar una esmena a la Constitució. El primer article deia:

Art. 1. - La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale. Elle assure l'égalité devant la loi de tous les citoyens sans distinction d'origine, de race ou de religion. Elle respecte toutes les croyances. Son organisation est décentralisée.

Amb l'esmena s'hi afegirà una nova frase que diu: «"Les langues régionales appartiennent au patrimoine" de la Nation».

Com a primer pas, no està pas malament. Feia temps que parlamentaris francesos "regionals" ho demanaven i diversos grups parlamentaris de diverses tendències havien presentat esmenes similars, que només fa una setmana havien estat rebutjades. Ara en canvi, l'esmena ha estat aprovada gairebé per unanimitat. Deu ser conseqüència de l'Any Internacional de les Llengües?

A Le Figaro en línia, entre els comentaris que fa la gent després de la notícia, n'hi ha de persones que veuen, en aquesta esmena, un perill per al francès. Hi ha qui pensa que aquesta esmena va contra la història de França, que el francès és la força unificadora en un país que ha estat construït amb bocins d'altres països i que admetre altres llengües abocarà el francès a la seva mort. O qui creu que seria millor que tothom aprengués bé l'anglès en comptes de balbucejar els patois regionals incomprensibles per a gairebé tothom. També qui pensa que, en acceptar les llengües regionals, s'obre la porta perquè els immigrants vulguin també que se'ls reconegui les seves llengües. I qui creu que després de reivindicar la pròpia llengua, potser es reivindicarà el sòl. Molts comentaris m'han sonat a déjà vu. I és que per tot se'n fan, de bolets, quan plou. O en todas partes cuecen habas. O tutto il mondo è paese. O it's the same the whole world over.