Corpus: el miracle que mai no existí

(Actualització: 16 de juny 2022)

Origen del Corpus

Estem en l'època de l'any en què se celebra la festivitat del Corpus Christi, una festa cristiana instituïda pel papa Urbà IV l'11 d'agost de 1264 mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo. Segons la tradició, l'origen d'aquesta festa és l'anomenat miracle de Bolsena, que va consistir en el degoteig de sang a la superfície d'una hòstia consagrada. De tota manera, la butlla sembla que volia establir de forma oficial la celebració de l'eucaristia (el sagrament "del Cos i Sang de Crist") que ja es feia en algun lloc. Escriu Urbà IV a la butlla: "...havíem sentit dir, quan exercíem un ofici més modest, que Déu havia revelat a alguns catòlics que calia celebrar aquesta festa a tota l'Església. Nos, doncs, hem cregut oportú i raonable establir-la perquè, de manera digna i raonable, la fe catòlica sigui vitalitzada i exaltada".

Per tant, la institució de la festa el 1264 és compatible amb els relats que en situen l'origen, el 1208, a Lieja, on Joana de Lieja-- que era priora de l'abadia de Mont Cornillon va tenir una visió que es repetia cada vegada que pregava, en què se li representava la Lluna plena amb un forat. Finalment va tenir una revelació: la lluna era una imatge de l'Església i el forat que hi veia era la manca d'una gran celebració anual en honor de l'Eucaristia. La commemoració del Sant Sopar de Dijous Sant no era suficient, ateses les heretgies en què queien molts fidels. Segons la tradició, Joana de Lieja va trigar vint anys a explicar aquesta revelació al canonge de la basílica de Sant Martí i li va demanar que ho consultés amb teòlegs. La proposta de la festa va ser molt ben rebuda i va començar a celebrar-se. El 1246, el bisbe de Lieja va publicar un decret que establia que el dijous després de l'octava de la Pentecosta totes les esglésies de la diòcesi fessin una gran celebració en honor de l'Eucaristia.

Missa de Bolsena (fragment), de Rafael (foto M. Piqueras)

El miracle de Bolsena

S'explica que un canonge de la catedral de Praga que feia temps que dubtava que l'hòstia i el vi de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist en el moment de la consagració va decidir pelegrinar a Roma a visitar el papa per veure si a la ciutat santa trobava resposta als seus dubtes. Pel camí va aturar-se a fer nit a Bolsena, un poble a la riba del llac que duu el mateix nom. L'endemà va celebrar missa en el poble i mentre alçava l'hòstia en el moment de la consagració, els dubtes sobre la transsubstanciació que s'havia de produir en aquell moment el van assetjar de nou. Aleshores va adonar-se que a la superfície de l'hòstia hi havia unes gotes de sang. Estava convençut que Jesucrist li havia manifestat el seu dolor pel dubte que ell tenia i ho havia fet com en la seva passió: traspuant sang.

Quan va produir-se el miracle, el papa Urbà IV es trobava a Orvieto, una ciutat propera a Bolsena; aviat li'n va arribar la notícia i li van dur el corporal amb què havia estat embolicada l'hòstia del miracle. L'any següent, el papa va promulgar la bula "Transiturus de hoc mundo", en què disposava la celebració de la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist, en la seva pròpia substància, en l'eucaristia. El 1512, el pintor Rafael va immortalitzar el miracle de Bolsena en un fresc que decora la sala d'Eliodoro, una de les Stanze del Vaticà.

Altres miracles

Castell de Xiu, a Llutxent

Episodis semblants d'hòsties que traspuen sang o de l'aparició miraculosa de sang sobre pa o polenta (una preparació de la cuina italiana fet amb farina de blat de moro i aigua bullint) han estat descrits en diverses ocasions. Un de molt conegut és l'anomenat miracle de Daroca, que va tenir lloc el 23 de febrer de 1239 prop de Llutxent, quan les tropes cristianes de Daroca, Terol i Calatayud es preparaven per reconquerir el castell de Xiu, que era en poder dels musulmans. Un capellà nadiu de Daroca celebrava la missa per als soldats i va consagrar-hi sis hòsties per als capitans de les tropes. De sobte, l'enemic va fer un atac per sorpresa i la missa va ser sospesa. El capellà va córrer a ocultar en un pedregar les sagrades formes, que havia embolicat amb els corporals de l'altar. La lluita va ser molt aferrissada i els cristians van poder foragitar els musulmans. Diu la llegenda que, en retirar les hòsties de l'amagatall on les havia posades, el capellà va trobar-les cobertes de sang i adherides als corporals. Aquest fet va considerar-se un miracle, un senyal que Déu els enviava anunciant-los la victòria contra els infidels. Aviat van preparar-se de nou per iniciar l'atac del castell de Xiu, que van poder reconquerir. Els corporals es conserven en una església de Daroca que va erigir-se en aquest poble per commemorar el miracle.

La ciència explica el miracle

Aquests fets i d'altres, considerats també sobrenaturals, tenen però una explicació que gairebé sempre és natural i s'ha pogut reproduir. El desenvolupament científic ha permès trobar explicacions a molts fets que havien estat considerats miraculosos. El cas de la sang que es forma sobre les hòsties i pans té una explicació microbiològica. El segle XIX ja es coneixia el bacteri Serratia marcescens, que es troba en ambients naturals com ara els sòls, l'aigua o les superfícies de les plantes. Creix molt sobre substrats rics en midó, i en ambients càlids (sovint, el miracle s'ha produït en els mesos de calor). Algunes varietats d'aquest bacteri produeixen un pigment vermell intens, anomenat prodigiosina, que recorda el color de la sang. S'han fet experiments cultivant Serratia marcescens sobre pa d'hòsties, pa i polenta, i les colònies que forma podrien ser confoses fàcilment amb gotes de sang. A més, si es deixa assecar, el pigment no s'altera.

Serratia marcescens, la causa dels miracles d'hòsties i pans sagnants

Avui dia, notícies sobre fenòmens que aparentment no tenen explicació, segueixen essent freqüents. Si es donen en un context religiós --no necessàriament catòlic-- , es tracta de miracles. Altrament, es parla de fenòmens "paranormals". Com va escriure Carl Sagan en el llibre Demon Haunted World (publicat en castellà com El mundo y sus demonios), la veritat pot ser tan sorprenent com els falsos prodigis basats en la religió, les supersticions, els mites o senzillament, la ignorància.

Foto Serratia marcescens: Wikimedia Commons

Potser us interessarà: An inquiry into the origin and theological significance of the Corpus Christi festival and procession, and their relation to the Corpus Christi plays (tesina de mestratge de Paul E. Kretzmann, Univ. de Minnesota, 1913) 

 
Altres entrades relacionades d'aquest blog:
- El miracle de la sang de San Gennaro (15.09.2008)
- Corpus i tradició: L'ou com balla (14.06.2009)
- Els miracles de Serratia (01.12.2010)