Esculapi: El retorn del déus

Ahir vaig visitar el Museu d'Arqueologia de Catalunya. És un d'aquells museus que tinc la vaga idea d'haver visitat quan anava escola, però al qual no havia tornat. Esta situat en el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, un dels edificis que després van guanyar-se per a equipaments de la ciutat. Ara hi estant fent obres de restauració a l'exterior i a l'interior. No és un gran museu d'arqueologia (al costat del de Madrid, això no és més que un tast de museu), però en conjunt val la pena. Fins ara, a més, ha tingut una peça que en faria atractiva la visita encara que no hi hagués res més a veure: l'estàtua d'Esculapi, que té més de 2000 anys i que va ser trobada en una cisterna del jaciment arqueològic d'Empúries el 25 d'octubre de 1909; aquell dia van trobar-ne el bust i el 5 de novembre van trobar la resta de l'estàtua.

El 2006 va començar el treball de conservació-restauració de l'estàtua d'Esculapi. L'han netejada i li han inserit els braços i 85 petits fragments que s'havien trobat en els llocs de les excavacions i que s'havien conservat separadament de l'estàtua. L'exposició "Esculapi: El retorn del déu" mostra la història de l'estàtua, des de la seva descoberta el 1909 fins a la seva recent restauració. Per veure'n el resultat --l'estatua restaurada--cal entrar a un espai circular on terra i parets són negres; al centre, sobre una pedestal, hi ha Esculapi amb tota la seva grandesa. Uns focus concentren la llum damunt l'estàtua. Només una inscripció amb lletres blanques sobre les parets negres trenca aquella monotonia:

Sento no poder desxifrar aquelles paraules gregues, segurament relacionades amb el deu de la medicina, però trobo molt encertat que no es distregui l'atenció de qui entra en aquella mena de cambra del tresor amb cartells.

Mentre visitava la col·lecció permanent del museu, pensava en el contrast que oferia comparat amb alguns museus que són de moda --alguns, al mateix parc de Montjuïc-- i on hi ha sempre molta gent. Allà, només hi havia vist una jove parella a la primera sala. L'exposició d'Esculapi ja tenia més visitants, però podia comptar-los amb els dits de les mans.

Esculapi, estàtua trobada el 1909 durant la segona campanya
d'excavacions d'Empúries
(El pressupost de la campanya va ser de 8.774,11 pessetes)

Vaig quedar-me una bona estona contemplant Esculapi sense que ningú més entrés en aquell espai negre. Una suau música grega antiga feia el moment més íntim i semblava com si el temps s'hagués aturat. L'entrada de dues persones em va fer tornar a la realitat.

Des de Barcelona, l'exposició anirà a Badalona i a Mataró. Després, en el marc de les commemoracions del centenari de l'inici de els excavacions d'Empúries, l'Esculapi torna als seus orígens, tornarà a ser l'Asklepios que tenia el seu temple a la riba de la Mediterrània. Al museu de Barcelona, hi quedarà la reproducció que ara ja hi ha; una reproducció de l'estàtua amb l'aspecte que tenia abans de la restauració.