Tornen les merles

Em pensava que aquest any la primavera seria silenciosa pel que fa a les merles. M'havia acostumat que els exemplars que vivien en els jardins propers a casa s'hi estaven tot l'any, com si no s'adonessin del canvi d'estacions; però aquest hivern el seu cant havia desaparegut. No sé a què atribuir-ne la desaparició. Pensava si haurien estat foragitades per les cotorres feréstegues que formen grans colònies per la ciutat. Però fa una estona he tornat a sentir el cant de la merla. Diuen que és un dels cants d'ocell més bonics. Recordaré la nit que ha tornat: la nit del 20-21 de febrer, coincideix amb l'eclipsi solar de lluna. De tant en tant surto al balcó per donar un cop d'ull a la lluna. La darrera vegada tot just començava a notar-se que perdia la rodonesa. Les merles seguien cantant; com si fos ple dia, com si volguessin que ens assabentéssim de la seva arribada.