Ruth Myrtle Patrick (1907-2013) |
Ruth fent treball de camp |
Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia (foto domini públic) |
Navicula germainii (diatomea) |
El 1948 Ruth va dirigir un treball de recerca que va confirmar que la biodiversitat d'un curs d'aigua podia ser usat per a mesurar el grau de contaminació. Es van analitzar les aigües de la conca del riu Conestoga, de Pennsilvània, amb cursos d'aigua de característiques molt diverses; n'hi havia que procedien del reg de camps de cultiu, d'altres rebien aigües residuals municipals o d'indústries i també n'hi havia amb aigües molt poc contaminades. Va ser un estudi multidisciplinari, en un temps en què no era freqüent que especialistes de diferents especialitats treballessin en un mateix projecte de recerca, que va avaluar les característiques químiques i físiques de l'aigua i la diversitat de molts grups d'organismes: bacteris, algues, protozous, rotífers, macroinvertebrats i peixos. Va arribar a la conclusió que, a mesura que augmenta la contaminació de l'aigua, la biodiversitat que conté disminueix; és el que actualment es coneix com a "principi de Patrick".
L'elecció que va fer Ruth de les diatomees com a indicadors de la qualitat de l'aigua es basaven en alguns fets relatius a aquestes microalgues: (a) la seva fàcil conservació gràcies a la coberta dura, silícica; (b) són molt abundants en els corrents d'aigua, tant pel que fa al nombre d'espècies com al nombre d'individus i això facilita i dóna fiabilitat als estudis estadístics; (c) la sensibilitat a les condicions físiques i químiques de l'aigua varia molt segons les espècies i això fa que pràcticament se'n trobin espècies en qualsevol tipus d'ambient d'aigua dolça i que, per a cada tipus d'ambient (natural o contaminat), se'n puguin trobar espècies indicadores; (d) és un grup que abans que Patrick s'hi dediqués havia estat estudiat ja per molts investigadors i se'n disposava de molta informació.
Els treballs de Ruth i el seu equip va revelar que algunes espècies de diatomees eren més abundants en aigües molt contaminades amb matèria orgànica procedent d'aigües residuals, mentre d'altres creixien millor en aigües contaminades per productes químics. Per tant, mitjançant l'observació al microscopi d'una mostra d'aigua i determinació de les espècies de diatomees i la quantitat en què s'hi trobaven, podia saber el tipus de contaminació de l'aigua i en quin grau es produïa. Tanmateix, quan es fa servir un grup d'organismes com a indicadors de la qualitat ambiental, cal que la recollida de mostres i el seu estudi es facin de la mateixa manera en els diversos àmbits a analitzar, per tal que les mostres siguin homologables. això, Ruth va aconseguir-ho amb un aparell que va dissenyar ella mateixa
Diatòmetre (dibuix d'un article de Ruth Patrick) |
Article amb la descripció del diatòmetre (1954) |
La reconeguda expertesa de Ruth en els estudis ambientals dels sistemes aquàtics va fer que li encarreguessin l'estudi de l'impacte ambiental de l'activitat humana en rius i altres medis d'aigua dolça, i també el seus serveis com a consultora, tant per part d'institucions privades i indústries, com d'agències governamentals, que, a més, la consideraven una persona adequada per fer de portaveu. Els presidents dels Estats Units Lyndon B. Johnson i Ronald Reagan van demanar-li consell sobre la contaminació de les aigües (Johnson) i sobre la pluja àcida (Reagan). Va col·laborar amb el Congrés dels Estats Units en la legislació contra la contaminació i va participar en la redacció de la Llei per a la protecció de l'aigua (Clean Water Act). Al final de la seva carrera professional, que va ser molt llarga, Ruth calculava que havia estudiat entre 800 i 900 cursos d'aigua per tot el món. El desenvolupament científic i tecnològic la fascinava, perquè permetia aprofundir en l'estudi de l'estructura i funcionament dels ecosistemes i aquest coneixement facilitava la resolució dels problemes creats per la contaminació de les aigües. Va publicar més de 200 articles científics i alguns llibres.
Ruth Patrick va morir en una residència per a gent gran a Lafayette Hill (Pennsilvània, EUA) el 23 de setembre de 2013. Aleshores era vídua en segones noces; el primer marit, Charles Hodge, va morir el 1985 i ella va tornar a casar-se el 1995 amb Lewis H. VanDusen, que va morir el 2004. Ruth va tenir una vida científica i professional molt llarga i fins i tot ja retirada de la recerca va mantenir el seu interès per la ciència, El 2012, amb 104 anys, seguia llegint publicacions científiques i encara va mostrar el seu interès per una innovació recent: el desenvolupament d'un codi de barres per al DNA, com a eina per a la identificació de larves aquàtiques d'insectes i la seva aplicació per a mesurar la contaminació de les aigües. Ruth volia saber si aquesta metodologia molecular podia emprar-se per a la identificació de les diatomees.
La destacada contribució de Ruth Patrick a la ciència, especialment a la limnologia, li va ser reconeguda en vida amb nombrosos premis i guardons d'associacions i organitzacions científiques, de fundacions privades i organitzacions professionals, d'organitzacions cíviques, d'organitzacions de dones, del govern de Pennsilvània i del dels Estats Units, a més de guardons i doctorats honoris causa de diverses universitats. També hi ha alguns centres de recerca que duen el seu nom, com ara el Centre Patrick de Recerca Ambiental de la Universitat Drexel (és el nom actual del Departament de Limnologia que ella va fundar) o el Centre d'Educació de la Ciència Ruth Patrick, de la Universitat Aiken de Carolina del Sud.
Algunes diatomees de la col·lecció de la Universitat Drexel:
Planothidium apiculatum |
Aulacoseira alpigena |
Navicula germainii |
Aulacoseira humilis |
Potser us interessarà:
- Ruth Patrick 1907-2013. Biographical Memoirs, per Thomas L. Bott i Bernard W. Sweeney, disponible en el web de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
- Ruth Patrick, ecology pioneer, dies at 105, per Julie Zauzmer, a The Washington Post (23.09.2013).
- Articles científics i altres publicacions de Ruth Patrick. Llistat de les publicacions de Ruth Patrick, en el web de l'Acadèmia de Ciències Naturals de la Universitat Drexel.
5 comentaris:
El terme diatomea em resultava familiar però ja no recordava el que significava. Quins éssers més bonics.
Per cert, on podria trobar més informació sobre aixó dels codis de barres i l'ADN?
Moltes gràcies
Sí, Joan, les diatomees són un grup d'organismes amb unes formes molt boniques. En el grup dels protists, al qual pertanyen, hi ha formes molt boniques, algunes són veritables filigranes.
En el Museu Blau, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha un espai que està dedicat a la classificació dels éssers vius i es tracta el codi de barres de la vida. En anglès, hi ha força informació. Per exemple:
http://www.barcodeoflife.org/content/about/what-dna-barcoding
Per sucar-hi un pa de quilo! Em fas pensar en la Roser, una biòloga entusiasta i molt precoç, que m'explicava l'estudi de l'efecte dels grans incendis de la Cat.Central en la població de diatomees del tram deltaic del Llobregat. La de felices hores en remull!
Ja no diguem la proesa escultòrica que suposaven els models de diatomees abans dels plòters3D... Com que estic en desacord amb els consells de la Ruth, sobretot en el de "no cosir", ves que no m'ocupi de treure els patrons d'una diatomea..., per a fer-ne un coixí de peluix!
Girbén, no sabia això que els incendis haguessin afectat la població de diatomees del delta del Llobregat. Saps is hi ha algun estudi publicat?
A tant no arribo, que a la ciència m'hi acosto pel costat de "la tercera cultura". I fa temps que no veig a la Roser... La darrera vegada venia de la Selva del Congo, d'estudiar l'ebola dels goriles: Vols més BIOdiversitat d'interessos!
Suposo que ha d'existir aquest estudi que connecta la Catalunya Central amb la Ruth Patrick. Caldria esbrinar-ho pels departaments de limnologia; més o menys, la disciplina de la Roser Farrés. Sort en la recerca, si és que l'emprens ;-)
Publica un comentari a l'entrada