La "tradició" del Toro de la Vega

Mort del toro de la vega (2010)

Un any més, Tordesillas i la cruel festa anual que anomenen "Torneo del toro de la vega" han ocupat molt d'espai en els mitjans de comunicació aquests últims dies. L'any passat ja se'n va parlar molt pels disturbis que hi va haver quan uns manifestants en favor del dret dels animals volien impedir la sortida del toro i també per la trucada telefònica, en directe, que l'actual líder del PSOE, Pedro Sánchez, va fer a un programa de Tele5 per aclarir que ell no era partidari d'aquest torneig. Hi va haver una trentena de ferits i dues persones van ser detingudes

Jo havia sentit parlar d'aquesta festa, i em pensava que era un més dels encierros que es fan en molts pobles, i que deixaven anar un toro, però que en comptes d'anar per carrers, com a Pamplona o altres poblacions, el deixaven pel camp, per la vega. Ja seria trist que el toro fos empaitat pels carrers per la gent i que hagués d'acabar torturat fins a la mort en una plaça de toros. Doncs el torneo és encara més cruel. El brau és perseguit per homes a cavall (els lanceros) que brandeixen llances que fan servir per clavar-les al brau fins que algun d'ells aconsegueix matar-lo i és el guanyador d'aquella edició del torneig. L'espai on es duu a terme la persecució és força ampli, però té uns límits i, si el brau aconsegueix ultrapassar-los sense que cap lancero l'hagi matat, l'indulten.

L'any passat ja volia escriure alguna cosa sobre aquest espectacle vergonyós que molts intenten justificar per la seva antiguitat i tradició (com passa amb els correbous a Catalunya). Conservo encara alguna informació que vaig trobar a la Viquipèdia, en l'entrada corresponent a Torneo del Toro de la Vega, sobre les normes per a dur a terme el torneig. Avui, però, m'ha estat impossible trobar-les (hi ha un enllaç a les ordenances, però no funciona). Les que em van cridar més l'atenció i vaig copiar per comentar en el blog eren aquestes:

Capítulo II: 2º Ambos, toro y torneante, han de estar en igualdad de condiciones naturales, por lo que ningún torneante ose acudir a dicho torneo en mal estado de ánima, bien por efecto de vino u otras sustancias o procesos extraños a la buena orden, bien por otra causa que le anormalice. Y entiéndase lo mismo trasladado al toro.

Capítulo IV: 12º El que asistiere de otras partes del mundo o universo y quisiere ser torneante, tendrá derecho a ser informado muy cumplidamente; mas si su intención, Dios no lo quiera, fuera denostar e infamar este torneo, teniéndole por necio ante tal circunstancia, despídasele en mala hora.
13º Todo torneante tiene derecho a embadurnarse con sangre del toro, en el caso de que fuera muerto dicho toro. Y entiéndase esta antiquísima costumbre como símbolo de haber participado en el torneo. Y téngase buen orden en el caso.

Capítulo V: 3º Que pueda ser torneante cualquier varón o hembra del mundo y aún del Universo;
11º Que se otorgue al lancero que hay dado muerte al toro los testículos y rabo de dicho toro para que los sube dicho lancero prendidos en su lanza.
12º Una vez muerto el toro, si hubiera sucedido así, será recogido su cuerpo del palenque y tómese sangre de él, pero sea el dicho cuerpo respetado sobremanera.

Són unes ordenances tan avançades, que ja preveuen que en el futur hi pugui participar algun --o alguna-- extra-terrestre (cap. V, 3º). I ves per on, un cop el toro ja és mort i li han arrencat la cua i els testicles, perquè el guanyador els pugui lluir en la seva llança, volen que sigui "respetado sobremanera" (Cap. 4, 12º).

Per altra banda, diuen que "toro y torneante han de estar en igualdad de condiciones naturales", i que cap torneante ha de gosar participar en mal estado de ánima, i indiquen les possibles causes del mal estado de ánima (vino u otras sustancias o procesos extraños a la buena orden, bien por otra causa que le anormalice) (Cap. II, 2º) I el mateix ho apliquen al brau. Potser als braus d'aquelles terres els abeuren amb vi o els fan pasturar en camps de marihuana?

Val la pena escoltar la descripció que fa un veterinari del que representa per al brau aquest torneig. La seva situació d'estrès comença amb el trasllat des del lloc on s'ha criat fins a Tordesillas, enguany a Badajoz. Diu que en el viatge pot perdre entre 30 i 50 quilos. És un animal que fins aleshores havia dut una vida molt tranquil·la, sense fer gairebé exercici i de cop se l'enfronta amb la multitud que participa de l'espectacle i amb els lanceros que pugnen per acabar amb la seva vida i aconseguir l'apreciat trofeu de la cua i els testicles de l'animal. A part de l'angoixant estat emocional, fins i tot abans que el fereixin, la fisiologia del brou s'altera bruscament: pateix lesions musculars, necrosis, trencament de fibres i augment de les hormones i enzims que marquen la funcionalitat muscular, i a la sang es produeix un gran augment de lactat, que pot usar-se com a mesura del patiment de l'animal.

Després ve l'atac amb les llances. Els lanceros intenten clavar-li la llança en el cor, però com que l'animal intenta esquivar-los i es mou molt, és difícil; a és, les ordenances indiquen que al brau no ha d'estar en moviment. Quan, ja ferit, cau a terra, ve el puntillero, per rematar la feina. Es té la idea que, amb la puntilla, la mort dels braus és immediata i els evita el patiment, però no tan sols no és immediata --pot trigar de un a quatre minuts-- sinó que la puntilla no és mortal de necessitat.

S'ho prenen tan seriosament això del Torneo i el brau, que el 2015 van celebrar el I Congreso Internacional sobre el Toro de la Vega y la Tauromaquia Popular, en el qual van participar investigadors i professors universitaris de diversos països. La intenció del congrés era informar i fer conèixer dades com ara els més de 500 anys que té aquesta festa, el seu caràcter eminentment popular o l'interès que ha motivat en alguns autors contemporanis de renom, com ara l'anglès Julian Pitt-Rivers. El congrés devia tenir èxit perquè enguany n'han celebrat la segona edició (vegeu-ne el pòster).

Ahir, quan vaig veure un titular de diari que deia "Declaran nulo el Torneo del Toro de la Vega" vaig pensar que finalment havien desistit d'aquest ignominiós espectacle disfressat de cultura i tradició, però no era això. No és que l'haguessin anul·lat, sinó que no hi va haver cap guanyador. Un dels lanceros va clavar la llança al pobre Rompesuelas --així es deia el brau de la festa de 2015-- quan l'animal s'estava movent; un altre va fer-ho amagat darrere d'un pi, sense enfrontar-se directament a l'animal i un altre, a costat d'unes tanques artificials i això deu estar prohibit.

Espero que algun dia no molt llunyà, la gent de Tordesillas es convenci que una festa que es basa en el maltractament d'un animal, ha de ser abolida, per més història que tingui. Com també desitjaria que prenguessin una decisió semblant en els pobles que conserven altres tradicions basades en el maltractament animal, com són els correbous i els embolados.

Foto de la mort del brau: Vikimedia Commons (amb llicència Creative Commons Attribution 3.0 Unported)