Pel carrer de Les Corts ens creuem només amb un home jove que duu un cotxet amb una criatura molt tapada i adormida. On deu anar amb aquell bebè el primer dia de l'any? A passejar, no ho sembla. Potser toca canvi de llar a la criatura? Fa anys, eren molts avis els qui anaven de casa en casa, ara a casa d'un fill o filla, ara casa d'un altre. Avui dia això --i moltes coses més-- ha canviat. Hi ha pares i mares a qui no queda més remei que anar a viure a casa dels avis perquè han perdut la pròpia llar --de vegades també la feina-- i no tenen mitjans per mantenir la família. Quant a la mainada, caps de setmana i èpoques de vacances són també per a moltes criatures moment de trasllat, de passar de la casa d'un progenitor a la de l'altre.
Flors de l'arbre de la llana (Barcelona, Institut Dexeus) |
Poca gent també en els jardins de la Maternitat. En una de les zones de jocs infantils, dos homes joves amb criatures que pugen als tobogans i a les diverses estructures acolorides. Pares de família monoparental? O potser han tret les criatures mentre la mare es queda endreçant la casa i cuinant el dinar? La figura que més abunda a aquesta hora al parc són els amos i mestresses de gossos que han sortit a passejar-los. Els cans no hi entenen, del calendari, i tant els fa que sigui Nadal, cap d'any o Sant Joan. Han de sortir a buidar el cos i a fer l'exercici diari. De vegades, els diumenges o dies de festa hi ha gent asseguda als bancs llegint la premsa del dia, però avui no hi ha diaris. Una dona gran llegeix un llibre; una parella, també de la tercera edat, seu al sol en un banc. Un home madur fa gimnàstica sota un arbre. El krrrrr-krrrrr-kuik-kuik-kerreeeek de les cotorretes omple el parc. N'hi ha que volen en grup, d'altres que busquen menjar entre la gespa i algunes sembla que només prenguin el sol amb les companyes.
M'agrada venir a la Maternitat quan el sol és encara baix, com quan hi he anat aquest matí, o bé a la tarda, abans que es pongui. Aleshores els seus rajos es filtren obliquament entre les branques dels arbres, i el verd de les fulles i la gespa tenen una lluminositat especial, que és difícil de descriure i de copsar amb la càmera.
Maternitat. Edifici Rosa de la Universitat de Barcelona |
Maternitat, pins i dona que llegeix |
Tot cremant els excessos de Nadal, que avui hi torna a haver àpat abundant |
Avui era un bon dia per gaudir del parc. Només entrar, ja hem vist una cuereta, amb el seu pitet negre i movent la cua amunt i avall (per això en castellà l'anomenen lavandera blanca; mou la cua com les antigues bugaderes movien les pales de fusta per colpejar la roba que rentaven). No he pogut fer-li una foto perquè ella ha estat més ràpida a arrencar el vol que jo a treure la càmera. Després hem sentit puputs. No cal dir que per veure i sentir les cotorretes no cal esforçar-s'hi
Cotorres al parc de la Maternitat |
Sempre que vinc al parc de la Maternitat penso que podria ser un petit jardí botànic. No costaria gaire posar uns plànols amb les espècies d'arbres que hi creixen; o algun cartell a costat de l'arbre o plafons al terra com els que tenen alguns arbres de la ciutat. La Maternitat té veïns rics: el Barça, l'Institut Dexeus, l'Hotel Princesa Sofia, Mercadona i no gaire lluny, El Corte Inglés. No es podria recórrer al mecenatge per part d'alguna d'aquestes o altres empreses per pagar l'import de la senyalització?
Tornem a casa per la Travessera de les Corts. Només sortir, ja em ve la flaire de pollastre a l'ast de la botiga que hi ha a tocar de Carles III. Falten hores pel dinar, però ja deuen estar cuinant pollastres i coent patates al forn. Abans d'entrar a la nostra escala, faig un cop d'ull a la mimosa per veure si ja se n'han obert les flors. Fa dies que sembla que estiguin a punt de fer-ho, però encara són només uns botonets tancats.
Mimosa a punt de florir |
Arribem a casa que comença el concert de cap d'any des de Viena. El segueixo per la ràdio mentre començo a descriure el meu primer passeig de l'any.
Potser us interessarà:
- Llum de ponent (aquest blog, 06.09.2011). La Maternitat a la posta del sol.
- L'arbre de la llana de l'Institut Dexeus (aquest blog, 19.08.2010)
- Les cotorres i els arbres de l'amor (aquest blog, 31.03.2008). Vist també a la Maternitat.
-
2 comentaris:
Vés a saber Mercè... no sé gaire com funcionen les relacions socials -en general- a les metròpolis. Però estàs segura que cal mecenatge per posar nom als arbres? No n'hi hauria prou de trobar algun veí amb prou coneixements i que els volgués compartir?
T'he anat llegint el passat 2013 de forma callada. Avui em faig el propòsit de comentar-te si tinc alguna cosa a dir i si no et sembla malament.
Bon 2014.
Gatot, gràcies pel comentari. Quant a saber el nom dels arbres, no hauria de costar res. Hi deu haver un inventari dels arbres del parc, com n'hi ha dels que hi ha en els carrers de Barcelona. Però perquè la gent que visita el parc els conegués, caldria que hi hagués plafons amb els noms o bé plaques al terra, com les que hi ha la mateixa Travessera de Les corts al peu d'alguns arbres, que es van fer fa uns anys, arran de la campanya "Els arbres tenen nom" I porten el nom científic, el català i el castellà, i també una silueta de la fulla i la indicació de la zona geogràfica d'on són originals. en pots veure una aquí: http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/06/els-arbres-ja-no-tenen-nom.html
Potser més que mecenatge hauria hagut de dir-ne paterocini.
Publica un comentari a l'entrada