¿Qué democracia sería la que permitiese al jefe del Gobierno el autorizar o suprimir la enseñanza de los niños en la lengua de sus padres? Es únicamente a estos a quienes incumbe decidir el proceso educativo de sus hijos.
Trueta, que com tants científics i intel·lectuals catalans va haver de exiliar-se el 1939, va desenvolupar la seva carrera professional a Oxford, on va ser catedràtic d'ortopèdia. En jubilar-se, el 1967, tot i les ofertes que va rebre com a catedràtic emèrit a perpetuïtat d'aquella universitat, va tornar amb la seva esposa a Catalunya.
El motiu de la carta enviada per Trueta a La Vanguardia el 1976 eren les declaracions que uns dies abans havia fet Adolfo Suárez --president del primer govern elegit democràticament després de la mort del dictador-- al semanari francès Paris Match. Suárez opinava que el català no podia servir d'instrument per a l'ensenyament de la química (sic) nuclear. Trueta creia que Suárez s'equivocava perquè en el 1976 ja s'estaven impartint assignatures de ciència en la mateixa llengua en què, set segles abans, Ramon Llull havia descrit l'esfericitat de la Terra, amb arguments que donaven suport a la convicció del savi mallorquí.
Amb el conflicte actual sobre la llengua i l'ensenyament a les Illes i els rumors que la llei que prepara el PP sobre l'ensenyament vol imposar el castellà com a llengua vehicular a tot l'Estat (de què serveixen, doncs, les competències autonòmiques?), podem preguntar-nos, com ho feia Trueta el 1976, quina democràcia és aquella en què l'ensenyament --o no-- en la llengua materna depèn del que decideixi un cap de govern --o el seu executiu. Moltes coses han canviat des de 1976, però de vegades tinc la impressió, com deia Tancredi al príncep Salina, en Il Gattopardo, que les coses han anat canviant perquè tot continués com era.
Actualització 27.09.2013, 13.30
Com em fa notar Júlia, el context és diferent i aquella pregunta que es feia el Dr. Trueta avui podria ser aprofitada pels qui desitjarien que el castellà fos la llengua vehicular. Jo he pensat més aviat en la intromissió d'un Govern en la decisió d'un poble de defensar la seva llengua i en la idea que encara impera que només una llengua --la seva-- és vàlida per a la transmissió del coneixement. El català científic gaudeix de molt bona salut gràcies a persones com Josep Alsina i Bofill o Oriol Casassas, que van posar la llavor que ha donat fruits tan bons com l'existència del TERMCAT i la publicació de nombrosos vocabularis terminològics en molts àmbits de la ciència i de la tècnica.
Potser us interessarà:
- Trueta al Teatre Nacional de Catalunya (aquest blog, 27.01.2009). Alguns esboços biogràfics de Josep Trueta, amb motiu de la representació d'una obra teatral basada en fragments de la seva vida.
- Un tast de la vida de Trueta (aquest blog, 21.02.2009). Breus comentaris a l'obra de teatre sobre Trueta.
- The Spirit of Catalonia. Edició digital de l'obra que Josep Trueta va escriure en anglès, durant la dècada de 1940, per explicar als seus amics la realitat del seu país i la contribució catalana "al progrés d'allò que en diem la civilització occidental". Tot i que l'autor deixava ben clar que ell no era historiador, potser pel fet que era un científic el llibre està fet amb el mateix rigor quer hi podria haver posat un historiador. Vilaweb, gràcies a la col·laboració de la família de Josep Trueta, va publicar aquesta edició que ara és a l'abast de tothom a través d'Internet.
3 comentaris:
De tota manera la carta de Trueta se situa en un context en el qual es prioritzava la 'llengua materna', després es va canviar força en aquest tema també per motius polítics i fins i tot avui aquest text podria donar peixet als qui defensen el tema del castellà vehicular.
Malauradament la pedagogia flirteja massa amb la política, a un costat i l'altre.
Avui tot ha canviat molt, fins i tot considerant el tema de la llengua familiar prioritari es faria impossible l'educació donada la varietat de llengües que conviuen en la nostra societat.
En gairebé res com en educació s'escolten tantes opinions diferents i es mareja la perdiu amb teories convenients al context polític.
Tens raó, Júlia, que el context és diferent i avui es podria interpretar d'una altra manera. Per això hi he afegit ara un comentari que matisa el que jo volia dir.
No entro en el tema sinó enel "sic" de "Química (sic) nuclear". La física nuclear és la disciplina, però hi ha molts llibres de química bàsica que contenen un capítol de química nuclear, expliquen l'estructura atòmica i fan especial esment en els isòtops, etc etc. Al meu entendre és una apropiació abusiva, però els químics som a vegades depredadors. En Suárez no ho sabia, naturalment, i ho va dir per error.
Publica un comentari a l'entrada