Una de vins: la malvasia de Sitges

Malvasia, a la masia La Serra, de Sant Pere de Ribes

Lo bany acabat, portaren a la Princesa la colació, que fon un parell de perdius ab malvezia de Candia e aprés una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo lit per dormir.
 Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
 (Capítol CCXXXI. Com Plaerdemavida posà Tirant en lo lit de la Princesa)

La malvasia de Càndia (l'actual Iràklio grega, que de vegades es pot trobar com Heràklio, Iràkleio o Heràkleio) que serveixen a la princesa del tirant lo Blanc abans que vagi al llit, era un vi que gaudia de gran prestigi a l'edat mitjana. El nom 'malvasia' també ve de Grècia, de Monemvasia, una vila que es troba a la península del Peloponès, l'antiga Epidauros Limera. En el segle XIII era un port molt actiu, que va ser saquejat per Roger de Llúria.

'Malvasia' és el nom d'un vi i de la varietat de raïm que el produeix. Jo associo aquest nom a un vi dolç de la meva infància i joventut que venia en unes botelles altes i primes, amb una etiqueta on posava Malvasia de Sitges. N'hi havia a moltes cases i es treia quan venien visites i se'ls oferia unes pastes o dolços. També es feia servir a la primavera, acompanyant les maduixes. Durant molts anys vaig pensar que el nom era català, però després he sabut que es la malvasia ve de Grècia, i que se'n fa a Croàcia, a diverses regions i illes d'Itàlia, en punts diversos de la península Ibèrica, a Mallorca i també a les illes Canàries i a Madeira.

El duc de Clarence i els seus assassins

La malvasia de les Canàries ja tenia fama a Anglaterra en temps de Shakespeare, que en algunes obres l'esmenta amb els noms de malmsey i canary. En la seva tragèdia Ricard III, els sicaris del rei que maten el seu germà, el duc de Clarence (George Plantagenet), després el fiquen en una bota de malvasia. Un dels sicaris diu a l'altre: "Take him on the costard with the hilts of thy sword, and throw him into the malmsey-butt in the next room." (Ricard III, acte I, escena IV) En l'obra original no es veu com el fiquen a la bota de malvasia, però sí en alguna versió filmada que s'ha fet d'aquesta tragèdia de Shakespeare.

El cultiu d'aquesta varietat de raïm segurament va difondre's fora de Grècia per la demanda que hi havia des del nord d'Europa i perquè, després que els otomans conquerissin Grècia, s'hi va deixar d'elaborar aquest vi. Avui dia també se'n fa en altres regions vinícoles del món, com ara Califòrnia.

Les diverses malvasies que es produeixen actualment solen anar acompanyades del nom d'on es produeix: malvasia de Sitges, malvasia de Bosa, malvasia de Lipari, malvasia istriana, malvasia dubrovacka... Només a Itàlia hi ha ben bé una dotzena de denominacions d'origen de malvasia. Fins fa alguns anys es considerava que les diverses varietats de malvasia tenien orígens diferents, però tècniques de biologia molecular han demostrat que, malgrat les aparents diferències, des del punt de vista de la genètica són iguals.

Durant la segona meitat del segle XIX, la superfície de conreu de la malvasia de Sitges va disminuir molt a causa de l'oïdi., al qual aquesta varietat de raïm és molt sensible; després, quan la fil·loxera va estendre's per Catalunya la davallada va ser encara més forta. Malgrat la recuperació de les vinyes després d'empeltar-les amb ceps americans, el cultiu de la malvasia havia anat minvant fins que, fa algunes dècades, pagesos de la zona van recuperar-ne alguns ceps i van tornar a elaborar el vi que tanta tradició havia tingut. Un d'ells és Enric Bartra, de la masia La Serra, de Sant Pere de Ribes; una masia on la família Bartra i Roig s'ha dedicat al conreu de la terra i a l'elaboració de vi al llarg de moltes generacions. Segons està documentat, com a mínim, des de 1540.

El massís del Garraf és una zona càrstica, amb roques calcàries que l'aigua desgasta i esquerda. Quan plou l'aigua s'infiltra fàcilment i gairebé no circula per la superfície del massís. la malvasia és una varietat de raïm que creix bé en els terrenys calcaris; de fet, en les regions de la Mediterrània on es cultiva solen predominar els terrenys calcaris. No sé quin gruix deuen tenir els sòls a les vinyes de la masia La Serra, però no crec que tinguin gaire gruix; de fet, en alguna zona vaig veure que aflorava la roca. Els pagesos de la zona que estan revifant el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi, ho fan de manera respectuosa amb la terra. A La Serra, tant a la vinya com a l'hort, apliquen les tècniques de l'agricultura ecològica, segons la normativa europea que prohibeix l'ús de plaguicides i adobs sintètics.

Enric Bartra descriu així la malvasia de Sitges (la planta i el vi):

Malvasia: pàmpol i gotim

...planta de vigor elevat, port desmaiat, amb llarg entrenús, sarments marró roig, poca fertilitat en els borrons basals i, per tant, poda llarga. Pàmpols mitjans, en forma de cor o pentalobulats, sis laterals molt pronunciats i arrodonits a la base, anvers verd una mica fosc, i revers llis brillant glabra, si peciolar en u molt oberta. Raïm mitjà (un mínim de 200g) molt allargat (fins a un mínim 30 cm), llarg peduncle i grans petits-mitjans, separats, color daurat que queden gris blau amb la sobremaduració. [...]  Adaptada a la sequera [...] El fruit pot madurar fins a altes concentracions de sucre (13-15 % alcohol) i mantenir una elevada acidesa. Segons el moment de la collita i l'elaboració permet obtenir vins diferenciats per la seva aroma i gust, secs, dolços, joves i de criança.Els vins tendeixen a oxidar-se fàcilment amb una evolució cap a colors daurats, però mantenen una certa aroma terpènica tant de joves com amb envelliment. Una de les característiques és el bon volum en boca que el distingeix també d'altres vins.

Malvasia Saserra

La masia La Serra ha anat engrandint-se amb el temps, a partir d'una torre fortificada medieval que encara es conserva. La part més moderna és l'espai destinat a l'elaboració del vi i a celler. Aquí, la tradició de segles i els avenços de la tècnica es donen la mà a través d'Enric Bartra, que es pagès i científic (és microbiòleg i la seva tesi doctoral és sobre un aspecte de les fermentacions víniques), per obtenir els millors resultats de les vinyes de La Serra. Segons la tècnica d'elaboració emprada, el vi que en resulti serà diferent: blanc sec jove, criança, mistela. Tot i que Vega de Ribes és una empresa familiar, els seus vins són apreciats en llocs tan allunyats com Califòrnia --també terra de vins-- com es pot veure en aquest comentari.

Vega de Ribes té presència a Facebook i també té un web.

Per saber-ne més:
- La malvasia de Sitges en el món de les malvasies (2006) Enric Bartra. Dossiers agraris ICEA. 10:23-26