Sóc filòsofa... i no ho sabia!

Segurament a moltes altres persones els passa el mateix, que són filòsofes sense saber-ho. Com el que va passar a Monsieur Jourdain, el personatge de Molière que un bon dia s'assabenta que tota la seva vida ha estat parlant en prosa: "Par ma foi! Il y a plus de quarante ans que je dis de la prose sans que j'en susse rien..."

Monsieur Jourdain es va passar més de quaranta anys parlant en prosa sense saber-ho, i jo me n'he passat molts més fent filosofia també sense saber-ho. Me'n vaig assabentar fa unes setmanes, gràcies a la filòsofa Genoveva Martí. Va ser el 6 de març, en l'acte commemoratiu del Dia Internacional de les Dones a l'Institut d'Estudis Catalans, que enguany duia per títol "Dues cultures, tres cultures o una sola cultura". Per qüestions de feina vaig arribar-hi tard, però encara vaig ser a temps de sentir la darrera ponent, l'esmentada Genoveva Martí, professora de la ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que va parlar sobre "Logos i la reflexió sobre el llenguatge: per què als filòsofs [i a les filòsofes, suposo] ens paguen per pensar?".

Genova Martí va dir que el filòsof és una persona que troba sorprenents i meravelloses coses que d'altres troben molt normals. Creu que el filòsof pot ser irritant per a d'altres perquè continua fent-se preguntes quan tothom pensa que les coses ja estan clares. De fet, les preguntes són fonamentals en filosofia i són també l'origen del saber. Diu Martí que fer-se preguntes és també el que fan els científics.

Doncs sé que jo de vegades puc ser irritant quan hi ha coses que no veig clares i segueixo fent-me preguntes i intentant trobar-ne el desllorigador. I malgrat que la meva experiència vital sigui molt dilatada --quin eufemisme per no dir que sóc vella o quasi!-- segueixo meravellant-me per moltes coses, per fenòmens de la natura aparentment senzills, com poden ser l'aparició de les noves fulles en els arbres caducifolis a la primavera o el canvi de coloració dels mateixos arbres a la tardor; o davant d'una obra d'art o d'enginyeria. Fa dues setmanes passejava meravellada pels carrers de Praga, admirant els seus edificis i vaig quedar-me bocabadada davant del rellotge astronòmic medieval que hi ha a la torre de l'Ajuntament vell, en el qual l'art i la tècnica conflueixen. Només vaig poder sortir a passejar per la ciutat dues vegades (vaig anar a Praga per feina, no per turisme), i en les dues ocasions vaig quedar-me una bona estona mirant aquella obra tan bella --a més de 'vella', que té sis-cents anys-- que és alhora un rellotge, un astrolabi i fins i tot un planetari (vegeu-ne el moviment que va fent al llarg del dia en aquesta animació).

Rellotge astronòmic de Praga, de 1410

Sé que, malauradament, mai no entendré el funcionament d'aquella complexa maquinària, com tampoc entenc què fa possible que això que jo ara escric a la pantalla de l'ordinador, només amb un clic pugui estar disponible per a qui escrigui en el seu navegador l'adreça d'aquest blog. Però això no vol dir que no m'agradaria entendre-ho.

Si voleu saber què més va explicar la filòsofa Genoveva Martí el proppassat 6 de març, podeu veure el vídeo de la jornada, disponible a la videoteca de l'IEC. Si teniu temps, vegeu-ne la introducció que va fer Dacha Atienza, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la conferència de Mercè Berlanga, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que són força interessants. Si no, aneu al minut 50, on comença la intervenció de Genoveva Martí.

Gargot i foto: M. Piqueras, març 2013