Caldera vella...

Aquestes últimes setmanes, llevat dels pocs dies que vaig ser fora, he estat anant cada matí, de dilluns a divendres, a un centre de rehabilitació que hi ha en el barri de les Tres Torres i que crec que està concertat amb la Generalitat. Des de fa uns mesos, la meva espatlla esquerra m'està causant moltes molèsties, amb un dolor persistent que sovint s'irradia cap al braç i la meva metge em va recomanar fer una tanda de rehabilitació.

Havia estat en aquest centre fa dos o tres anys. Aleshores era per problemes lumbars que em causaven molèsties a les cames (ja se sap, caldera vella, bony o forat; i quan repares un bony o un forat, sovint se te'n fa un altre). La primera vegada hi anava en havent dinat; ara vaig triar al matí, de nou a deu.

A aquest centre, hi va gent de totes les edats i per motius molt diversos. En el cas de les persones grans, sol ser per afeccions degeneratives, per tractar les seqüeles d'un ictus, per recuperar-se després de la implantació d'una pròtesi. Entre les més joves, m'ha fet l'efecte que sovint es tracta de recuperar la mobilitat o funcionalitat després d'un accident. Al matí hi he trobat molta més gent gran que quan hi anava en havent dinat.

Hi ha alguns avis i àvies ben grans, per als quals anar a aquest centre cada matí és un incentiu. A més de ser un motiu per sortir de casa relativament d'hora i per trobar alleujament a les seves molèsties físiques, en el centre de rehabilitació hi troben unes persones --les fisioterapeutes-- que s'ocupen personalment de cada pacient, dedicant-los temps i paraules amables. No sé si les fisioterapeutes són conscients que, a més de millorar l'estat físic d'aquelles persones, sovint també els milloren psíquicament. Tant la primera vegada com ara, alguna àvia m'ha explicat que en acabar la tanda (sol ser d'unes tres o quatre setmanes) aniria al metge de família perquè li'n demanés un altre torn.

Per a mi, sortir de casa a quarts de nou i passejar per aquella carrers tranquils ha estat un trencament de la rutina --o quasi rutina-- diària. Pel fet de treballar principalment a casa, acostumo a sortir força més tard. Ahir, de tornada a casa, pensava que potser hauria de fer veure que continuo la rehabilitació i sortir cada matí a primera hora a fer un tomb. Però avui, el primer dia, ja he fallat. Després de fer la mica de gimnàstica diària, m'he assegut davant l'ordinador a llegir el correu i respondre'n alguns, fer un cop d'ull als titulars dels diaris, a Facebook, a Twitter... i a escriure això, que feia dies que tenia el meu blog mig oblidat. Ara faig una pausa per esmorzar i després hauré de posar-me a fer feina. Adéu passeig matinal! Serà un altre dia.