Experiència? No, gracies

És una dona en la millor edat de la seva vida, però la crisi econòmica l'està colpejant. Després d'uns anys fora de Barcelona, les circumstàncies de la vida han fet que s`hi hagi tornat a instal·lar. Mai no havia tingut problema per trobar feina, segurament perquè té una disposició d'ànim molt oberta i perquè pensa que qualsevol feina honrada és respectable. Allò que li va són els números, però: dur comptabilitats d'empreses, fer aquestes coses que a mi em semblen tan odioses com ara declaracions d'IVA i IRPF, declaracions d'hisenda, etc. Però també coneix molt bé el món de la restauració, sap vendre, i té molta experiència fent classes de reforç a estudiants d'ESO i batxillerat, especialment de les matèries de ciències (matemàtiques, física, química...). I també va treballar durant un temps en el món de l'edició científica.

Ara, tot això no li serveix de res. Cada dia consulta Infojobs per veure si hi ha noves ofertes de treball que s'ajustin al seu perfil i quan n'hi ha, envia immediatament el seu currículum. De fet, ha presentat innumerables currículums, amb les corresponents cartes de recomanació d'un parell d'empreses on havia treballat el temps que va ser fora de Barcelona (per sort ara gairebé tot això es fa per Internet i si més no s'estalvia el paper, sobre i segell). Ha anat també a entrevistes de treball. En alguns casos ha superat la majoria de cribratges previs a l'entrevista final i això potser és el pitjor. Com passa als equips de futbol que arriben a la final d'un campionat i perden, després la sensació és de frustració perquè, de què serveix arribar tan amunt si, en perdre, et quedes com qui ha estat eliminat en la primera ronda? (En un cas penso que el fet de ser dona potser va influir perquè contractessin un home: en l'entrevista final van preguntar-li si no estaria pas embarassada.)

Al principi buscava feina en el seu camp, la comptabilitat, però ara el que vol és treballar, sense importar-li el tipus de feina ni els horaris. Està disposada a treballar en els horaris més estranys i, si cal, també els caps de setmana; i a fer feines eventuals. S'ha adreçat a diverses empreses de contractació temporal, perquè pensa que més val treballar de manera intermitent que no treballar gens.

Una de les respostes amb què es troba més sovint: estàs massa preparada per a aquesta feina, busquem una persona amb menys formació. Avui li han tornat a dir; buscaven una persona per treballar d'auxiliar administrativa i ella té massa experiència i en llocs de més responsabilitat. Ves per on, fa algun temps, la paraula "experiència" era recurrent en la majoria d'ofertes de treball i era un valor afegit en qui buscava feina. Ara, en canvi, fa nosa, és un inconvenient.

Coda
És cert que hi ha crisi, però em sembla que és com un peix que es mossega la cua. La gent s'espanta i deixa de fer inversions, d'engegar nous projectes, de fer despeses. I això fa que hi hagi menys diners circulant i que la crisi augmenti. I la gent encara gasta menys i fa menys inversions. Però després veus que hi ha persones que, sense moure's de casa, son capaços de guanyar miler d'euros, com Josef Ajram, a qui va entrevistar el Monegal aquesta setmana, que diu que treballa només dues hores al dia comprant i venent accions. Segons declara ell mateix, es dedica a comprar barat i vendre car. Aquest home, amb només 33 anys, fa negocis milionaris venent coses que no té, i sempre dins de la legalitat. Fa poques setmanes, en el programa Salvados, va fer una demostració pràctica a Jordi Evole perquè veiés com es guanya la vida. Es pot veure en aquest vídeo a partir del minut vuit. Però és interessant veure'n també els minuts inicials en què compara una llotja de subhasta del peix amb els mercats financers.