dijous, 5 de gener del 2012

Compte amb les canonades

Si les canonades dels nostres edificis s'assemblen a les que hi ha als edificis dels Estats Units, caldrà que anem en compte per no agafar infeccions per fongs. Un estudi publicat a la revista Journal of Clinical Microbiology conclou que les canonades poden ser un reservori important de Fusarium, un fong filamentós amb algunes espècies que causen infeccions en les persones. Per exemple, poden infectar les ungles o a la còrnia. En persones que tinguin el sistema immunitari debilitat, poden causar infeccions més greus, escampant-se per tot el cos a través de la sang.

Filaments del fong Fusarium (foto domini públic)

Hi ha espècies de Fusarium que parasiten el blat de moro i produeixen toxines que poden causar infeccions en els animals que mengen aquell blat de moro. En canvi, l'espècie Fusarium venenatum malgrat que el seu nom faci pensar en un verí, es cultiva industrialment per a obtenir una proteïna que es fa servir per al consum humà, com a una alternativa a la carn per a les persones vegetarianes. Se'n fan hamburgueses, salsitxes, mandonguilles, etc., que es comercialitzen amb la marca Quorn en alguns països d'Europa i als Estats Units.

Però tornem al treball sobre Fusarium refugiat a les canonades fins que troba l'hoste adequat. El grup de recerca nord-americà que el va dur a terme va prendre mostres de 471 desguassos, principalment en lavabos i banyeres, en 131 edificis en una àrea geogràfica extensa, en vuit estats del país. Els edificis també eren dedicats a usos diversos: habitatges, residències universitàries, oficines i edificis públics. En el 60 per cent dels desguassos i el 80 per cent dels edificis on van mostrejar van trobar aquest fong. Un estudi genètic de les soques que van aïllar va revelar que les sis que eren més freqüents en els desguassos examinats eren idèntiques a les sis que s'associen amb més freqüència amb infeccions humanes.

A diferència d'altres microbis patògens que entren al cos per les vies respiratòries, Fusarium sol fer-ho a través de ferides, catèters, aparells intravenosos o formen una pel·lícula damunt de l'ull, en persones que duen lents de contacte. A més, presenta resistència a molts medicaments antifúngics i de vegades les infeccions costen de guarir.

Quina lliçó, en traiem, de tot això? Que convé usar el bany el mínim possible? Potser no cal recórrer a aquest extrem. Però convé extremar sempre les mesures d'higiene. I les persones que portin lents de contacte han de ser especialment curoses a l'hora de manipular-les. Com que s'ha vist que aquest fong té tendència a formar pel·lícules en les canonades, una senzilla mesura preventiva pot ser deixar córrer l'aigua de l'aixeta, especialment si es una aixeta que no es fa servir gaire.

2 comentaris:

fra miquel ha dit...

Fins ara, només coneixia el "Fusarium" per les infeccions d'aquest fong que agafen les gespes. Justament a partir d'ara i fins l'estiu he de fer tractaments per prevenir aquestes infeccions.
Gràcies per la imformació que ens dones. Cada dia aprenem coses noves :o)
petó

PS: he remenat per la "viqui" i he llegit que algunes varietats d'aquest fong es varen utilitzar com a arma biològica, provocant milers de morts!!! I no fa tants anys...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fusarium

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, es va parlar si en el Vietnam s'havia fet servir la T-2, una toxina procedent de /Fusarium/, però no es van trobar proves concloents. I sembla ser que els russos havien assajat la T-2 fa uns 70 o 80 anys. Però a la natura hi ha ple d'organismes que són possibles armes biològiques. El bacteri causant del famós, perillós i mal anomenat àntrax (en català no és àntrax, sinó carboncle; l'àntrax és una infecció lleu de la pell) es troba molt fàcilment en el camp, on hi ha granges i ramats. No cal esverar-se, però.