Aquest matí he acompanyat una amiga al refugi d'animals de l'Arrabassada. Hi havia de dur una gata perquè l'operessin i no hi ha cap mitjà de transport públic per arribar-hi si no és amb taxi, que costa un ull de la cara. Feia anys que no anava per la zona alta de Barcelona a les hores de les entrades de les escoles i veig que els embussos són pitjors que quan jo duia la mainada al Frederic Mistral. Des de Les Corts-Sants, hem trigat més d'una hora per arribar al refugi dels animals. No sé si s'ha complert la llei de Murphy i l'itinerari que he triat era el que tenia més embussos o si és habitual que els barris de Pedralbes i Sarrià estiguin embussats cada matí passis per on passis.
Com que el refugi és ja bastant amunt, he decidit tornar per Vallvidrera. Des de Collserola la ciutat es veia grisa. He recordat que, quan duia la mainada a l'escola, de vegades veia Barcelona amb una mena de coberta, com un núvol espès, grisós i aleshores pensava que l'esforç de pujar cada dia fins dalt de tot de l'avinguda del Tibidabo valia la pena per tal d'evitar que les criatures passessin el dia respirant aquell núvol gris.
Avui, la zona nord, propera al mar, era on la ciutat es notava més grisa. Potser eren núvols baixos, tant de bo, però més aviat crec que devia ser aire contaminat.
Potser us interessarà:
Barcelona, capital verda? (06.02.2010)
Foto: M. Piqueras (12.04.2011)
2 comentaris:
Aquets dies hi ha una contaminació tremenda a Barcelona.
M'has fet recordar fa molts anys. La muntanya del Tibidabo la feia per totes bandes quan vivia a Bcn.
I això de la contaminació... Buf! Em queda molt lluny ara. Aqui com a molt, algun dia tenim olor a porqueria (ara fan més pudor que abans, pq la procedència és diferent), pq han "adobat" els camps.
Publica un comentari a l'entrada