Google, tot i que s'ha fet de pregar, m'ha permès esbrinar de quin ésser viu es tracta. En realitat, hauria de dir de quins éssers vius es tracta, perquè són dos i no un. M'ha costat de trobar-ho; la cerca de yagtsa guen bub em duia a pàgines d'Internet que deien el mateix que el reportatge del Magazine, repetint-ne fins i tot algunes frases. Aleshores he provat amb altres paraules clau relacionades amb l'explicació de l'espècie i del seu hàbitat i quan he anat a parar a un document de la FAO que es titula Bhutan Forestry Outlook Study, hi he trobat el desllorigador.
L'esmentada publicació de la FAO parla d'un ingredient molt preuat de la medicina tradicional de Butan, avui amb una forta demanda internacional, i que en el país anomenen yarsta goenbub, literalment 'herba d'estiu, cuc d'hivern'. El nom fa referència a una relació de parasitisme entre dos organismes, un dels quals és un fong i no una planta i l'altre un insecte i no un cuc. El fong és Cordyceps sinensis (el nom oficial és ara Ophiocordyceps sinensis) una espècie que parasita internament la papallona nocturna Thitarodes namnai.
El cicle de vida de C. sinensis és molt curiós. A finals de l'estiu, els cossos fructífers del fong (la mal anomenada planta) dispersen les espores, i això coincideix amb la fase larvària, d'eruga (el mal anomenat cuc), de l'espècie de papallona nocturna que parasiten. Quan l'eruga s'enterra per formar la crisal·lide d'on sortirà la papallona, si duu adherides espores del fong a la seva cutícula, penetren a l'interior de l'insecte, i comença el desenvolupament de la fase de miceli del fong (el típic aparell vegetatiu subterrani dels fongs, format per unes estructures tubulars, com fils o cordills, que s'anomenen hifes). Però, dins de l'insecte, de què podria alimentar-se el fong? Doncs del mateix insecte. Des de dins, força la larva a col·locar-se en posició vertical, prop de la superfície i amb el cap cap a munt. Després, el fong es va "menjant" la larva i a la primavera comença a formar el cos fructífer que surt a l'exterior per l'extrem del cap de l'insecte. Vegeu aquesta foto de l'Institut Rafi (Wikimedia commons, CC-BY-2.5), que mostra diversos exemplars de C. sinensis sortint pel cap de les larves on s'han desenvolupa (la part més fosca, que sembla un tros de cordill, és el fong):
En veure la foto s'entén que aquest fong que creix a l'altiplà del Tibet s'interpretés com si es tractés d'una quimera, un organisme meitat fong i meitat animal. Tradicionalment, C. sinensis ha estat un ingredient de la medicina oriental; la de Butan, com diu l'autora de l'article del Magazine, però també d'altres territoris de l'altiplà del Tibet i els voltants, que és l'àrea de distribució d'aquest fong. Al Nepal l'anomenen yarchagumba.
 |
| Àrea de distribució de Cordyceps sinensis |
Google acadèmic remet a molts articles que descriuen propietats medicinal de Cordyceps senensis: antitumoral, antioxidant, antiinflamatori, modulador del sistema immunitari, actiu contra la hipertensió, amb efecte antiestrès i antifatiga, antidiabètic, estimulador de la testosterona (potser per això es diu que és una viagra natural), etc.
Amb l'expansió de la medicina xinesa als països occidentals, la demanda de yarsta goenbub va augmentar molt i, com a conseqüència, també en va augmentar el preu. Molta gent en aquelles terres va dedicar-se a "caçar" aquest fong. La sobreexplotació ha posat en perill l'espècie, i a Butan, després d'uns anys en què només es podia recollir Cordyceps per a una institució oficial de medicina tradicional, ara concedeixen permisos a persones que viuen en les terrers altes on creix el fong, i la seva comercialització es fa mitjançant una subhasta anual a la qual poden participar exportadors i compradors internacionals. De tota manera, hi ha indicis que fan creure que s'estan recollint de manera il·legal grans quantitats de Cordyceps, que serien exportades també il·legalment.
D'espècies de Cordyceps i d'altres gèneres relacionats que parasiten insectes o altres animals, se n'han trobat per tot el món. La que es coneix millor és Cordyceps militaris (l'espècie amb què es va descriure aquest gènere), que es troba en molts països de l'hemisferi nord. També a Catalunya.
En aquest vídeo d'Attenborugh es pot veure com surten de l'interior dels insectes els cossos fructífers de fongs que viuen al seu interior. En el cas de la formiga, el fong està devorant-li el cervell i l'insecte es torna boig. Quan les formigues obreres s'adonen que alguna del grup està infectada per un fong, se l'enduen lluny del grup i l'abandonen. És una manera d'evitar el "contagi". La visió dels insectes infectats comença cap al minut 4 del vídeo, i com diu el narrador, sembla cosa de ciència ficció; és com en una sèrie que van fer a la televisió fa anys, en què els extraterrestres entraven en els cossos de les persones i després sortien rebentant-ne alguna part del cos. Val la pena veure també els primers minuts del vídeo, amb unes imatges fantàstiques del creixement en el bosc de diverses espècies de fongs: [Actualització 27.12.2015: Malauradament, el vídeo ja no existeix a Youtube. No devia tenir drets de reproducció.]
Per saber-ne més:
-Stone R. (2008) Last stand for the body snatcher of the Hymalaias? Science 322:1182
- Caterpillar fungus Cordyceps sinensis in Tibet. Amb enllaços a articles i altres webs.
- Cordyceps.US. An electronic monograph of Cordyceps and related fungi
Potser us interessarà:
- Els fongs, font de salut (26.01.2008)
- Nous Stradivarius gràcies als fongs? (28.08.2008)
6 comentaris:
Avui el títol de la teva entrada m'ha fet parlar i frenar en sec. M'ha sortit un: què? que m'han sentit des de Butan. :-)
Entrar i llegir l'apunt m'ha tranquil.litzat.
El vídeo, fantàstic, certament.
Fina, els vídeos de divulgació de la BBC són excel·lents. I si a més són els d'Attenborough, encara més.
Excelent el vídeo i molt curiós l'article, dues espècies alternant.
Saludos
M.P
M.P., En realitat, les dues espècies no s'alternen. El fong necessita de l'insecte per viure: és la seva llar i el seu aliment. Per altra banda, aquest tipus de parasitisme també va bé per controlar la població de l'insecte. Si per alguna causa el fong desaparegués, la població de l'insecte en què viu augmentaria i es produiria un desequilibri ecològic.
Moltes gràcies. M'havia fet boig buscant en Google com podia ser possible que un ésser viu fos animal i planta alhora.
No sóc biòleg, però sé una mica de biologia, així que veig totalment impossible la possibilitat, almenys amb organismes pluricel·lulars.
Pensava que devien ser dos organismes amb una relació de simbiosi, però ara veig que és de parasitisme.
La meva cerca ha acabat quan he trobat la teva pàgina. Gràcies
Anònim, no anaves desencaminat. Etimològicament, 'simbiosi' vol dir 'vida en comú', 'vida conjunta'. Tot i que el terme sol aplicar-se a les relacions entres espècies diferents en què ambdues es beneficien de la relació, això en realitat és el 'mutualisme'. El significat de 'simbiosi' és molt més ampli. A més de 'mutualisme', comprèn el 'parasitisme' (un dels membres de la relació en surt perjudicat) i el 'comensalisme' (un dels membres en surt beneficiat i l'altre no en surt beneficiat ni perjudicat).
Publica un comentari a l'entrada