El nou Govern i els 80 km

A més de fer consultes a experts en salut sobre el model sanitari, com sembla que vol fer el nou president de la Generalitat, hi ha altres aspectes de la salut sobre els quals convindria que s'assessorés i demanés l'opinió dels experts. Una de les coses que hauria de consultar és la conveniència o no de mantenir el límit dels 80 km per hora en les autopistes i autovies de l'àrea metropolitana de Barcelona. Potser aleshores s'ho repensaria abans de suprimir l'actual límit de velocitat a l'àrea metropolitana de Barcelona, que és de 80 km per hora, com diu que vol fer (l'hi he sentit dir en diverses entrevistes i llegeixo que en el seu discurs d'investidura també ho va afirmar).

Quan Artur Mas diu que aquesta mesura (els 80 km/h) no ha aportat cap millora, només es refereix a l'efecte sobre la sinistralitat (i m'agradaria saber en quines dades es basa per dir que no hi ha aportat cap millora). Si més no, jo no li he sentit mai fer referència a l'efecte que, en la salut de la població, té aquesta limitació de la velocitat, amb la consegüent disminució de l'emissió de partícules contaminants dels vehicles. En canvi, sí que he sentit en algunes ocasions les opinions d'investigadors que fan recerca sobre la qualitat de l'aire que respirem. I crec que, si alguna cosa va fer bé l'anterior Govern, va ser establir la limitació de velocitat a 80 km per hora --una de les 73 mesures que es van prendre per millorar la qualitat de l'aire-- després de conèixer un estudi epidemiològic elaborat el 2007 per investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), de Barcelona, al front del qual hi havia Nino Künzli, investigador suís reconegut internacionalment pels seus treballs en epidemiologia ambiental. Segons aquell estudi, la contaminació de l'aire de Barcelona era pitjor que la que patien aleshores ciutats com ara Los Angeles, Ciuts de Mèxic, Hong Kong o Tòquio, que són nuclis urbans conegut pel seu alt grau de contaminació.

Un estudi teòric posterior dirigit també per Nino Künzli estimava que la reducció de la contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona fins als valors màxims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) --molt per sota dels que es van trobar a Barcelona-- podrien estalviar cada any 3500 morts, 1800 hospitalitzacions per malalties cardiovasculars, 5100 casos de bronquitis crònica en adults, 31.100 casos de bronquitis aguda en la mainada i 54,000 atacs d'asma entre els adults i la mainada. A més d'aquestes repercussions positives en la salut de la població --cosa que ja seria suficient per intentar aconseguir els objectius de l'OMS-- la mesura representaria un estalvi en despesa sanitària equivalent a un 6400 milions d'euros anuals.

Llegeixo a l'Avui que Felip Puig serà al front del Departament d'Interior, del qual em sembla que depèn la mesura dels 80 km/h (però no n'estic segura). Espero que abans de prendre cap decisió, Puig s'assessori sobre el que pot representar la supressió del limit dels 80 km/h en termes de salut. Sé que hi ha molta gent que condueix i troba enervant no poder ultrapassar aquesta velocitat quan circula per una autopista o una autovia. El que hauria de fer un bon governant és fer entendre a la població que quan s'adopta una mesura com aquesta --impopular per a un sector de la població--, no es fa per caprici, sinó per motius de salut pública, i que l'estalvi en salut és molt més valuós que els minuts de més que es puguin trigar en un trajecte per aquestes vies. (Si us plau, Felip Puig, pensa-hi una mica!)


Potser us interessarà:
 - La salut i l'aire que respirem (aquest bloc, 04.02.2009)
- Jerrett M (2008) Traffic-related air pollution and asthma onset in children: a prospective cohort study with individual exposure measurement. Environmental Health Perspectives 116:1433-1438
- Künzli N, Pérez L (2009) Evidence-based public health--the example of air pollution. Swiss Med Wkly 139:242-250