Bacteris extraterrestres?

Bacteris extraterrestres? Segurament haureu llegit o sentit la notícia aquests darrers dies. Alguns mitjans han informat que la NASA ha "descobert" un bacteri que viu en l'arsènic (o amb l'arsènic; o de l'arsènic; o que resisteix l'arsènic). Si bé l'adjectiu 'extraterrestre' és present en gairebé tots els mitjans que s'han fet ressò del treball publicat aquesta setmana a la revista Science, el bacteri no ha vingut pas de l'espai, sinó que ha estat aïllat de les aigües d'un llac molt salat de Califòrnia (Mono Lake, vegeu la foto on es veuen acumulacions de sal cristal·litzada). Com que se n'ha parlat i escrit tant, jo no pensava tractar-ho, però algú m'ho ha demanat i en faré només algun comentari.

Mono Lake, llac salat a Califòrnia (Foto Wikimedia Commons)

Des de fa temps, la NASA sol fer com aquells pescadors que amb les mans indiquen la mida del peix que han capturat, ampliant-ne la grandària real unes quantes vegades. Tanmateix, l'exageració no és exclusiva de l'Agència Espacial Nord-americana. Moltes universitats i centres de recerca envien als mitjans notes de premsa amb els seus peixos també força ampliats. És possible que el ressò que obtinguin en els mitjans els sigui beneficiós a l'hora d'obtenir subvencions per a la recerca. I així ens trobem tot sovint "descobertes" que acaben no sent tan noves com ens volen fer creure o que només ho són a mitges. El cas és que ara sí que es tracta d'una descoberta transcendental, que trenca el paradigma de la uniformitat bioquímica de la vida; però s'ha disfressat amb l'embolcall extraterrestre, que no li feia cap falta.

Hi ha periodistes que han seguit el joc a la NASA i han mantingut el sensacionalisme en la notícia. D'altres, amb més prudència o potser més escepticisme, han cercat l'opinió de persones expertes o han buscat pel seu compte informació complementària. Entre les notícies dels diaris, trobo molt recomanable l'article que va escriure Alicia Rivera per a El País, en què posa les coses al seu lloc i comenta el sensacionalisme que ha generat el comunicat emès per la NASA. En el món blocaire, Juli Peretó (El buit del temps), dedica un apunt a la "vida arsènica", i Daniel Closa parla d'"arsènic per a la vida". Ambdós molt recomanables.

Per si a algun lector o lectora li ha passat desapercebut, faig un resum de la recerca publicada a Science. El bacteri protagonista de la notícia, a la natura viu en un llac salat de Califòrnia on hi ha molt d'arsènic. (Això no és cap novetat; ja se sabia des de feia temps que hi havia un cicle biogeoquímic de l'arsènic.) Va ser aïllat i a través de cultius successius, en els quals el fòsfor del medi cultiu es va anar substituint per arsènic, va aconseguir-se que aquest element ocupés el lloc i fes la funció del fòsfor en molècules que són essencials per a la vida com ara els àcids nucleics (portadors i transmissors de l'herència genètica) i el trifosfat d'adenosina o ATP.

De tota manera, la descoberta que aquest bacteri pot reemplaçar el fòsfor per arsènic no ha estat una casualitat. El que ha fet ha estat confirmar una hipòtesi que ja es formulava en un article publicat el 2009 en la revista Astrobiology (Davies PCW et al [2009] Signatures of a shadow biosphere. Astrobiology 9:241-249). Un grup d'investigadors, entre els quals hi ha la primera autora de l'article que ara ha fet tant de rebombori, consideraven la possibilitat que a la Terra pogués haver-hi, a més de la vida que coneixem, algun altre tipus de vida, a la qual anomenaven vida "rara", en contraposició a la vida "estàndard". I suposaven que, si existís una vida rara, hauria de ser microbiana perquè, si fos visible a ull nu, ja s'hauria detectat.

La principal dificultat per detectar un tipus de vida diferent de l'estàndard és que, en no saber com és, no se sap què buscar. Els organismes microscòpics més senzills --senzills per la seva forma, que no per les seves funcions-- no tenen una gran repertori pel que fa al seu aspecte. Normalment, les característiques que s'estudien per detectar-los i identificar-los no es basen en la morfologia, sinó en la fisiologia o l'estructura a escala molecular; són tècniques de la biologia molecular que no servirien per detectar un tipus de vida que funcionés amb molècules orgàniques diferents.

Els autors d'aquell article pensaven en la possibilitat que pogués haver-hi una vida rara que fes servir uns elements químics bàsics diferents dels que usen els éssers vius que coneixem, que són el carboni, l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, el fòsfor i el sofre. I feien referència a l'arsènic, que químicament és molt semblant al fòsfor i podria ocupar el seu lloc en algunes funcions bioquímiques. Fins i tot se suggerien experiments relacionats amb el que descriu l'article d'aquesta setmana (qui sap si no s'estava ja fent): buscar organismes que incorporessin arsènic a les molècules essencials.

I quina relació té tot això amb la vida extraterrestre? En primer lloc, que és possible que fora de la Terra hi hagi algun altre tipus de vida --"rara" per a nosaltres-- que es basi en altre elements diferents dels sis bàsics de la nostra vida estàndard, potser perquè siguin molt més abundants en altres llocs de l'Univers. Per tant, cal tenir en compte que la cerca de molècules com les que té la vida estàndard terrestre podria no ser adequada.

Vegeu aquest vídeo de promoció del llac Mono, on s'ha trobat aquest bacteri que pot reemplaçar el fòsfor per arsènic. Va estar en perill de desaparèixer perquè van fer un transvasament de les aigües que hi arribaven per abastir Los Angeles d'aigua potable. El volum del llac va disminuir a la meitat i la salinitat va duplicar-se. Des de 1978, una comissió ciutadana treballa per a la protecció la recuperació del llac.