diumenge, 11 de juliol del 2010

Qui fos avui a Tatakoto...

Hi ha periodistes amb poca imaginació que solen preguntar a les persones que entrevisten què voldrien endur-se a una illa deserta. Si m'ho preguntessin a mi, diria que, a manca d'una altra cosa millor, avui, precisament, voldria endur-me unes ulleres de soldar. No penseu que és cap extravagància, és que a l'illa on voldria trobar-me avui, dia 11 de juliol de 2010, les ulleres de soldar em serien molt útils.

L'illa en què penso és Tatakoto, que en realitat no és una illa, sinó un atol de l'arxipèlag de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. I tampoc pot dir-se que estigui deserta, tot i que el cens del 2002 indicava que tenia només 255 habitants (el total de l'arxipèlag té prop de 15.000 habitants), que viuen en un espai d'uns 14 km de llarg i 3,5 km d'ample. I per què m'agradaria ser avui a Tatakoto? Doncs perquè és un dels pocs llocs de la Terra on es podrà veure l'eclipsi total de Sol que tindrà lloc aquest vespre (vespre per a nosaltres). De fet, si tenim en compte que tres quartes parts de la superfície de la Terra no són terra, sinó aigua, és més normal que un eclipsi sigui visible des dels mars o oceans que no pas des d'un continent. En aquest mapa interactiu de la NASA es pot veure el recorregut que farà l'ombra de la Lluna en escombrar la superfície terrestre durant l'eclipsi d'avui. En un eclipsi total, l'ombra pot tenir uns 16.000 km de llargada, però només uns 160 km d'amplada.

Tenint en compte que la Lluna és molt més petita que el Sol, sobta que quan es produeix un eclipsi solar --l'ocultació de la llum solar causada per la interposició de la Lluna entre el Sol i la Terra-- pugui arribar a ocultar-lo completament. Això és possible perquè el diàmetre del Sol és 400 vegades més gran que el de la Lluna i perquè la Lluna està unes 400 vegades més a prop de la Terra que del Sol (vegeu la il·lustració de Wikimedia Commons). Aquesta coincidència fa que els diàmetres dels dos astres es vegin d'una mida semblant des de la Terra i fa possible que, en determinades circumstàncies, la Lluna pugui ocultar el Sol.

Les circumstàncies que han de coincidir perquè es produeixi un eclipsi total de Sol són:
  • La Lluna ha de ser en la fase de lluna nova, quan el nostre satèl·lit es troba situat entre la Terra i el Sol.
  • Els tres astres han d'estar alineats, altrament l'ombra de la Lluna no incidiria sobre la superfície terrestre. I perquè estiguin alineats, cal que la lluna es trobi en algun dels punts en què la seva òrbita (que té una inclinació de 5 graus en relació a l'òrbita terrestre) travessa l'òrbita de la Terra
  • Quan es produeixi l'alineament dels tres astres, la Lluna ha de trobar-se en el punt més pròxim a la Terra (la distància Terra-Lluna pot variar des d'uns 355.600 km fins a uns 405.500 km). Si no fos així, la Lluna no ocultaria completament el Sol i en comptes d'un eclipsi total es produiria un eclipsi anul·lar; es veuria un anell de llum solar i el centre quedaria fosc.
Torno a les ulleres de soldar. Per què m'enduria unes ulleres de soldar i no pas una radiografia, un disquet d'ordinador, una pel·lícula fotogràfica velada o un filtre polaritzador, que diuen que van molt bé per mirar un eclipsi de Sol i serian més fàcils de transportar dins de la maleta? O anar-hi sense res i fumar un vidre "in situ"? Doncs perquè aquestes solucions casolanes, tot i que eviten la visió directa del Sol, no pretegeixen contra les radiacions perjudicials invisibles que emet el Sol.

Les radiacions infraroges, d'ona més llarga que la llum visible, es transformen en calor a la retina i en poden destruir les cèl·lules per fotocoagulació. Com que la retina no té receptors per al dolor, la persona que fa servir aquestes falses mesures de protecció, que deixen passar els rajos infrarojos, no s'adona del mal fins que en nota els efectes en la visió.

Un filtre que sigui segur no ha de deixar passar més del 0,0003 per cent de la llum visible i no més del 5 per cent de les radiacions pròximes a l'infraroig. Les ulleres de soldar són una bona solució, però si s'haguessin de comprar només per veure un eclipsi, resulten cares. Clar que hi ha qui s'aficiona als eclipsis de Sol i, si té els mitjans per viatjar allà on es produeixi, no se'n perd cap. Una solució més econòmica és observar el Sol a través d'una capa o dues d'una pel·lícula fotogràfica que hagi estat exposada completament a la llum i hagi estat després revelada a la màxima densitat. La plata que conté l'emulsió de la pel·lícula fa de filtre protector. Cal assegurar-se que la pel·lícula fa servir plata i no tints cromògens; si així fos, la pel·lícula no oferiria cap protecció. De tota manera, les pel·lícules fotogràfiques seran aviat peces de museu i caldrà recórrer a altre solucions, com alguns materials especials que fabriquen grans empreses d'aparells d'òptica.

L'eclipsi d'avui podrà seguir-se en temps real a través d'Internet des del web de Sheilos 2010, una de les moltes expedicions que deuen haver omplert l'illa de Pasqua (és possible que aquests dies hi hagi més forasters que habitants té aquella illa). Sheilos 2010 està dirigida per l'astrònom català Miquel Serra, que treballa a l'Instituto de Astrofísica de Canarias, i hi van també persones de Barcelona (gent que sé que em segueix habitualment segurament en podrà reconèixer algunes aquí).

Com que, per diversos motius, aquesta expedició, que és podrà seguir dia a dia per Internet, quedava fora del meu abast i, a Takatoko, encara era més difícil anar-hi que a Rapa Nui, m'hauré de conformar a seguir l'eclipsi per Internet.

Actualització 11.07.2010, 19.30: He comprovat l'horari de l'eclipsi. És a les 20.00, però temps universal, és a dir el de Greenwich. O sigui, que aquí seran les deu del vespre.
Actualització 11.07.2010, 20.50: No sé on es que es produirà a les deu del vespre. A Astromática ho estan donant en directe des de la Polinèsia Francesa i i ja està en la totalitat. Però a estones no es veu res, només la pantalla fosca, perquè els núvols ho tapen. Ara mateix surt una nota que diu: "Está nublado en la Polinesia Francesa. Estamos en la totalidad."
Actualització 11.07.2010, 21.10: Ja ho he esbrinat, a les 22.00 hora nostra, es produirà l'eclipsi total a l'illa de Pàsqua. Des d'Astromática ho donaran també en directe.

5 comentaris:

fra miquel ha dit...

Doncs pel que expliques... a mi també m'agradaria ser-hi, a Tatakoto o a Rapa Nui.
Això em recorda al Tintin en el Templo del Sol

http://www.tudou.com/programs/view/Na-1RgQbcos/

A partir del minut 3 :o)

Una abraçada

mar ha dit...

gràcies per la ressenya, jo tampoc no hi aniré amb o sense ulleres de soldar... així que també ho seguiré per internet...

Anònim ha dit...

Ostres, qui hi pogués ser!
Quina gràcia veure gent coneguda que hi és! Recordo que de l'eclipsi total (Berlin??) de fa uns anys explicaves sensacions com el silenci, només trencat pel brogit dels ocells que s'ajaçaven... Ara a ciutat no se sent res,però no és pas per l'eclipsi, jajjaa. Una abraçada
arantxa

La lectora corrent ha dit...

Arantxa, l'eclipsi del 1999 el vaig veure a Munic, en el jardí del museu de ciència. Em vaig apartar de la zona on hi havia gairebé tothom i me'n vaig anar a la riba del riu. Vaig seure en un banc que mirava al riu i, com que hi ha molts arbres i arbusts i, per tant, també ocells, vaig poder comprovar el que havia llegit moltes vegades: primer el vent de l'eclipsi (sembla estrany que en un moment pugui produir-se un canvi de temperatura capaç de causar aquella ventada) i immediatament tots els ocells que creuen que es fa de nit i volen cap als nius.

No sé si va ser perquè era la primera vegada que presenciava un eclipsi total, però la sensació va ser molt especial; mirar al sol quan estava en la totalitat era un orgasme visual. Quan vaig veure el de 2006 a Líbia, en el desert, va ser molt diferent. Era un campament amb milers de persones, no hi havia arbres ni ocells (crec que en vaig veure un que vaig pensar que es devia haver perdut), no vaig gaudir de la mateixa manera. Potser perquè cal un ambient molt especial, que allà no vaig trobar, per a l'orgasme visual.

La lectura corrent ha dit...

Fra Miquel, ahir no vaig poder veure el trosset de la pel·lícula de Tintin, entre el futbol i l'eclipsi em sembla que Internet estava col·lapsada. Havia llegit/vist el llibre de Tintin, però no en coneixia la pel·lícula.

Els berbers, quan es produeix un eclipsi, fan soroll i cridòria per espantar l'esperit que oculta el Sol. I sempre aconsegueixen que després d'uns minuts el Sol torni a lluir!