A costat d'una maleta trencada hi havia aquest recipient de ceràmica per a guardar-hi patates (si cliqueu damunt la foto, la veureu ampliada i es veu que en el pot diu "PATATAS"). No m'estranyaria gens que un dia aparegui en alguna parada dels brocanters de la plaça Nova. Estava sencer, només es veia brut. Per què el devien llençar? Un regal no desitjat? Feia nosa a la cuina? Potser la seva mestressa o el seu amo preferien conservar les patates en un calaix d'un verduler de plàstic?Foto: M. Piqueras (Barcelona, 12.04.2010)
6 comentaris:
Si el seu propietari el veiés ara de ben segur se li encongiria el cor per haver comès aquest error, que pot acabar en patatum. Un apunt deliciós...
Potser feia nosa.
De vegades ens cansem de veure les coses i volem canviar.
És original, la peça. No la vas recollir? ;o) Jo sóc una mica drapaire, je je. A casa tinc un munt de coses (útils) recollides del dia dels trastos. Però també faig neteixa, de tant en tant.
Jo també vaig pensar que era una pena que allò s'hagués llençat. I no, fra miquel, no la vaig recollir, tot i que em va passar pel cap de fer-ho, però no duia cap bossa on ficar-la, i em va fer vergonya anar amb aquell recipient brut en el metro. Però em vaig aturar a fer-li la foto per recordar el que em vaig perdre. (Poc deu pensar qui va desfer-se d'aquesta patatera que seria motiu de comentaris den un bloc.)
M'encanta aquest tipus de ceràmica, la que és d'utilitat i a la vegada estètica, i m'agrada molt el dibuix del pot.
Ben bé és que sempre s'ha de portar la càmera al damunt, per recordar moments i tresors com aquest.
Gràcies per aquest post encisador.
Deuria ser un "pongo" d'aquests que no spas on posar-lo.
o potser és víctima d'una reforma que ha deixat una cuina superfashion on els pots de ceràmica no hi tenen cabuda.
No havia sentit mai això de "un pongo". Deu ser perquè després de comprar-ho la gent es pregunta "¿dónde lo pongo?"?
Publica un comentari a l'entrada