dilluns, 15 de març del 2010
Twitter sí que em convenç
En el Congrés de Comunicació Social de la Ciència per fi he vist utilitat a Twitter. A la sala on es feien les sessions plenàries, hi havia una pantalla complementària on anaven desfilant els comentaris que hi enviava la gent via Twitter. No calia esperar el debat per expressar una opinió sobre el que estaven dient els ponents. A veure si trobo una estona per aprendre com funciona... Pel que fa a FaceBook, però, segueixo sense veure-li cap utilitat per a mi que em decideixi a entrar-hi .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Benvinguda la twitter! el meu és guitacm, per si vols...
Olga, m'hi he de posar encara. El propòsit hi és, però ja veurem quan trobo el temps per fer-ho i aprendre'n.
Mercè, et vas trobar amb Luis Àngel? Em va dir que havia anat també. Això de la pantalla de Twitter ho vaig veure al novembre en un congrés de blogs a Sevilla i va ser una experiència molt interessant. La veritat és que has de tenir el cap escoltant el que diuen els ponents i en els enllaços o comentaris que recomana el públic que està amb el Twitter. Però tot és possible.
Una abraçada
Karma, sí que el vaig veure; cada dia vàrem coincidir en una sala o altra o en les pauses. Ell va participar en una sessió sobre nous mitjans per a la ciència.
Les noves tecnologies han d'estar al nostre servei i no a l'inrevés.
A mi el twitter m'estressa, em dóna la sensació de no poder gaudir del moment, de perdre l'essència del que visc si estic entretingut teclejant una frase curta amb la meitat de vocals.
Sóc volàtil... poques hores després d'escriure't el comentari de dalt m'he twittejat.
Això no vol dir que hagi canviat d'opinió... simplement queaprendré a no estressar-me... o això vul creure.
Met, a mi no em convenç Twitter per anar dient a cada moment que estàs fent, com l'usa molta gent. Però en el Congrés de la setmana passada em va semblar molt útil perquè la gent hi deixés comentaris breus que, per manca de temps, no podia expressar durant la sessió. De tota manera, no vull fer-ho precipitadament i ja veurem quan m'hi poso perquè aquests dies estic aclaparada per la feina.
Com tot en aquesta vida, la virtut és el terme mig. Cal saber destriar de la realitat aquells moments i informacions que has de compartir amb els altres.
De moment estic en període de proves. Si no ho provo no sé si em serà útil.
Publica un comentari a l'entrada