En el congrés de comunicació social de la ciència em va sorprendre veure el meu bloc en un powerpoint d'una noia de València que va fer una anàlisi dels blocs de ciència. Potser perquè no he pretès mai que el meu sigui considerat estrictament de ciència.
Per a mi, La lectora corrent és un calaix de sastre, on hi fico de tot. De tota manera, si miro les "etiquetes" en el marge esquerre, m'adono que "ciència" n'ocupa el primer lloc, amb 283 entrades a data d'avui. Segueixen reflexions personals (274), societat (261), Barcelona (115), viatges (111), dona (90)... En un total de 849 entrades, no sé 283 si és un nombre prou representatiu per dir que és un bloc de ciència. Si tinc en compte altres etiquetes com ara tecnologia, medicina, salut, animals, plantes, microbiologia, pseudociència, Darwin, alimentació, analfabetisme numèric, aigua, Forcades, i injustícies de la ciència segurament la proporció augmentaria, si bé en molts casos coincideixen més d'una d'aquestes etiquetes.
També tinc en el marge esquerre del bloc aquests quadrets, com cromos de col·lecció, de seguidors i seguidores. (No em vull fer il·lusions; és possible que moltes persones que hi han posat el seu "cromo" després ja ni ho recordin.) De tota manera, em pregunto si les que em segueixen més o menys habitualment també consideren el meu bloc un bloc de ciència. I si no el consideren de ciència, em deuen seguir "malgrat" les falques de ciència que hi poso de tant en tant? O al contrari, hi deu haver qui em segueixi perquè li interessen les entrades de ciència i em suporta les que no ho son?
15 comentaris:
Hola Mercè
Sóc seguidora del teu bloc des de fa uns mesos.
Per mi sí que està enquadrat en l'ambit de la Ciència i em permet seguir la realitat que es troba present en el dia a dia, on intento compaginar el mon científic i el de les Flors de Bach.
En Sedibac, Societat per l'Estudi i la Difusió de la Teràpia del doctor Bach de Catalunya, s'ha creat una Plataforma d'Investigació, de la que formo part, i que té com projecte investigar tant en l'ambit clínic com experimetal la validesa del Sistema i la Terapia floral.
El que tenen de bo els blocs personals es que permeten barrejar en una miscelanea tant el tema principal del bloc, que en el teu cas veig clarament en la vesant cièntifica, i altres aspectes més personals i que el fan característic de cadascú.
Les teves entrades de Barcelona i viatges també són per a mi molt interessants.
Una abraçada
Jo el veig més com un blog personal. El teu interès per la ciència potser fa que aquest tema predomini sobre d'altres, però la gràcia és no tancar-se en una sola etiqueta...
Jo també el segueixo amb certa assiduïtat, encara que no faci gaires comentaris. I en la línia del que diu en Salvador, jo també el veig més com un blog personal on hi ha varietat de contingut i, almenys de moment, ja m'agrada tal qual és... ;)
Hola Pilar, gràcies per seguir-me malgrat que jo sigui una escèptica de moltes pràctiques alternatives de la medicina, entre les quals les flors de Bach. No és que negui que facin efecte, però penso que deu ser l'efecte placebo (com el que suposo que em fa a mi l'Actimel). Potser t'interessarà aquest article que publica la revista "Annales of Epidemiology" i descriu una metaanàlisi sobre l'efecte de les flors de Bach i l'homeopatia:
http://tinyurl.com/ybggo4b
De tota manera, penso que si a una persona li va bé un tractament, encara que sigui per l'efecte placebo, benvingut sigui (per això jo segueixo prenent Actimel).
Salvador, Joanfer, la meva intenció era que fos un bloc personal. M'agrada, però, cercar la ciència en temes molt diversos i de vegades aparentment allunyats de la ciència.
Hola Mercè
Gràcies per la teva informació, la consultaré.
Ara al obrir el teu bloc he quedat sorpresa pel canvi de format que has fet, m'agrada molt, per a mi està molt més clar, pot ser degut a que porto ulleres, quan les coses estan ben visibles em resulten més entenedores.
Que tinguis un bon dia
Pilar, feia temps que volia canviar l'aspecte del bloc, però les opcions que trobava a blogger no em convencien.
Ahir, a través d'un altre bloc vaig saber que hi havia nous dissenys de blogger i vaig mirar-ho. Com tu dius, em va semblar que el text es veia molt més clar amb aquest altre format.
Hola Mercè!
Sóc la noia que va fer la comunicació sobre blogs de divulgació científica. Volia explicar-te que sí que m'havia adonat que no només parlaves de ciència al teu blog, però el vaig utilitzar com un bon exemple de blog personal que funciona com una columna d'un diari tradicional que a més fa divulgació perquè tema que més predomina a les teues entrades és el de ciéncia. M'agradaria haver pogut profunditzar més en l'anàlisi, però el temps i l'extensió era molt limitat.
Perdona'm per causar-te aquesta confusió identitària en quant a la temàtica del teu blog.
Una abraçada.
Núria (o Anna?), ja sé que els quinze minuts que hi havia per a les comunicacions no donaven més que per fer un esbós del que es volia dir; a mi també em va passar. I no t'amoïnis, que de tant en tant va bé plantejar-se la pròpia identitat. T'agraeixo que m'incloguessis en la tria.
Bones, a mi també m'agada la nova "cara" del teu blog!! i el teu blog,per descomptat. Jo hi veig un blog personal, però d'apuns cièntifics no n'hi falten...
Com dien Machado: "nada es verdad y nada es mentira, todo depende del color del cristal del que se mira"!!
Cristian, gràcies pels comentaris. Pel que fa a això "del color del cristal con que se mira", ho he vist escrit de moltes maneres i atribuït a diversos autors, però és d'un poeta anterior a Machado, Ramón de Campoamor. A la Biblioteca Virtual Cervantes pots llegir el poema sencer: http://tinyurl.com/ykcuqga
Mercè, jo tinc 'La lectora corrent' seleccionat com un bloc on es 'glossa la ciència' tot i que potser tens raó i no és ben bé un 'bloc de ciència'.
Hola Mercé, el teu encapçala la llista de blogs que m'agrada llegir a diari, encara que no et faça massa comentaris.
Els continguts dels teus post's abarquen diverses temàtiques, sobretot de ciència que per a mi són de molt interés.
Llarga vida al blog.
Jo no recordo ni el com ni el perquè vaig entrar un bon dia a aquest blog, però sé que em va agradar, sobretot, pel tractament que hi fas sobre temes científics amb una exposició molt clara que la gran majoria de vegades -algunes, no, eh?- :) fins i tot per a un empedernit home de lletres com sóc jo pot seguir, una mena de complexe que supero ja que, de "nano", em feia una ràbia horrorosa -i parlo seriosament- no poder fer el que se'n deia batxillerat superior de ciències per ser-ne un total i absolut inepte (vaig suspendre 4!!! vegades la Física i Química de 4t.) Admirava als meus amics que feien Preu i que parlaven de biologia, d'integrals, d'ampers..., perquè hi veia una creativitat que no vaig saber trobar mai al grec, però, en fi, jo havia vingut "a hablar de tu blog". :))
Una abraçada i l'enhorabona pel disseny, que sense cap mena de dubte proporciona una lectura molt més agradable que no pas l'altre.
Veig que la ciència més o menys interessa a les persones que llegeixen aquest bloc. Assur, moltes vegades, que una matèria s'entengui i sembli atractiva depèn de qui l'explica. A mi no m'agradava la filosofia, i a Preuniversitari vaig tenir una professora que feia unes classes fantàstiques i m'hi va fer aficionar. I a mi m'hauria agradat seguir estudiant llatí i aprendre grec, encara que fos el dels antics, però calia fer una cosa o l'altra. Sempre aquesta dicotomia lletres / ciències...
Publica un comentari a l'entrada