Mozart i els nandons prematurs

Com més va més sap sobre els beneficis que la música de Mozart proporciona a qui la sent. No únicament als oïdors humans, sinó també a altres espècies d'animals. Per exemple, el 1998 es va descriure un experiment amb rates que van estar exposades a la sonata K 448 del compositor de Salzburg dins de l'úter matern i durant els 60 dies següents al seu naixement, i després van ser introduïdes en un laberint. Durant el mateix període, altres rates van estar exposades a música minimalista, a sorolls o es van mantenir en un ambient silenciós. Com al primer grup també se'ls va provar l'habilitat en el laberint. Les que havien escoltat la música de Mozart feien el recorregut del laberint més ràpidament i equivocant-se menys vegades que les rates de qualsevol dels altres grups.

És l'anomenat efecte Mozart, que havia estat descrit en humans el 1993. Es feia sentir l'esmentada sonata de Mozart K448 per a dos pianos durant deu minuts a persones normals que després obtenien millors resultats en proves de raonament espacial. Els resultats, però, van ser posats en dubte per altres investigadors, que els atribuïen a un augment del benestar que aquella música produeix. És un experiment que ha estat repetit més vegades i en la majoria de les proves els resultats han estat positius, tot i que es tracta només d'un efecte de curta durada, que no afecta l'intel·ligència.

En les persones, l'efecte Mozart no és exclusiu dels adults. S'ha vist que redueix l'estrès en els nadons prematurs i els fa augmentar de pes més ràpidament. Si les sales de les incubadores estan ambientades amb música de Mozart, l'estada dels prematurs a l'hospital és més curta. No se sabia per quin mecanisme aquesta música contribueix a l'augment de pes, però el desembre de 2009 es va publicar un treball que s'ha fet en una maternitat de Tel Aviv (Israel), que sembla que n'ha trobat l'explicació. Un grup de prematurs van estar sentint música de Mozart a un volum entre 65 i 70 decibels i se'n va calcular la despesa energètica en repòs. El mateix càlcul es va fer quan els prematurs estaven en un ambient silenciós. Es va trobar que, amb al música de Mozart, la despesa energètica en repòs era inferior, és a dir, es perdien menys calories i això explicaria que guanyessin més pes.

Hi ha un dubte que caldrà resoldre potser en futurs estudis: és l'efecte Mozart la causa de la disminució de la despesa energètica en repòs en els nadons prematurs, o altres tipus de música també donarien el mateix resultat? En adults, aquest tipus de proves s'ha fet també amb música de Hayden, Liszt, Bach, Chopin, Beethoven i Wagner, però amb cap d'aquests compositors s'han obtingut uns resultats tan bons com amb Mozart.

S'ha intentat buscar en la música de Mozart alguna característica que expliqués el perquè d'aquestes diferències. L'efecte podria estar relacionat amb la periodicitat amb què es repeteix la melodia, que, en la música de Mozart, és molt més freqüent.