Serà una protesta dirigida a Boots', una popular cadena de botigues de perfumeria i farmàcia que ven també productes homeopàtics.La finalitat de la campanya 10.23 A l'homeopatia no hi ha res és despertar la consciència pública sobre la realitat de l'homeopatia i pressionar Boots' perquè deixi de vendre productes homeopàtics, que no serveixen per a res. Cadascuna de les persones que participa en la protesta, a les 10.23 (hora de Greenwich) engolirà el contingut d'un pot de píndoles homeopàtiques per demostrar que aquests medicaments no són res més que píndoles de sucre.
L'homeopatia és una pràctica terapèutica que consisteix a tractar les malalties amb quantitats infinitesimals d'unes substàncies capaces de causar els mateixos símptomes que es vol combatre. Per aconseguir les dosis homeopàtiques es van fent dilucions repetides d'aquestes substàncies. Hi ha productes que estan tan diluïts que és impossible que aquelles píndoles continguin una sola molècula de la substància original. S'han fet estudis per comprovar la possible eficàcia de la medicació homeopàtica. El 2005, la revista mèdica The Lancet va publicar una metaanàlisi (mètode estadístic que combina els resultats de diferents estudis) que comparava els resultats obtinguts en assajos de medicaments homeopàtics i convencionals. La conclusió era que, quan es produïen beneficis aparents amb el tractament homeopàtic, es tractava de l'efecte placebo (la persona que pren el medicament està convençuda que li farà un determinat efecte i així és) que també s'obtenia en els assajos amb medicament convencional (quan una persona creu que està prenent el medicament que s'està assajant, però en realitat està prenent una altra substància).
Sobre l'homeopatia hi ha molta confusió. Hi ha gent que creu que es tracta d'una medicina natural basada en herbes, però no hi té res a veure. L'homeopatia és un invent de finals del segle XVIII, l'efecte de la qual mai no ha estat provat. Prendre "medicaments" homeopàtics potser no perjudicaria la salut si no fos que, en general, qui pren el producte homeopàtic ho fa "en comptes de" i no "a més a més" d'un altre tractament. O si es pren per afeccions com ara un refredat, que s'acabaria guarint encara que no es prengués res. Però sí que perjudica la butxaca, perquè s'està pagant a preu de medicament una substància que és bàsicament sucre.
5 comentaris:
M'agrada molt que facis una entrada sobre l'homeopatia, perquè jo porto anys sentint a coneguts i amics que se'n prenen -em sembla que fins i tot alguna vegada els meus pares n'han pres-, però ningú sabia què es prenia i tampoc no em sabien dir si es trobaven millor.
Fa poc vaig conèixer a una noia que em va explicar que el Treball de Recerca de Batxillerat el va fer sobre l'homeopatia perquè era d'aquelles coses que tothom en parlava, però ningú no en sabia res del cert. Quan em va explicar com es preparava (diluir, diluir, diluir...) no sabia si riure o plorar.
Ara tinc clar que no en faré ús.
Si no os hace bien, es porque no habéis tomado los buenos granulos.
Esto es como la gente que critica las flores de Bach. "Estoy estresado, me voy a la farmcacia y me da flores para el estrés." La farmacia no tiene idea de flores de Bach y da una flor básica para ayudar. Pero dar flores o homeopatía no es tan fácil como dar un ibuprofeno.
En las flores de Bach, los científicos tampoco encontran nada analizandolas, pero ellas te cambian la vida, si te tomas las adecuadas, y en el buen momento.
Raquel, Popotx, jo conec gent que ha recorregut a l'homeopatia i algunes persones em diuen que els va bé, però d'altres no hi han tornat perquè no els servia de res. L'efecte placebo no afecta tothom per igual, i suposo que això és l'explicació que hi hagi qui reaccioni positivament a l'homeopatia.
Un cop d'ull a Pubmed (la major base de dades d'articles de medicina) mostra molts articles d'estudis fets per provar la possible eficàcia dels tractaments homeopàtics. N'hi ha un de molt recent (http://tinyurl.com/ygkgmfn 23.01.2010) que és una revisió sistemàtica de l'homeopatia en el tractament de la fibromiàlgia. El treball descrit consistia en l'avaluació de tots els assajos clínics que s'haguessin publicat sobre l'efectivitat de l'homeopatia en el tractament d'aquesta malaltia. Els pocs articles que hi havia en les bases de dades consultades donaven resultats favorables a l'ús de l'homeopatia, però tots presentaven greus defectes en el plantejament de l'estudi i els resultats queden qüestionats.
Molts homeòpates recorren a allò que es va anomenar "la memòria de l'aigua", per explicar l'efecte d'un producte que és gairebé impossible que estigui present en els grànuls homeopàtics que es comercialitzen. El 1988, la revista Nature va publicar un treball d'un immunòleg francès que descrivia com s'havia produït una resposta immunitària a una solució d'anticossos humans que havia estat diluïda fins a un grau tal que, com en els preparats homeopàtics, era molt improbable que un tub d'assaig hi hagués cap molècula inicial.
Quan l'experiment es va repetir sota el control de revisors independents i de manera que els investigadors que feien l'experiment no poguessin saber en cap moment quins eren els tubs que originalment contenien els anticossos, i enregistrant en vídeo tot el procediment, l'aigua va tornar-se amnèsica i el fenomen de la memòria immunitària no es va repetir.
Després de més vint anys d'aquell experiment que va resultar ser un frau, i amb altres investigadors que han intentat repetir-lo sense èxit, encara hi ha homeòpates que volen justificar l'efecte dels seus tractaments amb aquesta memòria de l'aigua que mai no ha existit.
A mi també em preocupa molt com persones que s'envolten d'una imatge de professionalitat juguen amb la salut de les persones que se'ls posen en tractament. La majoria d'aquests professionals de la sanitat que usen mètodes homeopàtics tenen un nivell baix d'estudis i gairebé cap de sanitat i es basen en cursos i llibres que repeteixen teories no contrastades sense anàlissis ni estadìstiques.
Vieuen de la credulitat d'aquestes persones.
Una coneguda meva, farmacèutica, diu que això que diem que una herba no curarà però tampoc farà mal no és cert, certes herves poden fer mal.
Magda, també hi ha metges dedicats a l'homeopatia, cosa que em costa més d'entendre. I a la Universitat de Barcelona (UB) hi ha hagut grans debats i protestes per part de la Facultat de Medicina, que considera que l'homeopatia no té cap base científica, mentre que una fundació que depèn de la UB (la Fundació Bosch I Gimpera) organitzava màsters en homeopatia. Però ja se sap, els màsters donen molts diners a les universitats que els organitzen.
La teva farmacèutica té mota raó, de les plantes s'obtenen moltes medicines, però també molts verins. I com les medicines de la farmàcia, allò que va bé a una persona pot ser perjudicial per a un altra, o fins i tot per a la mateixa persona, si el seu estat de salut varia.
Publica un comentari a l'entrada