Barcelona des del Mar

Sortida del port de Barcelona

Normalment veiem el mar des de la ciutat; des de finestres, balcons i terrats, si els edificis són prou alts, o des de les platges o els passejos arran de mar. Allò que no és tan freqüent és que puguem veure Barcelona des del mar. Doncs divendres vaig tenir l'oportunitat de fer-ho. I no des d'una barca o vaixell qualsevol, sinó des d'un vaixell de vela. El Far Barcelona era originàriament un jakt norueg construït el 1874 (el seu nom original, Anne Dorthea, encara és pot veure en el menjador del veler), que va ser restaurat a Barcelona, i arborat en forma de goleta. Rebatejat com a Far Barcelona, avui dia és un vaixell escola, per a la formació d'homes i dones del mar i també per fer conèixer el litoral barceloní a nois i noies d'escoles. De vegades participa en activitats que el porten més lluny, com ara regates de velers antics o periples com el que podeu llegir relatat per un dels seus participants en la Revista de Girona.

La sortida d'aquest divendres va ser una activitat lúdica alhora que molt instructiva, organitzada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), que ha celebrat unes jornades per commemorar el seus deu anys d'existència. El programa de les jornades era força interessant i sento que la feina d'aquesta setmana no m'hagi permès de fer-hi cap més que el darrer dia, per participar a un taula rodona sobre "El medi ambient i el desenvolupament sostenible en els mitjans de comunicació" i per sortir a navegar amb el Far Barcelona.

Abans de salpar, Joandomènec Ros, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, va fer algunes explicacions de les característiques del litoral barceloní -- i també de la resta del litoral català-- i dels problemes generats en la costa i en el mar per l'acció humana. Una causa de problemes ha estat la construcció d'espigons al llarg de la costa, que han fet desaparèixer platges. En alguns caos, per conservar-les, han construït un altre espigó més enllà, cosa que ha causat la desaparició de platges més enllà del segon espigó i que se'n construís un altre per poder recuperar aquesta segona platja desapareguda i així successivament fins al punt que hi ha zones en què la costa, vista des de l'aire, sembla una pinta. Em sembla que aquesta febre de ports esportius i espigons va començar a la segona meitat de la dècada de 1960. Fins aleshores, anant cap al nord no recordo cap altre port esportiu que el d'Arenys de Mar (també era port de pesca).

Un altre problema és l'acumulació, en el fons marí litoral, de llots procedents de depuradores. Durant gairebé trenta anys, la depuradora del Besòs netejava l'aigua del riu, carregada de contaminants. Però, què feien amb els residus que generava la depuració? Doncs els llençaven... al mar! Amb el temps, aquests llots de depuradora s'han anat acumulant en el fons, prop de la costa. I allà és on hi ha molts dels contaminants eliminats en la depuració. I en aquells fons viuen peixos que després són pescats i venuts en els mercats. (M'agrada molt el peix, però procuro no menjar massa sovint peixos com els rogers --molls-- que viuen en el fons prop de la costa i que poden contenir alguns dels contaminants que s'acumulen en els llots.)

Hi ha alguns aspectes que vull ressaltar la sortida que vaig fer amb la goleta. Un d'ells és la vista de la ciutat des del mar i a una distància suficient per poder situar-la en el seu context geogràfic i identificar-ne els seus trets físics més característics, especialment els turons. Per altra banda, que veure tot el front marítim de Barcelona et fa adonar de la idea equivocada que tenim de vegades sobre les distàncies. Sempre em fa l'efecte que anar fins al Fòrum és anar una mica més enllà del port Olímpic. En realitat, les torres del port Olímpic (Mapfre i hotel Arts) són més lluny del Fòrum que de Montjuïc. Aquesta falsa impressió potser sigui perquè després del port Olímpic no hi ha aglomeració d'edificis. És el mateix que passa en veure els grans creuers que atraquen al port de Barcelona. Sí que es veuen grans, però, si ens posem a comptar els pisos, ens adonem que són molt més alts del que semblen o que nosaltres percebem. En aquest cas, a més de trobar-se en un lloc on no hi ha edificis, hi ha el fet que són molt més llargs que alts, són com petits gratacels ajeguts sobre el mar.

Creuer atracat al port de Barcelona

La navegació a vela sempre m'ha fascinat, tot i que el meu contacte amb algun esport de vela s'ha limitat a dos o tres estius de fer windsurf, ja fa uns vint anys. (Malgrat el temps passat, recordo encara l'agradable sensació del vent sobre el meu cos --una de les millors carícies que m'hagin fet mai-- i el plaer de sentir la planxa lliscar sobre les ones moguda només per la força del vent.). Mai no havia estat en un veler de les dimensions del Far Barcelona, amb més de 30 metres d'eslora, i veure hissar-ne les veles va ser també memorable.

Es comencen a hissar les veles

Mariner dalt del pal major per desplegar la vela petita

El minicreuer em va servir també per gaudir escoltant els mariners fent servir el vocabulari nàutic. Termes que per a ells són tan corrents poden ser desconeguts per a molta gent o es poden fer un embolic, com em passa a mi; sé distingir la proa de la popa, però mai no recordo quin costat és babord i quin estribord. En veure l'agilitat de la tripulació enfilant-se i lligant i deslligant caps, i el capità donant ordres, i després com navegàvem sense motors, només amb la força del vent, em va venir en ment l'himne dels pirates de Mar i cel: "és el mar la nostra terra ferma on viviem arrelats en el vent." I allò de "Les veles s'iiiinflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones."

A l'esquerra, el polèmic hotel Vela

L'Hospital del Mar, el Parc de Recerca Biomèdica i l'Institut de Ciències del Mar

Les torres del Port Olímpic i, al fons, la torre Apgar

Fotos: M. Piqueras (16.10.2009)