Fent dissabte de llibres

Hi ha un proverbi castellà que diu "el saber no ocupa lugar". Doncs que m'expliqui algú com ho puc fer per encabir a casa els llibres que he anat acumulant al llarg de la vida. Ahir vaig sentir un terrabastall a l'habitació on tinc instal·lat el meu despatx. Els cargols que subjectaven unes prestatgeries des de feia molts anys no van poder més amb el pes dels centenars de llibres que havien de suportar i se'n van trencar uns quants (de cargols, no de llibres). La cosa podria haver estat pitjor, però un tauló per posar-hi notes, d'aquests que tenen un suro per penjar-hi coses amb xinxetes o agulles, va parar el cop (va ser el soroll que vaig sentir). Per sort, ni la llibreria va acabar de desmuntar-se ni els llibres van caure dels prestatges. Però calia evitar que això passés i que els prestatges es deformessin per la posició forçada en què havien quedat. Ara està tot desmuntat, i els llibres apilats de mala manera en una altra habitació, en espera que em col·loquin de nou els prestatges.

També es diu que "no hi ha mal que per bé no vingui". Vaig aprofitar que havia de treure tots aquells llibres i altres coses que hi havia en els prestatges, per "fer dissabte" del despatx. Però no pas amb el sentit que tenia abans aquesta expressió, de fer una neteja a fons amb escombra, aigua, sabó, baieta, lleixiu... Em vaig desempallegar de molta paperassa que havia acumulat durant mesos --o potser anys?-- damunt d'un sofà-llit que hi ha a la paret on pengen les prestatgeries. I també vaig llençar algun llibre.

Fa anys, hauria estat incapaç de llençar cap llibre, per dolent que fos. Per a mi, era com el pa, que a les persones que vàrem néixer en la dècada després de la guerra ens deien que llençar-lo era pecat. Llençar a les escombraries un llibre em semblava el pitjor dels pecats, un sacrilegi. Així que, durant molts anys, si un llibre no m'agradava o no m'interessava, buscava algú a qui poder-li regalar. Però amb el temps m'he convençut que hi ha llibres que l'únic destí que es mereixen és que en facin pasta de paper, amb el qual potser es faran llibre millors. Tothom s'equivoca i jo m'he equivocat moltes vegades en comprar un llibre. I també s'han equivocat de vegades les persones que me n'han regalat.

He començat a regalar alguns llibres que tot i que m'aprecio, crec que poden fer més servei a altres persones. Però ho estic fent en comptagotes. I ahir, a l'hora de condemnar a la pena capital alguns llibre, vaig ser bastant moderada. Després, cada cop que en llençava un per la boca del contenidor del reciclatge, em sentia com si fos un d'aquells personatges del Quixot que llençaven al foc la major part dels llibres que tenia Alonso Quijano a casa seva. No perquè pensés que m'havien fet beure l'enteniment, com al cavaller de la trista figura, sinó perquè creia que havien estat usurpant l'espai d'algun Amadís. Quan torni a posar els llibres d'aquests prestatges en el seu lloc possiblement encara n'elimini algun que ahir es va salvar. I aprofitaré per separar-ne algun altre per regalar.