Molly Malone, la musclaire

In Dublin's fair city,
where the girls are so pretty,
I first set my eyes on sweet Molly Malone.
(Cançó popular irlandesa)

Ahir vaig parlar aquí de Mary Mallon, la cuinera irlandesa que als Estats Units anava propagant la febre tifoide. El nom d'aquesta dona em recorda sempre el d'una altra irlandesa, que no se sap de cert si va existir, tot i que té un monument i que és recordada en un cançó popular. Em refereixo a Molly Malone, la musclaire de Dublin. A diferència de la cuinera, que era immune a la febre tifoide, Molly va morir d'unes febres --no se sap de quines--, segons la cançó (She died of a fever / and no one could save her, / and that was the end of sweet Molly Malone).

No hi ha turista que visiti Dublin que no faci cap a Grafton Street, un dels carrers més cèntrics, tancat al tràfic en un bon tros, i on se solen concentrar músics ambulants, titellaires, estàtues vivents i altres artistes de carrer (si més no, així era el 1991, quan vaig visitar la capital irlandesa). A un extrem d'aquest carrer hi ha una estàtua que representa una dona empenyent un carretó amb unes cistelles plenes de musclos i petxines: és Molly Malone.

Molly Malone, a Grafton Street, Dublin
(M. Piqueras, 1991)

No sé si aquesta musclaire ha existit o és només fruit d'una llegenda sorgida al voltant d'una cançó del segle XIX que duu el seu nom (també es coneguda com a Cockles and mussles). Si no ha existit, segur que hi ha hagut en aquella ciutat moltes Molly Malone amb altres noms que han fet de venedores de musclos, petxines i altres productes de la mar.

La cançó, una balada, és una mena d'himne no oficial de Dublin, que molta gent canta com una cançó de taverna, especialment quan es va en grup i s'han begut ja unes quantes cerveses, però que també es pot escoltar en versions serioses com aquesta (comença aproximadament en el segon 40 del vídeo):




I una versió més popular, de The Dubliners, amb la participació del públic: