La taula periòdica

Quan a l'escola s'estudien matèries científiques, moltes vegades no se'n coneix la història que hi ha al darrere; entre d'altres motius, potser perquè el professorat no té prou temps per "guarnir" l'assignatura amb detalls històrics. I passa que els nois i noies poden creure que les coses han estat sempre com les estudien, per exemple, que els elements que inclou el llibre de química els coneixem de sempre, que els límits i els conjunts matemàtics són tan antics com la mateixa matemàtica, que els nostres avantpassats remots ja sabien que era un òvul i un espermatozou o que sabien que l'atmosfera era una mescla d'elements químics.

El coneixement de elements químics, com ara l'oxigen, l'hidrogen, el nitrogen, l'urani, o l'heli, és relativament recent en el context històric, com també és recent l'invent de la taula periòdica per ordenar i classificar els elements. La primera taula periòdica moderna va ser concebuda independentment i de manera paral·lela per Lothar Meyer (1830-1895) i Dmitri Mendeléiev. (1834-1907). De vegades passa, en ciència, que diverses persones arribin a les mateixes conclusions. No és estrany si és té en compte que parteixen d'un mateix coneixement acumulat. És famosa la frase que Newton va escriure a un altre científic, Robert Hooke: "Si he pogut veure molt més enllà, ha esta perquè m'he enfilat damunt les espatlles de gegants." Els gegants sobre els quals s'enfilen molts científics --i també científiques-- els permet de veure una mica més enllà o d'ampliar molt l'horitzó, si qui s'hi enfila té molt bona vista. Si són diferents persones les que s'enfilen damunt les espatlles d'un mateix gegant, no ha d'estranyar-nos que el panorama que s'obri davant dels seus ulls sigui el mateix.

Des de les primeres taules periòdiques, se n'han fet molts models i no totes tenen la típica forma rectangular que veiem en els llibres de química, amb distribució en línies i columnes. Ni totes les que tenen una mateixa forma són iguals. El web Database of Periodic Table Formulations Synthlet, en conté nombroses, i entre elles hi ha la d'Andreas von Antropoff (1878-1956), professor de la Universitat de Bonn, que va descriure en un article el 1926. En aquella època, moltes universitats alemanyes van fer reproduccions murals d'aquell model de taula periòdica. Però Antropoff, que va ser un defensor de les idees d'Einstein. va ser també col·laborador del nacionalsocialisme i després de la II guerra mundial la majoria d'aquelles taules periòdiques van ser esborrades de les parets on es trobaven.

A la Universitat de Barcelona, a l'aula que avui dia duu el nom de García Banús, el 1934 es va inaugurar una taula periòdica basada en la de von Antropoff. Antonio García Banús, professor de la Universitat barcelonesa, va ser qui va tenir la iniciativa de fer pintar una taula periòdica mural en una aula on es feien demostracions químiques. Per sort, aquí la taula va conservar-se, tot i que el pas dels anys la va anar deteriorant. Per iniciativa de Claudi Mans, també professor de la Universitat de Barcelona, i gràcies a una subvenció de l'empresa BSF, aquella taula s'ha restaurat i divendres 3 d'abril 2009 va ser inaugurada. En el llibret que van regalar a les persones assitents a l'acte de la inauguració de la taula periòdica restaurada, Mans n'explica la història i detalls com ara el perquè dels colors per als diferents grups d'elements. El pdf del llibret està disponible en el web del propi Mans i la taula es pot veure en la base de dades esmentada abans.

Jo vaig estudiar també en aquell edifici, però tenia la major part de les classes en aules de l'altre pati, el de ciències (a la part de lletres hi teníem els laboratoris de zoologia, microbiologia i ecologia, i s'hi feia també alguna classe, però eren poques). Si alguna vegada vaig ser a l'aula de la taula periòdica, em va passar desapercebuda. Ara fa molt de goig. després de restaurada Vegeu-la en una fotografia amb millors condicions en el web de la base de dades:



A la Universitat Laval, al Québec, em va cridar l'atenció una altra taula periòdica feta en un vitrall (si cliqueu damunt la foto la veureu ampliada amb més detall):

Segons he vist (també en la mateixa base de dades), aquesta taula està basada en el sistema de numeració dels grups d'elementes recomanat per l'IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry).I una de molt útil per a qui estudia química és aquesta taula periòdica interactiva.

Però la taula periòdica que m'és més familiar perquè la veig sempre que estic treballant és aquesta:


Fotos: M. Piqueras (Taula periòdica aula Garcia Banús UB, 01.04.2009; Taula periòdica Universitat Laval, octubre 2004)