Són moltes les generacions que s'han assegut damunt les soques del gegantí bellaombra que hi ha en el jardí de l'edifici històric, a la Gran Via, prop d'Aribau. El bellaombra (el seu nom científic és Phitolacca dioica, i en castellà és anomenant ombú) és un arbre d'origen sud-americà (Brasil i Argentina), que té un tronc molt característic, molt ampla a la base i amb arrels que sobresurten i formen una massa llenyosa. Resisteix bé el clima litoral mediterrani. Quan els hiverns no són molt freds conserva les fulles; si no, les perd. En aquesta zona dels jardins de la Universitat, n'hi ha dos, em sembla, però un d'ells és molt més gran que l'altre. Així era el juliol de 2008:
Avui he passat per la plaça Universitat i he vist de nou el bellaombra. Quina pena feia! Vegeu --des de dins del jardí i des de fora-- què li han fet:
Pel que fa als animals, en aquesta zona del jardí sempre sol haver-hi gats. Avui n'hi havia un que semblava una esfinx, quiet i sense immutar-se davant la cridòria d'aquest gos:
L'amo del gos era al carrer i subjectava el ca amb la corretja. El gat no s'ha mogut ni una mica. Semblava com si fos conscient que el gos lligat no podia fer-li res.
(NOTA: Això que en el meu ordinador són 19 segons de vídeo --el gos bordant al gat, que no s'immuta-- en el bloc, surt com una imatge fixa. He provat dues vegades de carregar-los i cap d'elles amb èxit.)
Fotos i video: M. Piqueras (25.03.2009)
4 comentaris:
Molta raó... tinc fotos del parc de la universitat de fa uns anys i estava molt més cuidat.
Qui deuen ser aquets enemics dels arbres que donen les ordres de podar? Quina moda és aquesta?
Cuidat, sí que hi està. Però amb la podada, s'han passat. Em fa l'efecte que la gent que es dedica a podar arbres són com els perruquers i perruqueres que els dius "talla'm una mica" i, si no estàs amatent, et deixen el cap pelat.
Un gat ben intel·ligent... :) i un propietari de gos ben maleducat, fent entrar el gos dins del parc per tal de no haver de recollir les caques.
Publica un comentari a l'entrada