L'ossa i el caçador. O hostes vingueren...

Anit vaig sentir-ho a les notícies i ara ho llegeixo a Vilaweb i a l'Avui: una ossa (de nom Hvla per a Vilaweb, Arbala per a l'Avui), un dels exemplars que van ser duts d'Eslovènia per reintroduir l'ós bru al Pirineu, va atacar ahir un caçador prop de Les, a la vall d'Aran.

Aquest atac d'un ós a una persona reobre el debat creat per la reintroducció de l'ós bru, i en una roda de premsa, el síndic d'Aran, Francesc Boya, va declarar que calia retirar els óssos que viuen al Pirineu. Segons Vilaweb, "Boya explica que la caça és una activitat que fa segles que es practica a la Val d'Aran i aquest accident demostra que no es poden compatibilitzar aquests usos amb la presència de l'ós."

La caça es va practicar des dels inicis de la humanitat; era el mitjà d'obtenir aliments dels humans en el Paleolític. I són molts més els segles que els humans han viscut en el Pirineu amb la presència dels óssos en el seu entorn que no pas sense ells. Sento molt l'agressió que ahir va rebre el caçador de senglars, però crec que aquest atac cal considera-lo un accident. I em sembla que més caçadors són ferits o moren abatuts pels trets d'altres caçadors que no pas per l'atac d'un ós o una ossa.

És possible que aquí s'hagi perdut ja la cultura de l'ós, que encara és ben viva en altres països on els humans i aquests plantígrads comparteixen territoris (en vaig parlar en aquest bloc fa uns mesos). L'ós es l'animal nacional de Finlàndia, per exemple, i no sé què en pensaria un finlandès o finlandesa si algú proposés eliminar els óssos d'aquell país.

Foto: Un exemplar d'ós bru europeu. Foto presa a Dinamarca per Malene Thyssen. Wikimedia Commons. GNU Free Documentation License. Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5