La llengua a l'escola

"Bona lletra, però amb faltes" és com titula el 3cat24, (portal Informatiu de TV de Catalunya i Catalunya Ràdio) la notícia sobre els resultats de l'estudi dut a terme el curs 2006-2007 pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu entre estudiants de 4rt curs de l'escola primària, que correspon als deu anys. Aquesta notícia diu que l'estudi conclou que "el 47% de l'alumnat de 10 anys és incapaç d'escriure un text coherent sense cap falta". Afegeix que [e]n català, el percentatge és de 44%, mentre que en castellà baixa fins al 39%".

He llegit la notícia també en la versió impresa de 20 Minutos i les xifres, tot i ser semblants, no coincidien (47% per al català i 44% per al castellà; sí que hi ha coincidència en el percentatge de l'alumnat que té una grafia clara i llegible: el 84%). He anat aleshores a la font original, l'informe que sintetitza els resultats de l'estudi i que es pot descarregar en pdf en el web del Departament d'Educació. Els resultats oficials coincideixen amb els de 20 Minutos. M'ha cridat l'atenció la diferent manera de veure les coses: els autors de l'informe donen les dades en positiu, és a dir indiquen el percentatge de l'alumnat que POT "[p]roduir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques (component lingüístic)", mentre que els mitjans parlen del percentatge que NO ÉS CAPAÇ de fer-ho.

La meva primera impressió ha estat d'alarma, potser perquè recordava aquell examen d'ingrés de Batxillerat de la meva infància, que es feia als 10 anys, i que a escola amenaçaven amb un suspens (l'insuficient actual), si el dictat tenia alguna falta. Desprès, però, he pensat una mica en les moltes correccions de textos que he fet les darreres dècades i en quins haurien estat els resultats si aquesta mateixa avaluació es fes a la població adulta. No a tota la població adulta, sinó al sector que ha d'escriure algun text o altre per motius professionals. En el sector de la biologia, és difícil trobar un text que, com es mesurava en l'avaluació feta als escolars, "apliqui correctament coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques". Em fa l'efecte que el percentatge encara seria inferior que el detectat en l'estudi.

El problema és que molta gent creu que l'ús d'un corrector ortogràfic en l'ordinador deixa els seus textos impecables. Això és cert pel que fa a l'ortografia, i no sempre, perquè el corrector detecta paraules mal escrites si la forma que hi ha en el text no existeix, però no quan la forma errònia correspon a una altra paraula que també existeix (freqüent en el cas de paraules amb accent diacrític o de diferents formes verbals). El problema rau especialment en la sintaxi, en l'ús de locucions errònies, en el vocabulari inadequat i en els faltes per omissió. La gent sovint ignora o ha oblidat el canvi o la 'caiguda' de preposició davant de formes verbals, el bon us del relatiu i l'existència dels pronoms febles, especialment de dues partícules que permeten estalviar paraules o ampliar el sentit de la frase: hi i en. Curiosament --esperançadorament, afegiria--, segons l'estudi esmentat, pel que fa al català l'alumnat té "més dificultats en la consolidació de les normes ortogràfiques que no pas en l'ús de lèxic d'estructures morfosintàctiques".

Aquest informe també m'ha despertat una altra reflexió. He recordat les declaracions d'alguns polítics que diuen que el castellà està en perill a Catalunya. Si, malgrat la immersió lingüística, que tant critiquen, els resultats són pitjors per al català, que passaria si el castellà fos la llengua vehicular de l'escola?