Girona, temps de flors

Avui he passat el dia a Girona. Com cada any al maig, la ciutat obre per uns dies al públic patis i jardins als quals habitualmente no es pot accedir perquè són privats o es troben en centres d'accés restringit. I ho fa engalanant-los de flors (i des de fa alguns anys d'altres coses). Enguany celebren els 50 anys d'aquest costum. A l'escalinata que hi ha davant la catedral hi havia un enorme "pastís" d'aniversari fet amb flors i altres components vegetals.

Girona, Temps de flors, 50 anys

Fa goig veure tantes flors --reals, de plàstic o paer, pintades, simbòliques, etc.-- arreu, però em fa l'efecte que l'èxit deu aclaparar els organitzadors. Avui, les cues per entrar als banys àrabs i a alguns altres indrets de l'itinerari dels patis guarnits feien desanimar molts visitants. He decidit que el proper any que hi vagi no ho faré en dissabte; cada any hi ha més gent pels carrers del barri vell.

Aquest esdeveniment ha anat evolucionant amb els anys. Tot i que el títol de la celebració sigui "Girona, temps de flors", i que tradicionalment fossin els patis que es guarnien, ara hi ha llocs on el guarniment no té ni una flor --si més no, flors naturals-- i, per altra banda, hi ha molts llocs que, sense ser patis, s'omplen de flors. Fins i tot el riu Galligants, que enguany, però, de riu només té el nom perquè està completament sec.

Hi ha gent a qui l'evolució en el tipus de guarniment no agrada, preferien més els patis plens de flors. A mi, de les que tenen el guarniment "modern", n'hi ha que m'agraden i d'altres no tant. Per exemple, l'any passat un dels principals elements del guarniment d'un pati gótic molt bonic eren els aparells que es fan servir als hospitals per administrar als malalts el gota a gota. No ho vaig trobar gens adient per al lloc, però qui sap si allò no va ser un hospital en temps passats. Enguany, en el mateix pati hi havia banyeres plenes amb aigua de color damunt la qual flotaven flors blanques.

M'ha agradat molt la instal·lació que hi ha en el pati de l'edifici del rectorat de la Universitat de Girona. L'he trobada molt didàctica, cosa que no hauria d'estranyar tenint en compte el lloc. El principal component eren hortalisses, verdures i plantes aromàtiques. Duien el nom de cada planta (per fer-ho més didàctic hauria estat bé que portessin també el nom científic; no recordo que hi fos) i permetia identificar molts productes de l'horta amb la planta que els produeix.

Un dels atractius de la vista a Girona aquests dies és que es poden visitar gratuitament museus i altres llocs on habitualment cal pagar una entrada. Entre d'altres, els banys àrabs (d'àrabs, em sembla que només en tenen el nom;és un edifici romànic del segles XII-XIII), el Museu de la Ciutat i el Museu d'Art.

De fet, Girona és una ciutat molt bonica per visitar amb qualsevol excusa. Dins del barri vell, el Call és una joia, en alguns del seus carrerons es té la impressió d'estar en el vell Jerusalem. Les cases de l'Onyar, des que van ser restaurades --ja fa anys--, han donat una altra visió dela ciutat. Vistes des del pont d'Eiffel fan molt de goig. Aquest pont --el d'Eiffel-- és una altra joia de la ciutat. Molta gent hi passa sense adonar-se que és una obra del mateix enginyer que va dissenyar la famosa torre parisenca.

Però si aneu a Girona, porteu calçat còmode i amb la sola gruixuda. Els carrers del barri vell son empedrats amb còdols, alguns molt grossos i sobressortint del nivell del terra. És lògic que fessin servir còdols: era el material que tenien més al'abast, amb tres rius. I la majoria de construccions antigues són fetes amb l'anomenada "pedra de Girona", una roca calcària sedimentària extreta de pedreres properes a la ciutat. És plena de fòssils: nummulits sobretot, però també s'hi poden veure restes de petxines, cargols, punxes d'eriçons i d'altres.

Fotos: M. Piqueras