Spain is different!

"Spain is different" és un eslògan que es va usar en temps de Franco per atreure el turisme. De vegades s'ha atribuït a Fraga la seva creació, però hi ha cartells anterior al pas de Fraga pel Ministerio de Información y Turismo que ja anunciaven Espanya amb aquest eslògan. Un eslògan que avui dia té molta actualitat, especialment si comparem el que està passant a Espanya i el que està passant al Regne Unit. En llegir la premsa, en veure i sentir les notícies que arriben des del Regne Unit aquestes setmanes, no deixo de pensar que l'eslògan és cert i que sí, Spain is different.

Sobre la situació política que em fa recordar l'eslògan franquista, avui he recordat també uns versos d'un conegut poema de Ramón de Campoamor: todo es según el color / del cristal con que se mira. Hi he pensat en llegir un article d'opinió d'El País que signa J. Ernesto Ayala-Dip. Aquest senyor es lamenta del que ell considera imparcialitat de TV3 en relació a la situació política que viu Catalunya i diu:

[P]uedo asegurar que nunca como estos días, tuve la agobiante sensación de que no había escapatoria, de que era imposible huir de los señores Francesc Homs y Oriol Junqueras y de la ya inevitable señora Carme Forcadell (¿por qué será que esta mujer y su capacidad de aglutinamiento humano por metro cuadrado comienzan a inquietarme sobremanera?). Después, tampoco faltaron a la cita el señor Josep Rull. 

En veure els telenotícies, jo tinc també una sensació semblant, però els personatges dels quals em sembla impossible fugir són uns altres: la senyora Sánchez Camacho que, com un autòmat o una nina d'aquelles que els premies un botó a la panxa i parlaven, però sempre deien la mateixa frase (la de Sánchez Camacho és "la consulta és il·legal i no es farà"); aquell noi de Ciudadanos, amb alguna frase semblant; les senyores Sáenz de Santamaría o Cospedal o el senyor Rajoy repetint-nos també una i altra vegada que la constitució prohibeix la consulta (com si la constitució fos intocable); algun que altre ministre del Gobierno espanyol que llença amenaces contra Catalunya (fins i tot suspendre'n l'autonomia) i contra el seu president o que diu (avui, Ruiz Gallardón) que avui diu als periodistes que no els respondrà preguntes sobre la retirada de la reforma de la llei de l'avortament i que tornin la propera setmana perquè ara el seu departament ha de centrar tots els esforços a respondre al repte sobiranista català; o el fiscal general de l'Estat, que un dia declara als mitjans que la Fiscalia actuaria "en consecuencia" si s'infringís la llei a Catalunya i que l'endemà convoca els fiscals en cap de Catalunya per al dijous 18 de setembre, per estudiar les accions que caldria emprendre davant d'una hipotètica consulta il·legal, o sigui que vols instruir-los sobre la manera d'obrar "en consecuencia".

Es lamenta també Ayala-Dip que TV3 passés unes falques publicitàries que esperonaven la ciutadania a participar en la Via Catalana 2014. Recordo haver vist alguna d'aquestes falques, però no recordo que cap d'ella fos institucional, que fos la pròpia TV3 qui animava la gent a participar en la manifestació. Suposo que les falques devien ser pagades per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que són les dues entitats organitzadores de la concentració de la V. Crec que prohibir-ne la seva emissió hauria estat un error i una manca de llibertat d'expressió.

Una altra cosa que no li ha semblat bé és que TV3 hagi dedicat l'edició d'aquesta setmana del programa 30 minuts a l'Assemblea Nacional Catalana ni tampoc que ho hagi fet al referèndum escocès (o que hi hagi dedicat altres espais: "Y ya no hablemos de los programas dedicados a la consulta escocesa que se celebrará mañana.") El programa 30 minuts sol tractar temes i esdeveniments d'actualitat o, que sense ser estrictament actuals, han incidit en la societat o han marcat moments històrics en un país, en una regió o un continent o en tot el món. Ha dedicat programes a fets com ara l'anomenada primavera àrab, al conflicte sirià, al conflicte basc (que tant preocupava Madrid fins que van sentir la necessitat de centrar-se en Catalunya), a l'emigració africana, al moviment dels Indignats, o a l'auge de moviments d'extrema dreta i xenòfobs en l'Europa del segle XXI.

Em sembla que Ayala-Dip no podrà negar que el poder de convocatòria de l'ANC, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, ha estat un èxit. Ni que mitjans de tot el món estaran demà pendents de saber què passa a Escòcia. Potser creu que Ayala-Dip que TV3 hauria d'ignorar aquests temes per mostrar-se imparcial?

Per altra banda, Ayala-Dip comença el seu article esmentant la BBC i el seu llibre d'estil, que incideix en la neutralitat política per a la protecció del seu prestigi nacional i internacional, com també en la seva imparcialitat i rigor a l'hora de dissenyar les notícies. Suposo que últimament no deu llegir gaire premsa en llengua anglesa  ni deu mirar informatius de la BBC, altrament sabria que, digui el que digui el seu llibre d'estil, la cadena pública del Regne Unit ha rebut crítiques per la seva actitud esbiaixada en favor del NO i en contra de la independència d'Escòcia.

De tota manera, tant si a Escòcia guanya el SÍ com si guanya el NO, qui haurà guanyat en aquell país i en tot el Regne Unit haurà estat la democràcia. Una situació molt diferent de la que hi ha a Espanya. I és que, naturalment, Spain is different!