Ahir, mentre esperava un autobús a l'Hospitalet, vaig sentir un tros de conversa entre un home i una dona ja grans. Les seves famílies es devien conèixer perquè, quan l'autobús arribava, l'home va marxar i ella va donar-li records per a la seva dona. L'home va esmentar que érem a 13 de juny, Sant Antoni i que ell ja havia felicitats dos homes que duen aquest nom. Ella va dir-li que el seu germà també s'hi diu, però que no el felicita perquè ell no és creient i s'enfada si li recorden el sant, diu que ell es diu Antoni i prou i que no té cap sant. El seu interlocutor va dir-li:
--Pero, aunque digamos que no creemos en nada, cuando estamos en apuros o enfermos todos pensamos en Dios y le pedimos ayuda.
--Yo no --va replicar la dona--. Nunca pienso en Dios. Pero alguna vez sí que pienso en la Virgen.
--¡Pues peor! --va exclamar-se l'home-- que las Vírgenes no son más que figuras de yeso.
--Y las figuras de Jesús y los santos, ¿de qué son? --va preguntar-li ella.
El cas és que, quan jo vaig arribar a la parada, ells ja hi eren i parlaven d'una dona que havia mort i que l'últim any havia patit molt; tant, que ell pensava que "más le valdria haber muerto un año antes porque para vivir de esa manera más val estar muerto". Aleshores, la que uns minut després es mostraria tan mancada de fe va dir-li que, de vegades, aquestes malalties tan atroces i que fan patir tant, són un càstig per les coses dolentes que hem fet a la nostra vida; vaja, com una mena d'anticipació de l'infern, si més no això vaig entendre. Ell va dir-li que allò no era cert i la dona va replicar: "Pues pregúntale a XXXX y él te contará si no merecía un castigo."
Dalt de l'autobús, la dona va seure al meu costat. L'autobús arrencava i una dona que hi havia prop del conductor va avisar-lo que esperés un moment, que venia un home corrent per pujar-hi. El conductor va tornar a obrir la porta i quan l'home va pujar, la meva veïna de seient va dir, dirigint-se a mi: "¿Un hombre, dice esa mujer? ¡Si es el cura de la parroquia!" Deu haver-hi curas que no són homes?
Altres històries d'autobús:
- Avui a l'autobús (03.07.2012) Els qui es colen i la senyora confiada
- La gelosia no té edat (07.06.2012). Escena de gelosia dalt d'un autobús.
2 comentaris:
Tot i que no deixa de ser torbador escoltar converses alienes, és fascinant (i molt inquietant) participar d'aquestes píndoles de creences, transcendència, predestinació i de pensament màgic que controla la ment humana.
Enric, quan escolto fragments de converses alienes en un espai públic em sento com quan, a casa, veig un trosset d'una escena d'un film desconegut tot fent zapping a la televisió. No sé com comença la història ni com acabarà; de vegada fins i tot és difícil saber de què va.
Publica un comentari a l'entrada