 |
| Marató de barcelona 2014, km 5 |
Aquest matí he baixat al carrer a veure passar la marató de Barcelona. Era un espectacle multicolor i amanit amb el clap-clap de les sabatilles sobre l'asfalt. Esperava veure passar l'Aitor i, tot i ser un entre tants milers, doncs sí, l'he vist. Content perquè deia que anava bé de temps. Clar que només havia corregut 5 quilòmetres i l'esforç més fort vindria molt més endavant. (Al final ha aconseguit el que volia: fer la marató en menys de quatre hores.)
M'he aturat a veure la marató molt a prop de casa, a costat dels jardinets de la nostra comunitat de veïns que toquen a la Travessera de les Corts. De sobte, he vist un home que sortia de la cursa i anava cap al jardí. Abans d'arribar-hi ja s'ha posat la mà al davant per anar més ràpid a treure el que li calia per orinar. Darrere seu, altres han fet el mateix. I m'he fixat que la vorera era tota mullada, que aquells corredors no havien estat els primers pixaners de la cursa. Alguns, potser més vergonyosos, s'han ficat dins mateix del jardí perquè no els veiessin orinar des del carrer.
 |
| Pixaners de la marató |
Tota l'estona que he estat allà sempre hi havia algú o altre que orinava, com si allò fos un urinari públic indicat en l'itinerari de la cursa. N'hi havia que, ja a la cantonada anterior, abandonaven la calçada i corrien per la vorera per arribar abans. I no tots eren homes, també he vist un parell de dones, si bé elles es ficaven entre les plantes. El cas és que no les veien des del carrer, però podien veure-les molt bé des dels pisos del bloc que hi ha al davant o qui passés pel jardí en aquell moment.
 |
| I una pixanera |
Suposo que els organitzadors d'una cursa de 42 quilòmetres, que dura unes quantes hores, deuen tenir en compte que, de la mateixa manera que als participants els cal beure aigua, potser necessitin orinar, tot i que jo creia que, quan es fan carreres tan dures, els líquids s'expulsaven amb la suor. Desconec la logística de la marató de Barcelona i si, durant el trajecte, hi ha alguns punts amb urinaris perquè puguin afluixar la bufeta aquelles persones que ho necessitin.
De tota manera, aquest urinari improvisat de la Travessera de les Corts es trobava poc més enllà de la marca del quilòmetre 5. No és molt poca distància perquè ja tinguin aquesta irrefrenable necessitat fisiològica? No deu haver-hi urinaris en el lloc on comença la cursa perquè tothom pugui començar-la amb la bufeta buida?
Pel que m'han dit altres persones, l'espectacle dels esportistes pixaners s'ha vist també en altres llocs de la ciutat on hi ha zones verdes arran de carrer. Deu passar en totes les maratons que es fan pel món? Segons llegeixo en el diari ARA, a la marató de Barcelona hi havia inscrites 17.749 persones. Encara que n'hagin fallat uns centenars i hagin estat unes 17.000 o que fossin 16.500, són molts milers de persones per anar pixant pels carrers de la ciutat.
10 comentaris:
Quin desori. I encara sort, que si la fotografia de la dona l'hagués feta un home probablement s'hagués autocensurat, no fos cas que li diguéssin "voyeur"...
Quan passa un ramat sempre deixa rastres.
A la línia de sortida d'una cursa s'ha d'arribar perfectament hidratat. I més si es tracta d'una marató. Se sap si s'està ben hidratat quan l'orina és més aviat incolora. Després, l'objectiu serà fer pipí poc abans de la sortida, (Jo duia una ampolla buida i no feia maratons) i com més a prop s'estigui d'aquest moment, millor. Tanmateix, hi ha vegades que un s'hidrata de més, la qual cosa és millor que hidratar-se de menys, per la qual cosa és normal sentir ganes de fer pipí a meitat de la cursa. I aquí deixo amb el teu permís les meves recomanacions:
1. Si et fas pipí, Aguanta't. A mesura que passen els quilòmetres el teu cos anirà perdent líquid encara que beguis en tots els punts d'avituallament Si la cursa és pren seriosement, s'ha de fer. Sempre es perd més del que s'ingereix. A poc a poc les ganes de fer pipí desapareixeran
2. Si et segueixes fent pis, atura't. No tinguis por de perdre temps. A llarg termini, si és una marató el guanyaràs. Aniràs més lleuger i molt més còmode. Surt de la cursa, posa't entre dos cotxes, fica't en un bar, demana a algú un parell de mocadors de paper, però les fotos que has posat en un jardí, no. De cap manera ... Una altra opció és parar-se al mig de l'asfalt si no és pot més. En serio, Paula Radcliff, actual recordwoman del món de marató, ho va fer.
Perdó per l'extensió.
Mercé, una puntualització. La Paula Radcliff ho va fer vestida. No com la foto.
Moltes gràcies.
Aquestes coses s'han massificat tant que són un problema a la ciutat i més al centre però sembla que donen rendiment als polítics, hi ha indrets on es podrien fer sense destorbar la vida ciutadana, avui en parlo també al blog, a mi només de veure aquests ramats de gent corrent a ple sol ja m'agafa angúnia, però sóc molt poc esportista, ho admeto.
Per cert, en vaig veure caure uns quants d'extenuats, al Paral·lel, se'ls van endur en ambulància, era gairebé el final, d'això no he vist que en parlés cap tele.
Si que n'hi ha de lavabos a la sortida però aquest any eren insuficients. Durant la cursa també n'hi ha de lavabos però pocs. No crec que siguin la majoria els que fan aquestes coses i els que ho fan és perquè no s'aguanten més. Jo i molts ens vam aguantar els 42 km doncs a tot arreu els lavabos estaven ocupats. Del més de 14000 només que uns pocs ho facin ja molesta però no generalitzem.
Xiruquero, la dona era allà, a la vista de qualsevol que passés per aquell costat del jardí i dels veïns que hi havia als balcons. Si se li hagués vist la cara, no l'hauria fotografiada o li hauria posat una taca al damunt del cap perquè no es veiés qui era.
Josep, gràcies per l'aclariment. Estava convençuda que hi ha d'haver unes normes --escrites o no-- perquè no passin aquestes coses. I si jo m'hagués trobat en una cas així, em sembla que deixaria que el l'orina s'escolés cuixes avall; al cap i a la fi, la gent deu acabar tan suada després de córrer 42 km, que no es deu notar si la mullena dels pantalons és de suor o d'orina. M'agradaria saber, però, si l'organització dóna instruccions als participants sobre què fer en aquests casos.
Jordi, ja m'imagino que no tothom fa el que vaig veure ahir, però en deu minuts que vaig ser al carrer, sempre hi havia algú o altre orinant als jardinets, i de vegades no un o dos, sinó fins a sis o set alhora. I n'hi havia alguns que devien haver-se hiperhidratat abans de sortir (em van recordar un cop que vaig veure orinar un elefant en el zoo). I només duien 5 km de cursa!
Júlia, per a mi, el destorb que causen no és més gran que el que puguin causar altres activitats de lleure i festives a la ciutat: rues, desfilades i cavalcades, correbous, etc.
En curses com la marató, caldria que els participants no s'ho prenguessin a la lleugera, que és un esforç molt gran el que cal fer i cal estar ben preparat. I seria essencial que passessin una revisió mèdica. De fet, els corredors de fons haurien de fer-se revisions periòdiques rutinàries. Aquest casos dels que cauen desmaiats --o que fins i tot moren durant la cursa, com ha passat en m´s d'una ocasió-- serien evitables si no forcessin la màquina més enllà del que pot suportar.
Mercé, he buscat en el reglament hi no parla dels que surten per fer-se el "maco". Tots aquests són el que ho espatllat tot, però bé també hi tenen dret a córrer. Els que surten hi buscant el seu record personal encara que no surten per guanya, no els hi passa res d'això. I tu dius una cosa que realment és el que es fa com l'últim cas, fer-se pipi a sobre. Total s'han se dutxar després. Aquests tipus de curses és fan llargues perquè fora dels primers o els que en saben, els altres van caminant o gairebé corren uns quants quilòmetres i després caminen. El reglament sí que diu que tothom ha d'anar preparat físicament i si tenen algun problema que ho preguntin al doctor o que no surtin. Són irresponsables. No és el mateix córrer por els jardins de la Diagonal que fer 42 quilòmetres. La Júlia diu que podrien córrer en algun lloc com un polígon industrial. He sentim coses pitjors com fer servir l'Estadi de Montjuïc. Mercè, els polígons Industrials per grans que siguin quan el primer corredor a donat la volta encara hi ha gent que no ha sortit. I a l'Estadi molt pitjor. Que fem amb aquest cas.
Un altra cosa. Hi han passos controlats per la policia o gent de l'organització. Qualsevol persona que vol passar, la policia l'acompanya per creuar. Ell ja sap quan ho pot fer. Tan si és un pas per vianants (que és obligat) com si no. Una persona sola, no. I per últim la Marató de Barcelona, com la de Londres o altres s'ha de fer a Barcelona, a Londres o altres. No en un altre lloc Ah!, perdó. La cursa de la Jean Bouin ara no se per on passa, però abats no té referència de res amb la marató. Venia d'Esplugas, entrava a Barcelona i tenia l'arribada a l'Arc del Triomf. Eren molt pocs corredors i tots en sabien i a més a més corrien pel centre del Passeig de Sant Joan i per les voreres dels altres carrers.
Perdonem l'extensió. Moltes gràcies per a tot.
Publica un comentari a l'entrada