No vull deixar de votar, perquè seria regalar el meu vot a aquells partits a qui mai no votaria i que, en alguns casos, han abocat el meu país a la situació en què es troba avui dia, o hi han contribuït. Però el partit que seria ideal per a mi, no existeix. En tots hi trobo coses que no m'agraden; en el seu programa o en els seus candidats.
Una diferència amb les eleccions de fa dos anys, però, és que ara em mou una altra il·lusió: pensar que potser no siguem lluny de deixar de pertànyer a un club on paguem més que molts altres socis i en canvi rebem menys; on no saben fer altra cosa que criticar-nos, però no volen que ens en donem de baixa. De tota manera, no me'n vull fer massa, d'il·lusions, que potser les coses siguin ben diferents i al final tot sigui fum d'encenalls.
Per tant, un cop més dic, com Montanelli: "Turiamoci il naso e votiamo..." (obturem-nos el nas i votem...).
Potser us interessarà:
- Alfaranja i Konilòsia (aquest bloc, 10.09.2012). Alfaranja, el club petit, dominat per Konilòsia, el club gran; o el peix gran es menja el petit.
3 comentaris:
Clar que no existeixen els partits ideals; tampoc existeixen les persones ideals. I els partits estan formats per aquestes. Jo penso que a dreta i a esquerra hi ha opcions prou diferents, i més a Catalunya! Cal cedir una mica en les pròpies opinions per posar-se d'acord amb el veí, amb el company, sinó cadascú va a ala seva i no arribem enlloc.
Amb admiració pels teus comentaris
Martí
Potser, si haguéssim de votar els nostres xòfers, barbers, botiguers, mestres,... També hauriem de fer-ho com Montanelli. Potser, si ens haguéssim de votar a nosaltres, també...
En les últimes eleccions vaig votar així: Vaig agafar les paperetes d'ERC i de CiU (de CiU jo en dic CMU; convergència malgrat unió), les vaig posar en els seus rsepectius sobres, les vaig ben barrejar per no saber quin era quin, i en vaig posar un la urna i un altre a la paperera.
Jo també voto amb el nas tapat, malgrat tot i, per dir-ho així, malgrat jo mateix.
Voto pel comentari d'en Cardús. I que tinguem sort!
Martí i Lior, teniu raó, la perfecció no existeix. Però m'agradaria que m'agradés més el programa dels partits per als quals sento més afinitat, o no trobar-hi entre les seves files algunes persones a les quals, de manera individual mai no votaria. Lior, en unes eleccions (ara no recordo quines), vaig fer com tu: votar a les palpentes, sense saber a qui. Vaig triar tres partits als quals donar el meu vot, però no sé a qui l'hi vaig donar. Aquesta vegada ho tinc més clar, tot i que de nou votaré amb el nas tapat.
Publica un comentari a l'entrada