La caseta de paper existeix

Quan jo era petita, el meu pare m'explicava el conte dels tres porquets, un dels quals --amb poques ganes de treballar-- es va construir una caseta de paper, que el llop va fer desaparèixer amb una bufada --el meu pare ens n'explicava una versió escatològica en què la bufada es convertia en un gran pet.

Doncs la caseta de paper, existeix i deu ser molt més forta que la del porquet del conte, perquè fa gairebé noranta anys que està construïda. Es troba a Rockport, una població al nord de Massachusetts, a unes 25 milles de Boston. Tot i que en el seu terme municipal hi ha una pedrera d'on, des fa uns 180 anys s'ha extret granit per a la construcció, el 1922 hi va haver un home que, en comptes de fer-se una casa del material que més abundava, va decidir fer-se-la de paper de diari. Es deia Elis F.Stenman, era enginyer i havia dissenyat una màquina per fer els clips que es fan servir per subjectar el paper.  El seu enginy li va fer veure les possibilitats del paper de diari com a material de construcció.

La casa de paper de Rockport (Massachusetts)

L'estructura de la casa és de fusta, però en comptes de maons o plaques de fusta, per a fer les parets Stenman va usar capes i capes de paper de diari premsat, units amb un adhesiu i va envernissar tot el conjunt per la part exterior, perquè fos impermeable. El terra i el sostre són de fusta i la llar de foc és de maons --hauria estat perillós fer-la de paper o de fusta. Stenman va acabar la casa el 1924 i ell i la seva dona hi van anar a passar els estius fins al 1930. Després la casa es va modificar. Per exemple, li van afegir un porxo, però les parets de fusta s'han conservat com eren; únicament la part exterior s'ha anat envernissant perquè no es fes malbé.

Porxo cobert i moblat

Però Stenman no en va tenir prou a fer la casa de paper. Quan ja hi estava vivint, també va fer els mobles de paper. Les peces que va fer servir per construir-los són uns rotllos de paper de diari que enganxava amb cola i després tallava en mides diferents. El piano és de debò, però el va folrar amb paper de diari perquè mantingués l'estil dels altres mobles. La seva esposa va fer les cortines... també de paper.

Sala amb el piano al fons

El 1993 vaig anar a Rockport, d'excursió, amb la gent d'un curs d'estiu de la Facultat d'Educació de la Universitat de Boston en el qual jo estava col·laborant. Vam visitar una pedrera i el poble, on hi recordo el moll de pedra --a diferència dels típics molls de fusta d'altres pobles d'aquella zona-- i molts tallers i botigues d'artistes. Sento que no ens portessin a veure la casa de paper. Ni tan sols recordo que ens en parlessin. Tinc un motiu per tornar-hi. Llàstima que sigui tan lluny!

Detall de la paret. Sota el vernís, el paper de diari.

Fotos del web de la casa-museu de paper