La societat de comprar, usar i llençar

La meva petita Olympus s'ha tornat boja. Fa alguns dies, en prèmer el botó per posar-la en funcionament l'objectiu va començar a obrir-se i tancar-se. Ho va fer unes quantes vegades i finalment es va quedar obert, però no completament i sense enfocar. Vaig pensar si no seria que la bateria estava baixa i quan vaig aconseguir que es tanqués l'objectiu --de la mateixa manera que quedava sense obrir del tot, tampoc acabava de tancar-se-- vaig treure'n la bateria per carregar-la. Però amb la bateria carregada segueix fent el mateix. Penso si no s'hi haurà ficat alguna porqueria que dificulti l'obertura i el tancament.

Avui he anat a la botiga on la vaig comprar per preguntar on és el servei tècnic d'Olympus. M'han preguntat si encara tinc la càmera en garantia. Però ja es va acabar l'any passat, la garantia. M'han aconsellat que en compri una altra, que les reparacions són molt cares i per poc més del que em costaria arreglar aquesta càmera en puc tenir una de nova i més moderna. Suposo que a ells, allò que els interessa és vendre, però no crec que m'estiguin enredant quan em diuen que les reparacions són cares. Em va passar una cosa semblant amb l'anterior càmera. Em van dir que era "vella" quan vaig voler reparar-la. I com que havien baixat molt de preu, vaig comprar aquesta Olympus, que tenia més prestacions, molta més resolució i pesava bastant menys.

Vaig comprar-me el portàtil que tinc ara quan se'm va espatllar l'anterior. Volia conservar el "vell" --devia tenir tres anys-- de recanvi, per si algun dia fallava el nou. El vaig dur a reparar i em van dir que em cobrarien 150 euros (o 200, no n'estic segura) per fer-me el pressupost i que, si després decidia reparar-lo, m'ho descomptarien del cost de la reparació. Al final el vaig dur al punt verd.

Després d'haver vist el documental Obsolescencia programada, m'he tornat molt mal pensada i cada cosa que se m'espatlla o trenca penso si no deu ser perquè ja venia programat que passés així. El documental explicava --amb les referències corresponents-- perquè s'espatllen o fan malbé molts productes de la vida quotidiana. Les bombetes incandescents, que podrien durar molts anys, van ser fabricades de manera que tinguessin una durada limitada; les mitges de niló, que al principi semblaven irrompibles, van començar a fabricar-se de manera que amb el temps les fibres es trenquessin. I així amb moltes altres coses.

Em pensava que tenia mala sort, perquè m'he trobat moltes vegades que algun aparell s'espatllava  justament als pocs dies o setmanes d'acabar-se'n la garantia. Però com més va més penso que no és mala sort meva, sinó que es deu a l'obsolescència programada.

Vivim en una societat on tot és d'usar i tirar. I m'emprenya molt que sigui així. Està molt bé que reciclem el paper, el plàstic dels envasos, el vidre, les deixalles orgàniques, el tòner de les impressores... Però no m'agrada haver de reciclar (= llençar al punt verd) telèfons mòbils, càmeres, ordinadors, assecadors de cabell, batedores, aspiradores i altres petits electrodomèstics que podrien encara ser útils si algú els reparés per un preu raonable. Com m'agradaria ser "manetes" i poder reparar aquests coses quan es fan malbé! He estat mirant com podria desmuntar la càmera; potser si té porqueria, només desmuntant-la i tornant-la a muntar el problema desapareixeria. Però té uns cargols de miniatura que no podria descargolar ni amb el tornavís minúscul de la màquina de cosir. El noi del documental se'n surt i després de buscar en molts llocs aconsegueix resoldre el problema de la seva impressora. Però em fa l'efecte que jo no seré capaç de resoldre el problema de la meva Olympus 8-(