L'Ana ha viscut a Pamplona els darrers onze anys. Fa poc va tornar a Barcelona i, després d'empadronar-s'hi de nou, va anar a canviar-se el carnet d'identitat i la targeta sanitària. Canviar el carnet d'identitat va ser molt fàcil; va demanar hora per telèfon, i el dia que hi va anar ja va sortir d'aquella oficina amb el nou carnet. Pel que fa al canvi de targeta sanitària, és una història una mica kafkiana.
A l'oficina de la Seguretat Social van registrar el canvi de domicili de l'Ana i van dir-li que, perquè li assignessin un centre d'assistència primària (CAP) i un metge, havia d'anar a l'oficina que hi ha al carrer Numància. Allà van indicar-li que el seu CAP era el del carrer Montnegre. Quan hi va, explica al noi del mostrador d'informació que s'incorpora de nou al sistema sanitari català i ell li diu que la seva targeta d'usuària està desactivada. Tot i això, li assigna un metge, li dóna hora de visita, i li diu que, fins que no li arribi la targeta catalana, haurà de fer servir la de Navarra.
El primer dia que va al metge (amb la targeta navarresa), introdueixen a l'ordinador la seva història clínica a partir dels informes que l'Ana ha dut de Pamplona. El metge que li han assignat no hi és i la visita un suplent. Uns dies després rep per correu la nova targeta. Avui l'Ana s'ha llevat amb mal de coll i amb una forta inflamació de les mucoses nasals que li arribava fins a la gola. (L'Ana és al·lèrgica a moltes coses i pateix asma; les vies respiratòries són el seu punt feble.) Ha telefonat al CAP per veure si podien donar-li hora i, en donar les seves dades, li responen que no té metge assignat i caldrà que vagi personalment al CAP perquè li n'assignin un; de passada podrà quedar-se perquè la visiti qui hi hagi de guàrdia.
Avui, la persona del mostrador d'informació era una altra, una dona que li ha dit que no podia assignar-li el metge que l'Ana li deia (el que van "assignar-li " l'altre dia) perquè aquest facultatiu ja té el cupo ple. Per altra banda, li diu que a l'ordinador consta que ella --l'Ana-- ha anat a visitar-se recentment a l'Hospitalet. L'Ana li explica que abans de marxar a Pamplona va viure un temps a l'Hospitalet i sí que anava allà al metge, però d'això ja fa més d'onze anys. La dona insisteix que hi ha hagut d'anar ara, que "les coses a l'ordinador no es canvien perquè sí". (L'Ana conserva les còpies de les receptes que va fer-li el suplent del metge que ja té el cupo ple, però creu que no val la pena mostrar-les i insistir a dir-li que va ser en aquest CAP on la van atendre.)
Ara té assignat una metgessa, que l'ha visitada avui mateix. Ha sortit molt satisfeta del tracte rebut per part de la metgessa --que no pel de la institució-- i de les explicacions que li ha fet. Per cert, com que l'Ana li ha dit que aquest hivern va patir una broncopneumònia de la qual va costar-li molt recuperar-se, la doctora hauria volgut demanar-li unes plaques del pulmons. Però malauradament, aquest CAP, que va entrar en funcionament després de l'estiu de 2010 i on tot és nou, començant per l'edifici, té algunes carències pel que fa a equipaments que podrien facilitar el treball del cos facultatiu. Per tan, la doctora ha recomanat a l'Ana que, si les molèsties continuen, vagi directament al centre del carrer Manso, que allà, a més de visitar-la, podran fer-li una radiografia del tòrax.
A casa, som "clients" del nou CAP del carrer Montnegre i ja estem acostumats a algunes de les seves mancances, tot i que a poc a poc es van resolent. Per exemple, han trigat bastants mesos a posar un dispensador de número per a les persones que fan cua, quan podrien haver-'hi posat des del primer dia el que hi havia en les instal·lacions antigues, en el mateix carrer. I els lavabos estan situats al final d'un passadís que gira, i arribar-hi és una excursió. Tenint en compte que les persones que més van al CAP són persones ancianes, que poden tenir dificultat per caminar i de vegades fins i tot problemes d'urgència per orinar, penso que alguna vegada els pot passar que, en arribar a destí, ja no els faci falta.
Aquests dies es parla molt de les retallades en els pressupostos de sanitat. Crec que educació i sanitat haurien de ser els pilars per al bon funcionament de la societat. No dubto que el sistema sanitari català sigui bo, però podria ser-ho molt més. El temps que ha perdut l'Ana per reintegrar-s'hi de nou no té res a veure amb la manca de pressupostos, sinó amb la incompetència o manca d'interès d'algunes persones.
Potser us interessarà:
Atenció "al ciutadà" i el meu colze (24.02.2011)
Origen de les il·lustracions: http://www.clipartheaven.com
3 comentaris:
Jo també crec que són els pilars. I la gent es queixa molt de la seguritat social, i no saben que és una de les millors coses que tenim, i després voten qui voten. Vull dir, si votes a cert partit i no a un altre, ja saps quines van a ser les seues preferències. Es necessiten més metges, millor funcionament i sobretot no anar cap a rere. en canvi, almenys al P. Valencià anirà cap a rere, amb privatitzacions, etc.
Bé, el meu missatge em sembla que és un poc caòtic, però crec que s'entén.
Salutacions
C.
A veure, no tenir màquina de dispensador de números no és una mancança és una forma d'organitzar una cua. A molts centres no n'hi ha, es demana tanda i prou!!! Tampoco semaos tiquismiquis!!
El tema de les rx, hi ha centres específics per fer-les. Qué volem? de tot a cada CAP?? Màquines per fer rx i ecografies, gent de menteniment i radiòlegs!!? No ens passem!!!
Benvolgut anònim, aquesta entrada del blog és de fa cinc anys. Des d'aleshores, i malgrat la crisi econòmica, en alguns aspectes el CAP de Montnegre ha millorat molt i hi fan moltes coses per les quals abans havies d'anar a l'ambulatori del carrer Numància. I el personal sanitari em sembla excel·lent, si més no les metges i infermeres amb qui he tractat jo.
En canvi, no em sembla tant excel·lent el personal dels mostradors, que en alguns casos --no vull generalitzar, però-- sembla que no estigui massa pel que fa. Vas a recollir la renovació d'una baixa i, segons qui hi hagi en el mostrador de l'entrada te la fa, però hi ha qui et diu que pugis al pis corresponent; demanes hora per a l'any següent (especialista amb visita anual + analítica) i et pregunten si vols anar l'endemà a fer-te les anàlisis (que l'especialista no veurà fins d'aquí a un any!) i quan marxes veus que, en comptes del teu volant, t'han donat el d'una altra persona; demanes de fer les gestions per poder accedir al teu historial per Internet i --segurament perquè era encara una novetat-- et tenen gairebé mitja hora i la persona que ho fa al final ha de demanar ajut a una companya. I així en podria explicar d'altres.
¿És ser 'tiquismiquis' demanar que hi posin el dispensador de números si tens artrosi de genoll i no pots estar dreta fent cua gaire estona?, o si tens en compte l'edat molt avançada de moltes de les persones que passen pel CAP? A més, la meva queixa anava més aviat pel fet que ara tot ho llencem i, quan van fer el canvi d'edifici, de moment podrien haver-hi posat la mateixa màquina que tenien abans. Sento que aquest anònim que no diu qui és s'hagi fixat només en els aspectes negatius del meu escrit.
Publica un comentari a l'entrada