Ja sé que tres dies de l'experiència són pocs, però els resultats són més aviat decebedors. A la vida real conec molta gent que és a Facebook i vaig començar a demanar "amistat" --un terme que em sembla infantil; em recorda aquell "t'estic amic/ga" de la infància-- a algunes persones. Després d'unes poques peticions --no devien ser ni sis--, vaig rebre un avís de Facebook que em deia que en les següents 48 hores no podia demanar més amistats perquè havien de comprovar que jo no estigués fent spam. No és una bona rebuda, però entenc que facin la comprovació.
El segon dia vaig voler enviar un missatge --no pas demanar amistat, que ja sabia que havia d'esperar-- a través d'aquesta xarxa al meu fill, que corre per la Xina fins a la propera setmana, i vaig rebre un altre avís de Facebook: el domini de l'adreça amb què m'he inscrit no figura entre els dominis que consideren segurs i havien de comprovar-ho per evitar spam. Mira que negar-me la possibilitat de comunicar-me amb el meu propi fill! Naturalment, no els puc ensenyar el llibre de família ni una anàlisi dels nostres DNA; per tant, malgrat la frustració, també ho entenc.
Aviat em van arribar algunes peticions d'amistat de gent coneguda, que he anat acceptant. Tot i que de moment no són moltes, la informació que me n'arriba és aclaparadora. A més de rebre el que escriuen en el tauler i de comunicar-me a qui agrada allò que han escrit, Facebook m'informa de les coses que agrada a les "meves" amistats i m'informa de cada nova amistat que fan cadascuna d'elles. Us imagineu que a la vida real, cada persona que coneixeu us telefonés o us enviés un correu-e per dir-vos que ha conegut alguna altra persona? Entendria que un amic o una amiga íntims em truquessin per dir-me que han conegut algú excepcional, una persona molt admirada o que pot ser molt influent en la seva carrera professional o fins i tot l'amor de la seva vida, però em sorprendria que ho fessin per dir-me "he conegut un cole·lega a qui costa tan guanyar-se la vida com a mi" o "he conegut un amic d'aquest col·lega que també té problemes per arribar a fi de mes" o "he conegut el marit de la senyora a qui compro la fruita". No ens féssim il·lusions, la majoria d'"amistats" del Facebook no són amistats, sinó coneixences. A més, tinc la sospita que molta gent es fa "amiga" d'altres persones per veure si a través d'elles augmenten les seves pròpies amistats. Però per què? Potser Facebook regala alguna cosa a qui té més amistats i jo no me n'he assabentat?
M'aclapara que, si entro al Facebook d'algú, de seguida em surti un reguitzell de noms dels quals Facebook creu que podria fer-me amiga pel fet que siguin amics del meu amic o amiga. (Això, però no tan exagerat, també ho fa twitter.) Per què no em deixa que me les busqui jo, les amistats?
Una altra cosa que no m'agrada és que, davant del que diu algú, l'única opinió que pots expressar és si t'ha agradat. Únicament després d'haver dit que t'ha agradat, pots repensar-t'ho i dir "ja no m'agrada". No és també infantil, això?
Vaig omplir algunes parts del formulari que hi ha per indicar les teves preferències i vaig pensar que potser m'havia equivocat i això és un lloc per lligar. Altrament, per què em pregunten si prefereixo l'amistat de dones o d'homes? Crec que l'amistat no té --o no hauria de tenir-- sexe --o gènere-- i puc ser tan amiga d'una dona com d'un home. I com que vaig escriure que m'agradava Polònia, vaig rebent informació del programa, però també me n'envien de Crackòvia, sense que hagi dit que m'agrada. Potser formen un lot inseparable? I que m'agradi un programa de televisió vol dir que vull ser-ne amiga? També m'agrada George Clooney --però els ho penso dir-- i no vull pas fer-me'n amiga!
No sé si podré resistir l'allau d'informació que m'entra pel correu electrònic, pels blocs que brostejo, per twitter i ara també pel facebook. La gent que està atenta a tots, quan treballa?
16 comentaris:
Pren-t'ho com el que és, una eina més si ho vols. I, per cert, facebook està "capat" a la Xina.
Merce, puedes filtrar que correos quieres q te mande, me parece q por defecto te lo manda todo, es un rollo. Pero si buscas en opciones d privacidad m parece q puedes elegir q actualizaciones te seran enviadas x correo y cuales no. Si q es verdad q a veces puede parecer un poco de spam o aluvion informativo, pero tb tiene sus cosas buenas. A mi me ha servido para encontrar a gente de la escuela o del instituto y esta bien, o para comunicarme con familia o amigos q estan lejos. En fin, dale tiempo...
Y no olvides q facebook vive de la publicidad, como google, por eso nos ponen el caramelo de q es gratis. Si no, seguro q pagariamos por las cuentas de correo, por subir fotos, por chatear, en fin, nos han atrapado bien.
Besos y animo!
Perdona Mercè, ara faré una cosa estranya: Iñaki, eres el Iñaki con el que coincidimos, Felip i Montserrat, en la Casa de Piedra en Baños de Panticosa? :)
Gràcies per la informació Clídice, no sabia que a la Xina no podien entrar a Facebook. Però Facebook no sap que el meu fill és a la Xina; tant seria que hagués estat a l'Hospitalet.
Per cert, l'Iñaki és un "correcaminos" a qui avui trobes en el Pirineu o los montes de León i un altre dia per les muntanyes sud-americanes o fent trekking per l'Annapurna. O sigui que és molt possible que te l'hagis trobat alguna vegada a Panticosa.
Iñaki, gràcies pels consells, ja exploraré això dels filtres. De tota manera, també tinc la possibilitat de passar per allà el mínim possible.
M'agrada la gent amb criteri.
També pots triar els "no amics" en l'opció "privacitat".Hi ha filtres per a tots els colors.
Mercè: pots acotar moltes coses per evitar tant de soroll (tot i que és inevitable). No cal llegir a tothom, no cal rebre missatges dels amics dels amics ni què li agrada a la gent si no t'interessa saber-ho. Ara... és tan enrevessat tot plegat que potser la gent acaba desistint i deixen el perfil allà penjat. De tota manera, també s'hi poden trobar coses bones: abans es parlava de la web oculta; ara hauríem de parlar del Facebook ocult. Hi ha molts grups privats, secrets i tancats que potser treballen (em consta que n'hi ha uns quants d'AMPA que permeten treballar amb eines 2.0 força usuals com el wiki o alguna mena de bloc). Facebook no és el paradís, però també té coses bones (costa descobrir-les, però) :)
Uix és horrible, però de vegades é el seu què...
Gràcies pels vostres comentaris. Sí, suposo que té les seves coses bones i que ha d'existir la possibilitat dels filtres, altrament en els Facebook de gent famosa que tenen tants milers d'"amics" anirien apareixent contínuament missatges d'aquests sobre els gustos dels seus amics i les noves amistats dels seus amics.
La curiositat m'ha vençut i ara ja sé què és Facebook. De moment, a mi no m'aporta cap al·licient que em faci ser-ne una fan. Prefereixo molt més twitter i em resulta molt més útil i fàcil.
Clidice- Montse, si que soy el Iñaki de Panticosa, que casualidad encontrarnos aqui no??? Jaja bueno supongo que se vuelve a cumplir otra vez la teoria eso de lis 6 enlaces entre personas...como os va? Habeis vuelto a intentar el gr-11? Aquella vez la montaña pudo con nosotros...
Merce perdona por usar tu blog para estas comunicaciones cruzadas pero es q es tanta casualidad...me ha gustado eso del correcaminos jeje
:) que bo! doncs res, aquest estiu tornem on ens vam quedar ;) m'ha fet molt feliç retrobar-te gràcies a la Mercè :)
Clídice, em sembla que serà una mica difícil que aquest estiu us trobeu en el mateix lloc perquè el "correcaminos" ara està per altres continents i crec que els seus plans no són pas de tornar aviat. Busca'l a facebook o al seu bloc i ho veuràs.
Em quedo amb el seu blog gràcies! :) Així compartirem una mica més de camins (vaja, que em moriré d'enveja podrida!)
mama, no penso acceptar la teva invitació de facebook perque només el faig servir per jugar i tinc gairebé 300 persones afegides pels jocs, així que imagina tot el que et vindria...
Vaja, jo soc el fill marginat, a mi no em vols d'amic :'(
És que quan vaig enviar la invitació, vaig rebre un avís de Facebook que em deia que el domini de l'adreça amb què em vaig inscriure no figurava entre els dominis que consideren segurs. I, com que eres a la Xina, vaig pensar fer-ho quan fossis de tornada. Després me'n vaig oblidar.
Publica un comentari a l'entrada