Bengasi, Hespèrides i Berenice

Hespèrides i Berenice, els anteriors noms de Bengasi, tenen regust "astronòmic". Això va fer notar Pere Closas, president d'ASTER, en un correu a la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica. Amb el permís del seu autor, reprodueixo aquí els seus comentaris sobre aquests noms i les seves connotacions astronòmiques:

Berenice figura en el nom d'una constel·lació, Coma Berenice, la cabellera de (la reina Berenice). En un article de fa temps a la revista Sky & Telescope (maig de 1990), derivava la paraula 'vernís' de Berenice. La història és bonica, i encara que no l'he trobada en cap altre lloc, possiblement sigui correcta. Fins i tot Corominas rebutja explícitament la idea que la paraula 'vernís' tingui res a veure amb el nom de la ciutat Berenice; no ja la reina, que ni tan sols cita. El resum de la història de Sky & Telescope seria així:

Berenice, filla de Magas, rei de Cirene (actual Líbia) és promesa a Ptolemeu III pel seu pare. El pare mor i la mare la vol casar amb Demetri, de Macedònia. Però Demetri s'enamora de la mare i un guardià del palau el mata.

Casada amb Ptolemeu III (247 aC), el seu marit ha de marxar immediatament a la campanya de Síria. la reina promet als deus la seva cabellera si fan tornar el seu marit sa i estalvi. El marit torna i ella ofereix el cabell al temple d'Afrodita, a Zèfir.

Al cap d'un temps la cabellera desapareix: el sacerdot Conó (amic d'Arquimedes) ho atribueix que l'ofrena ha agradat als déus i han portat la cabellera al cel (seria la constel·lació de Coma, que en llocs molts foscos té una tènue resplendor).

La història ens ha arribat per Cal·límac, poeta i empleat de la biblioteca d'Alexandria. També mestre d'Eratòstenes, el primer a determinar el radi de la Terra. Claudi Ptolemeu (l'astrònom) va anomenar Coma la constel·lació, que el segle XVI va recuperar el nom de Coma Berenice.

El nom de Berenice, que es va aplicar antigament a l'ambre, amb el temps es va associar a un altre producte "resinós" creat pels pintors italians del Renaixement, de nom italià vernice (català, vernís; castellà, barniz; anglès, varnish; alemany, Firnissen). Possiblement de Berenice deriva també el nom de Verònica.

L'antiga ciutat de Berenice encara existeix a Líbia amb el nom de Banghazi.

Pel que fa a l'altre nom de Bengasi (Hespèrides), Pere Closas explica:

Segons la mitologia, les Hespèrides eren filles d'Hesperos (grec; en llatí, Hesperus), deu de la nit i de l'occident.

Venus és el planeta que de vegades es veu a primera hora de la nit i a vegades també de matinada. Possiblement un dels primer descobriments astronòmics va ser veure que es tractava del mateix astre.

Es van conserva dos noms: de matí, Lucifer (llatí) o Phosphorus (grec), que significa 'portador de llum', i de tarda, Hesperos, que significa nit, occident, ocàs  (etimològicament mort, mort del dia o del sol; sentit negatiu). Aquests dos noms són citats per Copèrnic en De Revolutionibus.

Hesperos (geec) va donar Hesperus (llatí), d'on deriva Vesper-eris (llatí). Algunes paraules derivades:

- Català: vespre, vesprada (part del dia), vespra (el dia anterior = víspera, castellà), vespres (oració).

- Castellà: Vespero (com a Venus de tarda és al diccionari de la Real Academia Española), víspera, vísperas (oració)

En el francès i l'italià, les paraules s'han perdut per donar pas a soir (francès i sera (italià). Però en conserven el record en els Vespri siciliani o les Vêpres siciliennes, en el vocabulari i en una òpera de Verdi. I com a curiositat, Vespertilio (llatí) ha donat vespertillo (italià actual) i espertellu o esperteyu (bable), que significa rata pinyada (un animal vespertí).

Inicialment, Hespèria significava 'Terra d'occident' (la península italiana per als grecs; la península Ibèrica per als romans). Segons alguns, podria fins i tot estar en l'origen de la paraula Hesperia, de què derivaria Espanya. El primer testimoni que he trobat ha estat a les Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya:

En el foli VI, cap al mig, hi diu: "E p[er] ço, p[er] una Stela q[ue] ha nom Sperius, quis pon apres lo Sol com la hora es vespre fon mes nom ala terra Speria."

Agraeixo a Pere Closas aquesta informació sobre els noms anteriors de Bengasi la seva evolució.