10 de juliol: tothom al carrer

Segurament, com jo, moltes persones pensaran que el 10 de juliol de 2010 esdevindrà una data històrica. No sé quanta gent deu haver anat a la manifestació, però per les informacions que ja he sentit, sembla que han estat --que hem estat-- més d'un milió de persones.

Feia goig veure gent de totes les edats i condicions expressant-se pacíficament en una manifestació l'èxit de la qual no hem d'atribuir als partits polítics, que aquest matí encara seguien desacreditant-se els uns als altres. I espero que ara no es vulguin posar les medalles dient que han estat ells els artífexs d'aquest èxit de convocatòria. Si a algú cal atribuir l'èxit, no és més que a la societat civil catalana.

Jovent, persones madures, ancianes, amb bastó, en cadira de rodes, famílies senceres amb la mainada, immigrants, gent que no havia anat mai a cap manifestació... Tothom ha volgut expressar el seu rebuig a aquesta presa de pèl que ha estat la sentència de l'Estatut. És cert que ha augmentat l'independentisme a Catalunya, però que no vinguin ara a lamentar-se'n des de fora, perquè aquest sentiment, que abans era minoritari, ha estat esperonat per tots aquells que ara insisteixen en la indissolubilitat d'Espanya. Senyors, si vosaltres fóssiu socis d'un club on paguéssiu més que ningú i després us neguessin molts drets, no us en voldríeu donar de baixa? Doncs de què us estranyeu ara?

Alguns moments de la manifestació:





Fotos: M. Piqueras (Barcelona, 10.07.2010