Anatomia i religió

Diumenge vaig assistir, d'acompanyant, a una reunió d'exalumnes d'una escola de religiosos que celebraven els cinquanta anys de l'acabament del batxillerat. Tot i l'aparent intent de l'escola per posar-se al dia, encara em sembla una escola molt conservadora, i crec que va ser una de les darreres en la ciutat on es troba que van obrir les portes també a les noies (i penso que potser ho van fer perquè, si no era així, els hauria estat impossible ser una escola concertada).

Als assistents a la trobada els van regalar, de record, una peça de vidre tallat en què hi ha un cor (sagrat, però!) del qual es desprenen unes gotetes de sang, que, per sort, no estan pintades. Per a les persones que hem nascut en una societat catòlica --si més no, oficialment catòlica-- això del sagrat cor ens resulta familiar. Hi ha ordes religioses de germans del Sagrat Cor de Jesús, de sacerdots del Sagrat Cor de Jesús (també es coneixen com a "pares reparadors dehonians"), de germanes hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, de missioneres del Sagrat Cor de Jesús, fins i tot d'esclaves del Sagrat Cor de Jesús. També hi ha esglésies (a Barcelona fins i tot una gran església en el cim d'una muntanya) i escoles que en porten el nom, i un mes dedicat al Sagrat Cor de Jesús (el juny; ves per on, Maria té preferència i ve abans, al maig). A Barcelona hi ha també un hospital del Sagrat Cor i un col·legi major.

A mi sempre m'ha fet angúnia la representació típica del cor de Jesús amb les gotetes de sang; no entenc què té a veure la religió amb l'anatomia. Perquè, mirat fredament, això d'adorar un cor, i a més, sagnant, em sembla molt poc espiritual. No seria més lògic adorar la Sagrada Ànima de Jesús?