La seva mare, Natalie de Moerder, casada amb un general de la cort del tsar Alexandre II, va abandonar el seu marit per anar a viure a Suïssa amb el tutor de la mainada, un anarquista amic de Bakunin. Tot i que, en néixer Isabelle (el 17 de febrer de 1877), el marit de la seva mare ja havia mort, ella va ser inscrita com a filla il·legítima sense pare (Eberhardt era el cognom de soltera de la seva mare). Va rebre una educació peculiar, més semblant a la d'un noi, i va aprendre moltes llengües, fins i tot l'àrab.El 1897 Isabelle i la seva mare van anar a Algèria i van convertir-se a l'Islam. La mare va morir sobtadament i Isabelle va tornar a Europa, però la fascinació que sentia per Algèria la va empènyer a tornar-hi i quedar-s'hi definitivament. La vida que va dur en aquest país africà, viatjant sola o en caravana pel desert, treballant com a corresponsal de guerra, movent-se en ambients on l'haixix i l'alcohol abundaven (va arribar a tenir-ne dependència), era molt diferent del que es podria esperar d'una dona musulmana. Potser per això va adoptar una personalitat masculina i, com a Si Mahmoud Essadi, signava els seus articles aquella dona que vestia com un home. La gent que la coneixia sabia que era una dona, però. Es va enamorar d'un sergent algerià, amb qui es va casar. Això li va permetre tornar al país, del qual havia estat expulsada, acusada d'espionatge.
El 1903, un diari algerià va enviar Isabelle com a corresponsal de la campanya que el general Lyautey duia terme al Marroc. Abans d'emprendre el retorn a Algèria va quedar-se durant un temps en un monestir marroquí i des d'allà, el 1904, va anar a la base militar d'Aïn Sefra, que es trobava en un oasi del Sahara, i on va ser hospitalitzada a causa de la malària que patia. L'endemà d'abandonar l'hospital va morir ofegada en una inundació sobtada. Tenia només 27 anys.
Alguns llibres d'Isabelle Eberhardt estan publicats en castellà: Yasmina y otras narraciones, Hacia los horizontes azules i País de arena: relatos argelinos (2a ed.) La seva vida va ser duta al cinema, en un film protagonitzat per Mathilda May i Peter O'Toole.
Per saber-ne més:
- The destiny of Isabelle Eberhardt (Cecily Mackworth), Quartet Books, London, 1977 (Moltes pàgines estan visibles a Google llibres)
- The Macmillan Dictionary of Women's Biography (Macmillan, Londres, 1999)
- Algeria, Lonely Planet, 2007
- Au pays des sables (relat que dóna nom a un dels seus llibres). Disponible aquí.
3 comentaris:
Que interesant. Gracies.
Certament és una biografia sorprenent. Es tracta d'una dona admirable en diversos aspectes tant en la seua capacitat d'adaptació, la seua cultura, el seu talent literari...i tantes altres qualitats.
Salutacions i agraïment
A mi, més que les seves aventures, em va sorprendre que una dona convertida a l'islamisme portés una vida bohèmia, independent i que devia ser molt poc exemplar en una societat musulmana de finals del segle XIX.
Publica un comentari a l'entrada