L'escriptor italià Primo Levi (1919-1987) era químic i aquest llibre és un recull de 21 relats autobiogràfic en què descriu fragments de la seva vida i alguns d'inventats (es diferencien dels autobiogràfics perquè són en cursiva). Cada capítol porta el nom d'un element químic. No són noms posats a l'atzar, sinó que cadascun guarda algun tipus de relació amb l'argument del relat coreresponent o amb els personatges que hi surten. El llibre permet fer un recorregut per la seva vida: antecedents familairs, estudis, professió, els anys del feixisme i els de la guerra, la seva reclusió en un camp de concentració, la postguerra... Un llibre per a tothom, en què la química és un component destacat però no l'únic.
4 comentaris:
Curiosament, l'he llegit, cosa estranya en mi, que em reconec de lletres, què hi farem, però aquest senyor té una bona branca d'humanisme...
No he cregut mai en la dicotomia ciències / lletres. El coneixement no té barreres i moltes matèries d'una o altra branca tenen punts en comú o es poden estudiar des dels dos vessants. Crec tan necessari i convenient per a la persona de ciències saber de lletres com a la de lletres saber de ciències.
És espaordidor que la lectora Zel digui "curiosament en mi, l'he llegit", pel fet de que el títol del llibre sigui "El sistema periòdic", que és un concepte científic com a títol d'una autobiografia novel·lada. Que el llenguatge sigui una barrera tan radical fa veure fins a quin punt s'han explicat malament les ciències, i fins a quin punt han bloquejat les ments. I no crec que hi hagi res a fer.
En un altre aspecte, el dibuixant i pintor Joma va usar textos del Sistema Periòdic per fer un quadre - litografia d'un paisatge on hi havia un camp llaurat, en què els solcs, els marges, els arbres, i tot el que es veia eren cal·ligrafies amb paràgrafs del llibre. Ho va regalar l'Editorial Cruïlla - SM als seus autors, i en va fer 350 exemplars.
Claudi em sembla molt pessimista quan diu que no creu que hi hagi res a fer. Jo confio que les dues cultures tornin algun dia a ser una de sola. Potser ens caldran molts Claudis Mans que sàpiguen explicar la ciència tan bé com ell ho fa en les seves obres de divulgació.
Publica un comentari a l'entrada