Hotels per tornar-hi: Hotel Viminale

Quan vaig decidir a anar a passar dos o tres dies a Roma, vaig buscar per Internet un hotel que fos prop de l'Estació Termini. Vaig trobar-ne un amb unes tarifes molt bones (no eren dies turístics) i vaig assegurar-me que despeses com ara l'esmorzar o la connexió a Internet hi estiguessin incloses. (De vegades, la tarifa bàsica és barata però et cobren molt per esmorzar a l'hotel i per la connexió a Internet.) Em feia por una de les seves característiques: edifici històric. Qui sap, si "històric" no seria un eufemisme de "vell i tronat". Per sort, no va ser així. L'hotel Viminale és un hotel molt cèntric, però en un carrer tranquil, en un edific que data de 1901 però que ha estat restaurat. A més, té moltes de les coses que jo busco en l'hotel ideal i no té les que tenen algun s hotels de més estrelles però que a mi no em fan cap falta.

El nom de l'hotel fa referència al lloc de la ciutat on es troba:  Viminale és el nom d'un dels set turons sobre els quals va ser fundada Roma. Avui dia, per als italians, 'Viminale' és sinònim de 'Ministeri de l'Interior', ja que aquest ministeri es troba en un palau --Palazzo del Viminale-- en aquest turó. El palauet on es troba l'hotel va construir-se el 1910 en estil liberty, amb alguns trets neo-renaixentistes, i correspon a un tipus d'arquitectura típica dels palauets de la classe alto-burgesa romana de finals del segle XIX i començaments del segle XX. Actualment pertany a la cadena Leonardi Hotels, que ha respectat força la construcció original.

És un hotel còmode, i no té més espais comuns que una sala que recorda la que devia ser la sala del palauet romà original, amb una llar de foc, una altra sala on s'esmorza i un petit jardí/pati on deu ser molt agradable esmorzar a l'estiu (també hi ha un lloc per fer gimnàstica, però no hi vaig anar). Els dos conserges amb què vaig coincidir --molt amables-- eren ja d'edat madura i vaig pensar que potser tot la seva vida professional havia transcorregut en aquell hotel.

Hotel Viminale, vista de la sala

Hotel Viminale, detall de la sala

Després d'haver fet la reserva, vaig adonar-me que l'hotel Viminale es troba a uns metres de la via Panisperna, on hi va haver l'Institut de Física que va dirigir Enrico Fermi (per això als joves físics que hi treballaven els deien i ragazzi di via Panisperna). Tenia ganes de veure, encara que només fos per fora, l'edifici on hi havia hagut aquell institut --després va ser traslladat a un altre lloc--, però la via Panisperna és una mica llarga. Vaig preguntar a un dels conserges si n'havia sentit parlar, d'aquell institut, i em va sorprendre amb una altra pregunta: "On van treballar Enrico Fermi i Bruno Pontecorvo?" Vaig dir-li que també hi havia treballat Ettore Majorana, el físic que va desaparèixer el 1938, i ell em va dir: "No va desaparèixer; el van segrestar els soviètics per endur-se'l a Rússia." El cert és que no se sap què va passar amb Ettore Majorana, però una de les hipòtesis que van sorgir arran de la seva desaparició és la que el meu conserge donava com a segura.

Després vaig esbrinar que l'Institut havia estat en un complex que comprenia diversos centres de recerca de la Universitat i que ara formen part de la finca on es troba el Ministeri de l'Interior, just davant de l'hotel Viminale.

Jardins de "Il Viminale"des de via Cesare Balbo. Al fons, l'Institut d'Estadística.

L'hotel Viminale forma ja part de la meva col·lecció d'hotels als quals tornaria sense pensar-m'ho (sempre que no esdevingui un hotel de més categoria i  n'apugin els preus). Per si a algú li interessa allotjar-s'hi en algun viatge a Roma, es troba a la via Cesare Balbo 31.


Potser us interessarà:
- Curiositats romanes (aquest bloc, 02.12.2011)
- La tardor a Roma (aquest bloc,  01.12.2011)
- Impressions romanes (aquest bloc, 29.11.2011
- La segona desaparició d'Ettore Majorana (aquest bloc, 20.11.2011)
- Els nois de la via Panisperna (aquest bloc 19.11.2011)